Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

UN BLANC E UN NERI. 6e pontade. Cusî

............


La siore Macôr e ven di jù par là. Nassude tal cjalt de Sicilie e inscuelade a Rome, dopo vê maridât un furlan e à vût il so cefâ a cjatâsi a Glemone. Par un om usât a “fâ lis vascjis” sù e jù pal cors, nol è facil cusî leams cun int che si cjate, se e va ben, dome te ostarie e dentri di un zîr di tais. Par une femine al è ancje piês. Facil e banâl disi di tignî bot, o tirâ fûr la solite scuse che o sin lents a vierzisi ma cul “cûr di aur”.
Il moment che le ai viodude piês al è stât cuant che si à savût che a rivavin in Gôt i gnûfs borghesans e e je partide la fanfare di chei che a vendin pôris e tristeriis par une cjadree in Consei Regjonâl. Di front a chest brut spetacul, si è sintude ancje jê dislontanade e lontane, e e devi vê pensât di lâ vie. E jo no savevi ce disi.
Ma dopo, la int miôr e je saltade fûr e la rispueste aes cjacaris e je stade il dâsi da fâ. La siore Macôr a à puartade la sô storie tal coordenament pe ospitalitât e, forsit pe prime volte dopo agns che e je a Glemone, si è sintude a cjase sô, benvignude e impuartante. Leade al puest e ae sô int. Cuant che a son rivadis lis feminis gjestidis de Caritas, la siore Macôr, mari tra lis maris, e je stade tra lis primis a lâ a viodi di lôr. E cussì, e devi vê capît la malatie dai furlans, che propite no rivin a stâ insiemi dome pal gust di stâ, ma si cjatin dome cuant che al è alc di scugnî fâ. Se no, no.
Cuant che tal coordenament de ospitalitât o vin tacât a resonâ sui lavôrs volontaris, la robe che nus è someade clare e je che chescj lavôrs a son une ocasion pai gnûfs borghesans di cusî leams cul nestri toc di mont. E propit parcè che e je une ocasion par lôr, al è ancje un dirit che nol è just dineâ aes feminis. Però al jere il probleme di ce fâur fâ, a chestis feminis, considerant ancje i fruts che a vevin cun lôr. Cjacarant, al è vignût fûr il progjet “Intrecci”, “Leams” in lenghe furlane.
Il progjet al è un laboratori di sartorie pensât par jessi alc di plui. La siore Macôr e chês altris cuatri che a àn ideât e che a puartin indenant il progjet, a àn cjatât il puest adat te ex librarie di vie Bini. Mieç spazi al covente par tignî i fruts (i lôr, e chei a pene rivâts), che cussì a zuin insiemi e sot voli come che al capitave tes vecjis corts furlanis. Mieç spazi al è pal progjet di sartorie cuntune sartore professioniste.
La prime idee e je stade che di fâ cussins cul propri ritrat. Cussì, lis feminis a àn tacât a dissegnâ la proprie muse, che al è un mût par contâ di se, ognidune cuntun stîl diviers, personâl ma ancje leât al puest dulà che a son nassudis. Dopo vê fat il dissen, a son ladis indenant cul lavôr di taiâ e cusî ognidune cul so gust particolâr pai colôrs e pes formis… A son saltadis fûr imagjins di un mont futûr plen di diversitâts, di fantasie e di vite.
Po dopo, e je partide une colaborazion cul grup teatrâl dal Laboratori Internazionâl de Comunicazion di Glemone. Preparant par lôr i costums, e je vignude la idee di fâ des capis, scuse e ocasion par cjacarâ dai façolets des nestris vecjis e di chei che si doprin cumò. Capis che un pôc a platin e un pôc a parin, e a contin storiis.
Parcè che il gnûf popul dai furlans nol nassarà dai progjets e des cjacaris pro o cuintri dai politics, e nancje des peraulonis di caritât dai plevans o dai ideâi di solidarietât e vie disint dai studiâts. Il gnûf popul furlan al nassarà, al sta bielzà nassint, in grups di feminis che a fevelin tra di lôr, di lôr, dai lôr oms e dai lôr fruts. E al nassarà, al sta bielzà nasint, tra i fruts che a zuin insiemi.
✒ Igor Londero

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +