Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

MEDITANTLIS TAL SO CÛR. Tu ce puedistu fâ

............

Sul Corriere della Sera di Sabide prin di Setembar e je stade publicade une interviste fate al gardenâl Carlo Maria Martini ai 8 di Avost di chest an, cualchi setemane prime de muart. E je une sorte di testament spirtuâl. Il gardenâl le à lete e aprovade.
O desideri ripuartâdint cualchi toc; o pensi che nus slargjarà il cûr; dal sigûr nus fasarà rifleti.
I è stât domandât: – Cemût viodial la Glesie?
«La Glesie te Europe e te Americhe dal benstâ e je strache. La nestre culture e puce di vecjo, lis nestris glesiis masse grandis, lis cjasis religjosis vueidis, la burocrazie glesiastiche ingruessade, i nestris rîts e vistîts in pompe magne. O sai che no si pues molâ dut intun colp, ma si podarès cjatâ personis libaris e plui dongje de int come che a son stâts il vescul Romero o i gjesuits di El Salvadôr. Culì di nô, dulà sono finîts i profetis che nus vierzin il cûr? Nol è just blocâju cu lis cjadenis de istituzion».
– Cui puedial dâ une man a cheste nestre Glesie?
«Jo o consei il Pape e i vescui di cirî dodis personis fûr dai schemis precostituîts e di metilis tai puescj di direzion. Personis che a scoltin i plui tribulâts e che a vebin zovins dongje di se, par sperimentâ stradis gnovis. O vin dibisugne di int che e bruse di passion; dome cussì il spirt al pues slargjâsi dapardut».
– Ce conseial di fâ par sveâ cheste glesie?
«O consearès trê imprescj. Il prin al è la conversion. La Glesie e scuen ricognossi i siei erôrs e jentrâ tune strade dal dut gnove, començant dal Pape e dai vescui. I scandui de pedofilie nus sburtin al gambiament. Lis domandis su la sessualitât e su dutis lis problematichis peadis al cuarp a spietin rispueste. O vin di sancirâsi se la int e scolte ancjemò i conseis de Glesie in materie sessuâl.
Il secont imprest al è la Peraule di Diu. Dome chel che al sint intal so cûr cheste Peraule, al è fra chei che a judaran la Glesie a rinovâsi. La Peraule di Diu e je semplice; e cîr un cûr amì che le scolti. Ni i predis ni il dirit cjaluni a puedin sostituî l’interioritât de persone.
Il tierç imprest par vuarî a son i sacraments. Chescj, a àn di jessi un sostentament su la strade e tes debolecis de vite. O pensi a ducj i divorziâts, a chei che si cjatin tun secont matrimoni, a lis fameis slargjadis. Dute cheste int, e à dibisugne di une protezion speciâl. Se lis fameis si sintin slontanadis de glesie, o pierdarìn ancje lis gjenerazions a vignî. La domande se i divorziâts a puedin fâ la comunion e varès di sedi ribaltade. Al sarès di dî: cemût lis fameis che si cjatin in situazions intrigadis puedino cjatâ zovament tai sacraments?
La Glesie e je restade indaûr di dusinte agns. Parcè no si daie une scjassade? Vino pôre? Pôre, impen di coragjo? La fede, la fiducie, il coragjo a son la fondamente de Glesie.
Jo o soi vecjo, malât e o dipent dal jutori di chei altris. Lis personis buinis dongje di me mi fasin sintî il lôr amôr. Chest amôr al è plui fuart dal sintiment di sfiducie che ogni tant o provi tai confronts de Glesie in Europe. Dome l’amôr al vinç la strachetât. Diu al è amôr. Par chest, o ai ancje jo une domande par te: tu, se tu i vuelis ben a la Glesie, ce puedistu fâ par jê?» ■
pre Tonin Cjapielâr

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +