Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Simpri plui adesions pal furlan a scuele

............

Fevelâ di furlan a scuele al vûl dî scuintrâsi dispès cuntun grum di prejudizis e di ostilitât: ma tantis voltis i cjans che a vuachin no muardin, almancul a cjalâ il numar des fameis furlanis che in chescj ultins trê agns a àn sielzût di fâ studiâ la marilenghe ai lôr fîs.
E i numars a cressin. Tal 2014-2015 a jerin il 64%, l’an dopo a son stâts il 67%. E tal an 2016-2017, se si fermisi dome aes scuelutis de infanzie e aes primariis, la percentuâl e passe il 71%. I zovins di chenti a stan duncje tornant a scuvierzi il furlan in gracie de volontât des lôr fameis. E chest al è ben.
L’an passât a son stâts plui di 40 mil (40.100, par jessi precîs) i students che a àn studiât marilenghe a scuele, contant ducj i ordins di scuele de infanzie aes mediis (cumò secondariis di prin grât) e metint dongje sedi lis statâls che lis paritariis. Doi students su trê a àn sielzude cheste oportunitât, e la percentuâl plui alte e je stade tal Gurizan cul 79% dai students (1.923 su 2.427): e ven daûr la Provincie di Udin cul 72% e in code Pordenon cul 44.
E cres la percentuâl, ma a calin i students: tal an precedent, di fat, a jerin 40.389 i fantats furlans che a studiavin la marilenghe. I doi dâts no son in contradizion, dut câs, parcè che al è il totâl dai arlêfs des nestris scuelis che al è calât une vore, di cuasi 3 mil fantats. Tal 2014-2015, di fat, sui bancs di cjase nestre si sentavin 63 mil e 49 iscrits, l’an dopo a jerin dome 60 mil 243: la demografie furlane e à vût un sclop tai agns dopo il 2011, ma la percentuâl des fameis a pro dal furlan no à vût conseguencis negativis di chest câl.
La cussience identitarie duncje e resist ancje ae aplicazion malsigure e precarie di une leç di tutele che e larès fate rispietâ cun plui fuarce e determinazion. I sfuarçs par fâ cressi la formazion e par rindi disponibii materiâi didatics valits e atratîfs a son plusôrs, e se la domande e cres, ancje la ufierte e varà di stâi daûr. ❚
✒ Walter Tomada

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +