Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

La rievocazion storiche: une impuartante valorizazion de Patrie

Nicole Del Sal
-

Il Friûl al è un teritori cuntune storie milenarie. Popui, tradizions, culturis, lenghis, usancis e costums diferents a àn traviersât lis nestris planis e lis nestris monts, contribuint a plasmâ la identitât che ancjemò vuê nus caraterize. Intun mont che al è in progression continue, mantignî il ricuart e conservâ chest patrimoni nol è tant facil. Par fortune a son iniziativis – come in chest câs la rievocazion storiche – che nus judin no dome a memoreâ la storie, la complessitât e l’incjant de nestre Patrie, ma ancje a pandi la bielece de nestre culture ai visitadôrs che nus vegnin a cjatâ di altris regjons e di altris tieris, e che a puedin cussì preseâ il sflandôr, la ricjece e dutis lis particolaritâts de nestre piçule, grande Mari patrie.

Glemone, Spilimberc, Voleson, Cividât, Oleis, Vençon e tancj altris borcs e paîs a imbastissin ogni an events e rievocazions cun corteus, spetacui di place, musichis popolârs e antighis, barachins cun gastronomie e ogjets artesanâi di ogni cualitât. Cun di plui, i artiscj che si incuintrin pe strade a son simpri pronts a pandi la lôr passion par chestis arts cence timp – chês dal artesanât – e dispès nus maravein cun dimostrazions dal vîf de lôr abilitât manuâl tal lavorâ len, fier, corean, tal realizâ zoiis, tal piturâ e tant altri.

I periodis storics cjapâts in considerazion a van de etât dai Celtis, passant pai Romans, la Ete di Mieç e il Rinassiment, rivant ai timps di Napoleon e de Cjase di Asburc. E ancjemò, chescj events dispès a cjapin dentri no dome grups dal teritori, ma si cree une ocasion di scambi cun rievocatôrs di dute Europe, che nus puartin a cognossi i lôr costums e lis lôr tradizions; parimentri, i nestris ju invidin tes diviersis citâts europeanis, pandint ancje tal forest – di là des Alps e dai confins – il sflandôr che al caraterize il Friûl e la sô int.

Dismenteâ par un lamp il presint e lis preocupazions e sprofondâ in etâts aromai lontanis, ma ancjemò inmagantis e magjichis, e je une ocasion uniche par imparâ ma ancje un moment di divertiment, di gjonde e di compagnie, ligrie e tante fieste par tancj, zovins e mancul zovins. Grancj e picinins, ducj a puedin vivi la emozion de rievocazion storiche; nol impuarte se si à une part tant che figurants o se si partecipe tant che turiscj: l’incjant di chest viaç tal timp al è cence fal garantît! ❚

 

A torzeon pal Friûl / “Der Voschank”, il spetacul des mascaris sauranis

Sara Traunero
La tradizion dal “Kheirar” e dal “Rölar” e cjape dentri dut il paîs Mascaris bielis e mascaris brutis, cun musis intaiadis intal len e cu lis liniis plui diferentis, a son lis protagonistis assoludis di une ricorence tant curiose che antighe: al è il Carnevâl di Sauris, intal dialet sauran locâl cognossût ancje tant che “Der Voschank”.L’aspiet […] lei di plui +

A torzeon pal Friûl / La maravee di scuvierzi il Carnevâl rosean

Diego Navarria
Cuatri amîs inmagâts de origjinalitât di lenghe, musiche e bai dal Cjanâl incjantonât jenfri lis Musis e la mont Cjanine In ce aventure che mi soi butât! Dut par lâ daûr di mê madone! Cumò, aes trê dopomisdì, achì in machine o sin in cuatri: jo, Mario Dean, 46 agns, professôr di talian tal Marinelli, […] lei di plui +

Libris simpri bogns / Emilio Nardini, “Par vivi”, Udin, 1921

Laurin Zuan Nardin
“Apene finidis di lei lis poesiis dal cont Ermes, il dotôr Cesare, fra i batimans dal public, al si ritire daùr l’uniche quinte preparade a zampe dal… palc scenic. Ma, pal bessologo, che il devi recità il brâf atôr di san Denel, Giovanin Tombe, ‘e ocòr une scene, e il dotôr Cesare la proviot cussì:…” […] lei di plui +

Interviste / Numb il cjan scjaladôr (e il so paron Thomas)

Dree Venier
Di un probleme ae çate al record in mont: interviste cun Thomas Colussa, che cul so Numb al sta pontant al record di altece lant sul Mont Blanc O vevi za intervistât Thomas Colussa, 40 agns, un pâr di agns indaûr. In chê volte al jere un “furlan a Milan” e al faseve il personal […] lei di plui +