Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

LA FABRICHE DAI… LIBRIS – CONTECURTE. Tite, classe 1924

............

Cussì, daûr lis lastris o cjali Fevrâr che si strissine su lis cumieriis, e si ferme là jù da pît, dongje la merlete imbombade di nêf.
I ramaçs a son neris, la tiere e mostre la anime scure; nancje une ponte di vert e cuche, nancje un bâr di tale le sbuse. Ma se tu stâs cidin un moment, tu sintis cori, dulinvie il prât, un ghiti lizêr, un sgrisul di vite.
O pensi di someâ a chest mês, un fregul stiçôs, un tic rabiôs, dispès suturni.
Ce che o volarès pescjâ la tiere cui scarpons, sintîle criçâ, jessi paron des mês gjambis, dai miei pas!
Invezit o soi culì, sentât.
In spiete,  tant che simpri: a buinore che mi jevin, mi judin a lavâ la muse, a fâ la barbe, che infin mi sentin sul birocin.. Biel, sì, cu lis ruedis grandis e comut, o frachi un boton e si môf, al è un regâl dai fruts, i miei doi fruts. Cuant che a vegnin a cjatâmi mi contin dal grant cefâ che a àn, dal trafic, di trop che al coste vivi in zornade di vuê, “Viôt di stâ pulît pari, se ti covente alc, claminus” mi disin lant vie.
Mi plasarès che si fermassin cualchi moment di plui: cuant che o soi cun lôr si sfante la fumate di maluserie che mi ten companie dì e gnot.
Lu sai, no pues pratindi che a stedin daûr un vecjo.
La siore badante e fâs tantis bocjis par taponâ il vueit des sôs peraulis: peteçs e morosets di int sui gjornâi a mi propit no mi interessin.
Se o podès invezit saltâ fûr, lâ fin li de ostarie “Da Mame”, fâ une partide di cjartis, dopo mai che lu desideri!
O ben lâ a cjatâ Toni, par sintii ancjemò une volte la conte de ritirade de Russie.
O fâmi compagnâ fin tal cimitieri, par discori cu la mê puare femine, cui miei muarts.
Ma o soi culì, o cjali il timp passâ su li mês mans, ogni dì plui grîf,  plui trist, cjamât di ricuarts di timps lontans. Ce che al è sucedût îr no si ferme intal cjâf, si viôt che nol è impuartant, cussì l’aiar lu sofle vie.
L’aiar… a mi puarte une voie, un segret scuindût e dolç, impiât tant che faliscje e inniât te anime: sotvôs o dîs al cîl frêt e insiorât dal soreli a mont: “Sisilute, ti spieti, cuant tornistu?” ■
di GIULIANA PELLEGRINI

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +