Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

SPECIÂL – Velocitât a dôs ruedis

............

Il mît furlan des corsis in moto al è fûr di dubi Edi Orioli, cu lis sôs impresis de Parigi-Dakar. Ma ancje in cheste dissipline la Patrie e à dât fûr i siei nons. Chel plui resint e di buinis sperancis al è di un zovin dal 1983, si clame Michele Conti. Al à vinçût il campionât european classe 125 GP, tal 2005. L’an dopo al à corût cu la Honda al motomondiâl e tal 2007, passât al «Kuja team», al rivà tierç aes garis europeanis.
FI DI EMIGRANTS_ La storie plui singolâr invezit e je chê di Johnny Cecotto, origjinari di Buie (il pari Zuan al jere emigrât in Venezuela tai prins agns ’50 e lui al nassè, ai 25 di Zenâr dal 1956, propit a Caracas). Al fo propit il pari – ancje lui campion nazionâl dal Venezuela, classe 500cc – a regalâi la prime moto. Po, sponsorizât de Yamaha, al è sbarcjât al Campionât mondiâl, puartant a cjase il titul de 350 tal 1975 e de 750 tal 1978. E bielzà ae sô prime esperience sul asfalt internazionâl, al vincè sedi te 250 che te 350. I latins si inamorarin subit di lui. Al fo, dut câs, ancje leât al Friûl, se e je vere la vôs che lu varès viodût tornâ te sô tiere a dâ une man, daspò dal Orcolat dal 1976. La liende Cecotto e passarà ae storie pal so «passaç» ae Formule1, tal 1983, cu la «Theodore». E l’an dopo cu la «Toleman», in cubie cun chel che al deventarà un grant campion: Ayrton Senna. Un brut incident lu oblearà al ritîr de F1, in chel an.
«DUCATIST» DI GALE_ Invezit Walter Cussigh, classe 1954, di Udin, si è imponût par sîs agns tant che pilote uficiâl de Ducati. Al à vint il trofeu «Laverda formula 500», prin titul impuartant, tal 1981. Al à fat garis su circuits mondiâi. Campion talian TT2 600 tal 1982 e, tal 1983 vice campion e vincidôr dal campionât talian «Endurance». Stes titul, doi agns dopo. Tal 1983, lu vincè ancje Ferdinado De Cecco, pe categorie TT2 600.
TE STORIE_ Te storie passade, po dopo, si ricuardin tai prins agns Cuarante lis impresis dai doi amîs Giuseppe «Pino» Medeot e Gervasio Braidot, di Mosse, dongje Gurize. La int e deventave mate pes lôr provis pre gare cuntune Parilla 250, tra Cormons e Lucinîs. Medeot in particolâr, al rivarà, esordient, prin classificât te 500cc tune gare di Triest. Ma al corarà ancje su la mitiche piste batude dal Moretti di Udin.
Oscar Puntel

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +