Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

“Saurschotte” e senkl, guscj unics

............

Par solit a son i oms a lavorâ il lat par fâ formadi; a Sapade, invezit, il mistîr dal fedâr lu davuelzin cun entusiasim e professionalitât dôs fantatis, Marta e Sara Piller Roner, 31 e 33 agns, che tal 2009 a àn rilevât la latarie turnarie dal paîs (pari e nono a ‘nt jerin stâts i presidents) e le àn ristruturade, fasintle deventâ – cence mai sparagnâsi – un pont di riferiment cu la lôr produzion di cualitât. Lis zovinis a lavorin lat di cjavre e di vacje – 120/130 litris in dì – e a produsin formadi di stagjonâ, latarie fresc, formadi tal fen, strachin, jogurt, scuete, spongje e la saurschotte. Il tipic formadi fresc aromatizât cul dragoncel di mont lu fasin dome Marta e Sara te latarie Plodar Kelder di Sapade, in Borgade Fontana, li che si pues cuistâ e cerçâ, te salute pes degustazions, insiemi a chei altris formadis e aes grassinis fumadis cun len di faiâr, come par vieri, dal pari purcitâr. Tal banc frigorifar si cjatin salams, panzetis, lonzis, ardiel, ville (boldons) e senkl (un speck particolâr, fumât e stagjonât par cuatri mês, aromatizât cun cumin e pomulis di barancli). Un satûl di savôrs e di profums sapadins.
Un altri lûc di no pierdi par cui che al cîr lis specialitâts dal teritori – de saurschotte ai formadis di malghe, aes grassinis fin a marmeladis, mîls, infûs e sgnapis – e je La Bottega di Sappada, in Borgade Palù, tal centri dal paîs, gjestide cun passion e competence di Michela e Massimo Casciaro, mestri afinadôr, bon di promovi il so teritori come pôcs cui siei prodots di ecelence, fîs de tradizion e de sapience dai artesans dal gust di Sapade e dal dulintor.

(e.a.)

Int di Cjargne / Magjie a Cjarsovalas

Marta Vezzi
Un dai lûcs dai Pagans in Cjargne Cjarsovalas, il paisut dai Pagans, al è sore Val e Rualp, frazions dal Comun di Darte, a 1.350 metris sul nivel dal mâr. “Al è un dai lûcs indulà che o puarti di plui la int – e conte Fides Banelli, mestre in pension che a fâs ancje […] lei di plui +

L’Editoriâl / Cuant vignaraie la “adunade” dai furlans?

Walter Tomada
Tropis vitis aial il Friûl? Al sarès biel se a’ndi ves siet, come i gjats: o cetantis di plui, come i protagoniscj di tancj videozûcs che ur plasin ai nestris fantats. Magari cussì no, dut câs, un popul nol è mai bon di vivi dôs voltis: se i tocje disparî, al sarà par simpri. Se […] lei di plui +

Festival di Poesie Alpine / Autôrs di Ladinie, Grisons e Friûl a confront

Gabriele Zanello
Tal incuintri di Bressanon ancje lis vôs di Gigi Maieron, Nelvia Di Monte, Gianluca Franco, Francesco Indrigo, Luigina Lorenzini e Antonella Sbuelz Tra lis comunitâts furlane, ladine e rumance a esistin relazions identitariis e culturâls une vore antighis, che massime tai agns Setante e Otante a àn vût un moment di gnove sfloridure ancje sul […] lei di plui +