Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

“Vôs de Basse”, il concors par cui che al à voie di provâ a scrivi in lenghe furlane

............

I lavôrs a varan di rivâ dentri dai 30 di Dicembar

Viodût il sucès dai agns passâts (plui di sessante lavôrs rivâts tal 2018), i Comuns di Cjarlins, Gonârs, Muçane, Porpêt, Prissinins e San Zorç di Noiâr, midiant dal lôr sportel associât pe lenghe furlane, a bandissin di gnûf il concors leterari “Vôs de Basse”, cul patrocini de Societât Filologjiche Furlane e de Cooperative Informazione Friulana/ Radio Onde Furlane.

La idee di fonde e je chê di stiçâ la produzion scrite in lenghe furlane, ricuardant tal stes timp lis figuris che a àn insiorât il panorame culturâl de Basse Furlane, tant che pre Zaneto, Tita Marzuttini, Gina Marpillero, Luciano Morandini, Alviero Negro e Pierluigi Visintin.

Il concors al è dividût in trê sezions, dôs pai grancj (oparis di narative e poesie) e une dedicade ai students des scuelis secondariis di prin e secont grât. La partecipazion e je sore nuie e e je vierte a ducj chei che a àn voie di provâ a scrivi in lenghe furlane, che a sedin a stâ in Italie o pûr tal forest. I lavôrs a varan di rivâ, in buste sierade e marcade di un sproc e de scrite “Concors Vôs de Basse”, al ufici protocol dal Comun di San Zorç di Noiâr dentri des 5 e mieze daspò misdì di lunis ai 30 di Dicembar dal 2019. Une zurie di esperts e stazarà lis oparis e e nomenarà i vincidôrs di ogni sezion, che a ricevaran tant che premi un bon di spindi par comprâ libris.

Il bant dal concors e la schede di adesion si cjatiju in dutis lis bibliotechis dai Comuns organizadôrs e sui lôr sîts istituzionâi. Par informazions si pues clamâ il numar 0431/620281 o scrivi a sportel.furlan@bassefurlane.eu

par cure de redazion

A torzeon pal Friûl / “Der Voschank”, il spetacul des mascaris sauranis

Sara Traunero
La tradizion dal “Kheirar” e dal “Rölar” e cjape dentri dut il paîs Mascaris bielis e mascaris brutis, cun musis intaiadis intal len e cu lis liniis plui diferentis, a son lis protagonistis assoludis di une ricorence tant curiose che antighe: al è il Carnevâl di Sauris, intal dialet sauran locâl cognossût ancje tant che “Der Voschank”.L’aspiet […] lei di plui +

A torzeon pal Friûl / La maravee di scuvierzi il Carnevâl rosean

Diego Navarria
Cuatri amîs inmagâts de origjinalitât di lenghe, musiche e bai dal Cjanâl incjantonât jenfri lis Musis e la mont Cjanine In ce aventure che mi soi butât! Dut par lâ daûr di mê madone! Cumò, aes trê dopomisdì, achì in machine o sin in cuatri: jo, Mario Dean, 46 agns, professôr di talian tal Marinelli, […] lei di plui +

Libris simpri bogns / Emilio Nardini, “Par vivi”, Udin, 1921

Laurin Zuan Nardin
“Apene finidis di lei lis poesiis dal cont Ermes, il dotôr Cesare, fra i batimans dal public, al si ritire daùr l’uniche quinte preparade a zampe dal… palc scenic. Ma, pal bessologo, che il devi recità il brâf atôr di san Denel, Giovanin Tombe, ‘e ocòr une scene, e il dotôr Cesare la proviot cussì:…” […] lei di plui +

Interviste / Numb il cjan scjaladôr (e il so paron Thomas)

Dree Venier
Di un probleme ae çate al record in mont: interviste cun Thomas Colussa, che cul so Numb al sta pontant al record di altece lant sul Mont Blanc O vevi za intervistât Thomas Colussa, 40 agns, un pâr di agns indaûr. In chê volte al jere un “furlan a Milan” e al faseve il personal […] lei di plui +