Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

CULTURE – I prodots dal Autun

............

I prins frescs autunâls a puartin cun lôr i prodots tipics de stagjon: miluçs, cjastinis, foncs. Ducj prodots carateristics de nestre zone, che a caraterizin ancje la nestre ativitât agricule.
A chest proposit, al sa ben l’assessôr regjonâl aes risorsis rurâls, agroalimentârs e forestâls Claudio Violino, trop che e conte e trop che e je impuartante la fruticulture inte nestre regjon: “O sin tra i miôr produtôrs di pomis, di pierçui e di ducj i prodots de fruticulture. Soredut te planure furlane, o vin une grande produzion di miluçs – al dîs l’assessôr – e il nestri teritori al è puartât par vê produzions di alte cualitât, di varietâts autoctonis buinis e une vore preseadis in Italie e in Europe”.
Par esempli, si pues nomenâ cualchi varietât autoctone di miluç: la zeuka o seuka, tipiche de nestre regjon, cence dismenteâsi che, cul jutori di gnovis ricercjis, a son stadis cjatadis altris varietâts, Renete di Pradis, Rusin di Unvier, Rosse di Cravuazie.
No stin a dismenteâsi che un prodot trasformât, une vore cognossût e che al plâs, al è il struc di miluç, ricognossût tant che tradizionâl in dute la regjon, sempliç inte lavorazion e gustôs di bevi. A chest proposit, ancje chest an a Pantianins (tal comun di Merêt di Tombe) e je stade la Mostre Regjonâl dal Miluç (ae fin di Setembar e la prime fin di setemane di Otubar), che e à decidût lis miôr casselis di miluçs, tant che il miôr asêt e il miôr struc.
Timp di Autun al è ancje timp di cjastinis, di mangjâ cjaldis par scjaldâ i prins frêts di Otubar o di Novembar. Ancje chest prodot, tipichementri autunâl, si pues cjatâ intai nestris boscs, soredut in chei des Valadis dal Nadison, zontantju, al è clâr, a chei dai boscs des nestris monts. E a son tancj i prodots che si puedin confezionâ cu lis cjastinis: marmeladis, purè, dolçs di ogni gjenar. E lis cjastinis pai Sants a son aromai un must, come che a disaressin i inglês!
Cinzia Collini

A torzeon pal Friûl / “Der Voschank”, il spetacul des mascaris sauranis

Sara Traunero
La tradizion dal “Kheirar” e dal “Rölar” e cjape dentri dut il paîs Mascaris bielis e mascaris brutis, cun musis intaiadis intal len e cu lis liniis plui diferentis, a son lis protagonistis assoludis di une ricorence tant curiose che antighe: al è il Carnevâl di Sauris, intal dialet sauran locâl cognossût ancje tant che “Der Voschank”.L’aspiet […] lei di plui +

A torzeon pal Friûl / La maravee di scuvierzi il Carnevâl rosean

Diego Navarria
Cuatri amîs inmagâts de origjinalitât di lenghe, musiche e bai dal Cjanâl incjantonât jenfri lis Musis e la mont Cjanine In ce aventure che mi soi butât! Dut par lâ daûr di mê madone! Cumò, aes trê dopomisdì, achì in machine o sin in cuatri: jo, Mario Dean, 46 agns, professôr di talian tal Marinelli, […] lei di plui +

Libris simpri bogns / Emilio Nardini, “Par vivi”, Udin, 1921

Laurin Zuan Nardin
“Apene finidis di lei lis poesiis dal cont Ermes, il dotôr Cesare, fra i batimans dal public, al si ritire daùr l’uniche quinte preparade a zampe dal… palc scenic. Ma, pal bessologo, che il devi recità il brâf atôr di san Denel, Giovanin Tombe, ‘e ocòr une scene, e il dotôr Cesare la proviot cussì:…” […] lei di plui +

Interviste / Numb il cjan scjaladôr (e il so paron Thomas)

Dree Venier
Di un probleme ae çate al record in mont: interviste cun Thomas Colussa, che cul so Numb al sta pontant al record di altece lant sul Mont Blanc O vevi za intervistât Thomas Colussa, 40 agns, un pâr di agns indaûr. In chê volte al jere un “furlan a Milan” e al faseve il personal […] lei di plui +