Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

LADINIE. Il savôr dal Nadâl tal mont ladin

............


IN TRENTIN_ I marcjaduts di Nadâl a son il simbul plui cognossût de culture natalizie trentine. Sant Nicolau al è festezât dapardut: tai dîs prime dai 6 di Dicembar, i fruts a scrivin une letare cui lôr desideris e le lassin su la puarte di cjase te gnot dai 5, cuntun plat di fen. Te stesse sere, sul fâ dal scûr, i zovins a zirin pes stradis cun bussulots di bandon par visâ i plui piçui che e je ore di lâ a durmî. In Val di Fasse si fâs ancje une procession, là che a saltin fûr un agnul cu la cosse plene di regâi e il Sant cu la mitrie e il pastorâl. Po dopo a rivin i Krampus (clamâts “Malans” in Val Gardene), ven a stâi diauluts dispetôs che a zirin pes viis cirint la int buine e chê triste. In ciertis zonis e passe ancje Sante Luzie, come Sant Nicolau, ma te gnot dai 13 di Dicembar.
Il presepi al è un rît ancjemò vîf e preseadis a son lis statuis di len de Val Gardene.
Di cualchi bande, po, e je ancjemò la usance dal “Tlecanhot” (“tucâ”): pes cuatri joibis dal Avent, un grup di oms al zire di cjase in cjase par tirâ dongje ufiertis.
La gnot di Nadâl, dopo la messe di miezegnot, a son concierts dai cjampanii des glesiis, e famosis a son ancje lis rapresentazions di presepis vivents.
Te dì de Pifanie, ancjemò vuê i fruts a van ator pal paîs vistûts come i Trê Rês, passant pes cjasis a cjantâ, benedî e tirâ dongje ufiertis. Une volte a scrivevin cul zes su lis puartis la date dal an a pene scomençât e “C+M+B”, ven a stâi lis iniziâls dai nons dai Trê Rês (Caspar, Melchior e Baldassâr) o de frase latine “Christus Mansionem Benedicat” (“Crist che al benedissi cheste cjase”).
IN FRIÛL_Ancje ca la tradizion dal presepi e, plui di resint, chê dai marcjaduts, a vivin fuartis, dongje di chê dal peç decorât e des coronis di visc tes cjasis. I Krampus, ai 5 e ai 6 di Dicembar, si cjatin dome tal Tarvisian. Une volte, in Cjargne i fruts a usavin zirâ pai borcs cjantant pastorelis. I emigrants a tornavin a cjase pes fiestis e te vilie di Nadâl la famee si tirave dongje dal fogolâr e si impiave il grant çoc, clamât il Nadalin, che al vignive benedît e il so fûc al veve di jessi mantignût fintremai al Prin dal an; secont la liende, al jere pe Madone, par che e podès suiâ i panuçs di Gjesù. Ai nemâi inte stale ur vignive dât fen in plui par che a scjaldassin, cul lôr flât, il Bambin. Ancjemò vuê, dopo la Messe di miezegnot, e je la usance di mangjâ tripis cun vin brulè e il gustâ di Nadâl al è soredut a base di broade e muset.
Ai 6 di Zenâr, invezit, e passe la Befane e i fûcs dal pignarûl (clamât ancje “foghere” o “pan e vin” a seconde dai puescj) a sierin lis fiestis. In chê ocasion, si bruse chê grande tasse di len, frascjis e su la piche si met une strie di stran, par parâ vie ducj i malans dal an passât e capî, su la fonde de direzion che al cjape il fum, cemût che al larà l’an a pene scomençât.
INTAI GRISONS_La fieste di Sant Nicolau, patron dai fruts, e je une vore sintude tai Grisons. Ca il vescul al è spes compagnât di un aiutant cu la vieste scure e la muse sporcje di cinise, clamât “Schmutzli” o “Ruprecht”.
Di tradizion nordiche ma ben plantade intai Grisons e je la usance de corone dal Avent e dal calendari pai fruts. Plui antighe e je chê dal presepi in cree o len. Il peç al à tacât a jessi preparât tes cjasis e tes placis dai paîs dome tal Nûfcent.
Te zornade de Pifanie e je usance che i fruts a ledin ator cuntune stele (simbul de stele comete), fasint i “cjants de stele”. No mancje la Befane che e puarte bombons o cjarbon tes cjalcis dai fruts.
Une tradizion ben cognossude in Engjadine e je chê de “schlitteda”, une procession di slitis tiradis di cjavai che e ven fate a Zenâr e Fevrâr: su la slite si sente devant une femine vistude in costum tradizionâl e daûr un om in frac e cjapiel tont. La schirie e intint festezâ la fin dal Invier e la Vierte che e rive. ■
Ilarie Colùs

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +