Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

SPECIÂL – Une impronte furlane su Mount Rushmore

............

Il Monument nazionâl «Mount Rushmore» si cjate intai Stâts Unîts, intal stât dal South Dakota, e al è un dai monuments americans plui preseâts e visitâts, cun 3 milions di visitis par an.
Cheste opare e je stade realizade sculpint intal cret di granît des Black Hills lis musis di cuatri presidents dai Stâts Unîts (di çampe a drete, Washington, Jefferson, Roosevelt e Lincoln).
A CJÂF DI DUT_ Pôcs a san che il cjâf mestri che al puartà indenant lis fasis plui penzis de opare al jere il furlan Luigi Del Bianco, origjinari di Midun.
Luigi al nassè ai 9 di Mai dal 1892 a Le Havre (France), là che i gjenitôrs a jerin di passaç, biel tornant a cjase di un viaç in Americhe. Al passà la sô zoventût a Midun, che al bandonà a 12 agns par lâ in Austrie par imparâ il mistîr di scarpelin.
Stuf de Europe, intal 1908 al emigrà in Americhe, a Port Chester intal Stât di New York, e al tacà a lavorâ tant che pichepieris. I lavôrs pal memoriâl (lis musis a son altis 18 metris) a forin autorizâts dal Congrès intal 1924 e a tacarin nome intal 1927, jenfri mil strussiis. Intal 1932, il cjâf mestri Hugo Villa al lassà il so puest e al fo alore che Luigi al fo clamât a sostituîlu, in gracie des sôs cualitâts che a jerin aromai cognossudis in dut il paîs. Al lavorà al progjet fin al 1941, an che la opare e fo considerade finide e che duncje e vignì inaugurade, juste pocjis setemanis prime de jentrade in vuere dai Stâts Unîts, daspò dai fats di Pearl Harbour.
STORIE DISMENTEADE_ La vuere e tacà, fasint pierdi di voli la maestrie e il dûr lavôr di tancj oms che cul lôr sudôr a donarin a chel popul un monument tant grandiôs. Di fat, nome intal 1991, intal cincuantesim aniversari de inaugurazion, Luigi Del Bianco al ricevè il ricognossiment meretât pe sô opare, cuntune anuladure postâl de citât di Port Chester.
La int di Midun e tramande braurose che ancje un altri paisan, un ciert Emilio Schinella, al lavorà intal cantîr, lassant incidudis sot dal barbuç di un dai presidents lis sôs iniziâls. Par vê conferme di chest, o vin scrit al grup di Rangers che al vuardee e che al viôt de manutenzion dal monument. Nus àn dit che cheste notizie no ur risulte, ancje se a nô nus plâs pensâ che une piçule sigle furlane ES e cjali di là sù i 3 milions di personis che ogni an a visitin il monument rindint omaç sì ai cuatri presidents, ma ancje ai cirche 400 operaris che a completarin cheste opare tant origjinâl. E fra chei, ancje i nestris doi compatriots furlans.
Bruno Colledani

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +