Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
Aureli Argemì

BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part de la comunitat de Cuixà a la Catalunya del Nord i va ser secretari de l’abat Aureli Maria Escarré durant el seu exili (1965-1968). La seva trajectòria, amb tot, destaca per la defensa
del dret a l’autodeterminació i el seu compromís amb els Països Catalans.

BARCELONE Aureli Argemí, fondadôr e president emerit dal Centri Internazionâl Escarré pes Minorancis Etnichis e lis Nazions (CIEMEN), al è muart chest lunis ae etât di 88 agns, al vise l’ent intun comunicât. Nassût a Sabadell intal 1936 e laureât in teologjie a Rome e Parîs, al è stât frari a Montserrat, al à fat part de comunitât di Cuixà intal Nord de Catalogne e al è stât segretari dal abât Aureli Maria Escarré dilunc dal so esili (1965-1968). La sô cariere, però, si distinc pe difese dal dirit ae autodeterminazion e dal so impegn viers dai Paîs catalans.

Gnovis / LA PATRIE DAL FRIÛL AL SALON DAL LIBRI DI TURIN 2026

Redazion
Dai 14 ai 18 di Mai no steit a cirînus, noaltris de “Patrie”: no sarin in Friûl, ma inaltrò.◆ No, no lìn in esili. Pal moment, jessi “furlans che no si rindin” nol è ancjemò une colpe. Salacor lu deventarà, ma pal moment o podin jessi “libars di sielzi” di lâ in “mission”. Une mission […] lei di plui +

GNOVIS / Il gnûf libri de Patrie: «Di scjas in scjas» di Agnul Floramo, su la storie dai taramots in Friûl. Presentazions a Majan, Pavie e Udin.

Redazion
Un libri su la storie dai taramots in Friûl nol esisteve. Il libri «Di scjas in scjas, i taramots inte storie furlane» di Agnul/Angelo Floramo al ripasse in mût clâr e cronologjic la storie dai taramots in Friûl, mostrant tant che il pericul sismic al sedi une presince costante inte nestre storie. La pene fortunade di Floramo e acompagne il […] lei di plui +

L’EDITORIÂL / I taramots che no si viodin

Walter Tomada
“Mê mari e veve 5 agns. E ricuarde che tai dîs dopo il taramot si viveve ducj insiemi e si davin ducj une man un cul altri. E prove tenarece e displasè pe int che no je plui, ma ancje tante braùre pe fuarce dimostrade de int furlane in cheste disgracie. Mê mari si vise […] lei di plui +