Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

LA FABRICHE DAI… LIBRIS. E par furlan?

............

A disin che in dî di vuê si lei simpri di mancul, che il marcjât dai libris al è in crisi e che i zovins no cjapin plui in man i “classics”; chest al è vêr, ma si à ancje di regjistrâ un fenomen che al fâs tirâ un pôc il flât: o fevelìn dai cors di scriture. A nivel locâl a son nassûts intai ultins agns diviers cors inmaneâts des universitâts de tierce etât o di associazions culturâls che a cjatin une rispueste positive in tiermins di partecipazion.
CUI E DULÀ_ O nomenìn par esempli chel de Bottega Errante (www.bottegaerrante.it), une associazion di zovins che, tra lis tantis ativitâts culturâls, si dedichin ancje ae divulgazion de leture e de scriture lant ator par dut il teritori regjonâl. Interessante e sarès une propueste di chescj cors ancje in lenghe furlane, par stiçâ la cognossince dai scritôrs furlans e par incentivâ l’ûs de lenghe ancje in forme scrite. In chest câs la ARLeF e à tacât di cualchi an a prontâ cors di scriture creative tes scuelis secondariis di prin grât, ma par cumò indreçâts dome a cheste fasse di etât: o auspichìn che tal avignî cheste ufierte e sedi voltade a ducj.
Concors tant che S. Simon a Codroip, il Zâl par furlan a Spilimberc, Emozions d’ingjustri a Basilian, In trê riis ai Colonos di Vilecjaze a mostrin une cierte vivarositât te produzion leterarie furlane che no à di lâ dispierdude, ma ben coltade e sburtade.
No stin a dismenteâ in fin la ostarie “virtuâl” di Contecurte, che za di mês e colabore cun nô pe rubriche omonime chi in bande. I “ustîrs” a publichin storiis di scritôrs furlans o traduzions in marilenghe di oparis forestis. Par cui che al vûl provâ a butâsi te aventure de scriture al pues mandâ il propri materiâl a contecurte@gmail.com. ■
Venusia Dominici

A torzeon pal Friûl / “Der Voschank”, il spetacul des mascaris sauranis

Sara Traunero
La tradizion dal “Kheirar” e dal “Rölar” e cjape dentri dut il paîs Mascaris bielis e mascaris brutis, cun musis intaiadis intal len e cu lis liniis plui diferentis, a son lis protagonistis assoludis di une ricorence tant curiose che antighe: al è il Carnevâl di Sauris, intal dialet sauran locâl cognossût ancje tant che “Der Voschank”.L’aspiet […] lei di plui +

A torzeon pal Friûl / La maravee di scuvierzi il Carnevâl rosean

Diego Navarria
Cuatri amîs inmagâts de origjinalitât di lenghe, musiche e bai dal Cjanâl incjantonât jenfri lis Musis e la mont Cjanine In ce aventure che mi soi butât! Dut par lâ daûr di mê madone! Cumò, aes trê dopomisdì, achì in machine o sin in cuatri: jo, Mario Dean, 46 agns, professôr di talian tal Marinelli, […] lei di plui +

Libris simpri bogns / Emilio Nardini, “Par vivi”, Udin, 1921

Laurin Zuan Nardin
“Apene finidis di lei lis poesiis dal cont Ermes, il dotôr Cesare, fra i batimans dal public, al si ritire daùr l’uniche quinte preparade a zampe dal… palc scenic. Ma, pal bessologo, che il devi recità il brâf atôr di san Denel, Giovanin Tombe, ‘e ocòr une scene, e il dotôr Cesare la proviot cussì:…” […] lei di plui +

Interviste / Numb il cjan scjaladôr (e il so paron Thomas)

Dree Venier
Di un probleme ae çate al record in mont: interviste cun Thomas Colussa, che cul so Numb al sta pontant al record di altece lant sul Mont Blanc O vevi za intervistât Thomas Colussa, 40 agns, un pâr di agns indaûr. In chê volte al jere un “furlan a Milan” e al faseve il personal […] lei di plui +