Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

La rievocazion storiche: une impuartante valorizazion de Patrie

Nicole Del Sal
-

Il Friûl al è un teritori cuntune storie milenarie. Popui, tradizions, culturis, lenghis, usancis e costums diferents a àn traviersât lis nestris planis e lis nestris monts, contribuint a plasmâ la identitât che ancjemò vuê nus caraterize. Intun mont che al è in progression continue, mantignî il ricuart e conservâ chest patrimoni nol è tant facil. Par fortune a son iniziativis – come in chest câs la rievocazion storiche – che nus judin no dome a memoreâ la storie, la complessitât e l’incjant de nestre Patrie, ma ancje a pandi la bielece de nestre culture ai visitadôrs che nus vegnin a cjatâ di altris regjons e di altris tieris, e che a puedin cussì preseâ il sflandôr, la ricjece e dutis lis particolaritâts de nestre piçule, grande Mari patrie.

Glemone, Spilimberc, Voleson, Cividât, Oleis, Vençon e tancj altris borcs e paîs a imbastissin ogni an events e rievocazions cun corteus, spetacui di place, musichis popolârs e antighis, barachins cun gastronomie e ogjets artesanâi di ogni cualitât. Cun di plui, i artiscj che si incuintrin pe strade a son simpri pronts a pandi la lôr passion par chestis arts cence timp – chês dal artesanât – e dispès nus maravein cun dimostrazions dal vîf de lôr abilitât manuâl tal lavorâ len, fier, corean, tal realizâ zoiis, tal piturâ e tant altri.

I periodis storics cjapâts in considerazion a van de etât dai Celtis, passant pai Romans, la Ete di Mieç e il Rinassiment, rivant ai timps di Napoleon e de Cjase di Asburc. E ancjemò, chescj events dispès a cjapin dentri no dome grups dal teritori, ma si cree une ocasion di scambi cun rievocatôrs di dute Europe, che nus puartin a cognossi i lôr costums e lis lôr tradizions; parimentri, i nestris ju invidin tes diviersis citâts europeanis, pandint ancje tal forest – di là des Alps e dai confins – il sflandôr che al caraterize il Friûl e la sô int.

Dismenteâ par un lamp il presint e lis preocupazions e sprofondâ in etâts aromai lontanis, ma ancjemò inmagantis e magjichis, e je une ocasion uniche par imparâ ma ancje un moment di divertiment, di gjonde e di compagnie, ligrie e tante fieste par tancj, zovins e mancul zovins. Grancj e picinins, ducj a puedin vivi la emozion de rievocazion storiche; nol impuarte se si à une part tant che figurants o se si partecipe tant che turiscj: l’incjant di chest viaç tal timp al è cence fal garantît! ❚

 

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +