Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

LA FABRICHE DAI… LIBRIS. CONTECURTE. La gnot di Carnavâl

............

Par strade e jere ancjemò tante int. Al sucedeve da râr a chê ore di gnot. Almancul cussì e pensave, parcè che nancje jê e jere usade a movisi di straoris. Lis falis a butavin dulintor sflamiadis di lûs malsigure là che lis musis a parevin crepis rossis e neris. Cualchidun al leve ator mascarât e, tal trimulâ des flamis, chei tomâts di len, chei becs spiçâts, chei cuars arcâts a someavin vîfs.
Cence pôre dai bants, grups di contadins armâts a ziravin ancjemò pe citât cui simbui çambarlans ben in mostre. Lis ombris des pichis e des ronceis si slungjavin sui mûrs tant che madracs. I pareve che l’Unfier al ves tacât a spudâ fûr lis sôs creaturis.
I siei doi fradis a jerin denant, a vierzi la strade. La man drete a cjareçâ la spade. So cusin, invezit, al jere in code, a vuidâ il trop dai fameis. Dongje di jê a jerin so barbe e sô cusine. Si movevin svelts, tant che ombris tal scûr di chê gnot di Carnavâl. I pas a sunavin pesants sul concolât, compagnâts dal sglinghinâ des lamis. Chel sun le instupidive. Dut al jere strassomeât, ancje chei flocs ae strumiere che prin i someavin tant biei cumò a parevin maglâts, cuasi voluçâts di une ale rosse di sanc.
E veve il cjâf che i zirave. Forsit e veve balât masse. Forsit e veve olsât masse cul vin. Forsit a jerin stadis lis cjaladis di ducj chei zovins, che a brusavin come flame vive, come se e fos la ultime gnot che a podevin amâ une femine. O forsit a jerin dome i discors di chel Amaseo su lis costelazions negativis che a pesavin sui ultins dîs di Fevrâr.
La cjaminade i pareve cence fin. Dut chel inzirli le varès fate colâ se nol fos stât pal braç di so barbe. Po, cu la sô bocje scure tant che un foran, il porton dal palaç si veve vierzût. E fidave la ore di lâ sot des coltris, di durmî, di lassâ i vencui fûr de puarte. Doman, e veve pensât, si varès sveade ricreade. Doman e jere dì di fieste. E jere Joibe Grasse. Ce podevial mai sucedi di mâl intune zornade cussì? ■
Carli Pup

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +