Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

IL GRANT LUNARI DAL FRIÛL. Setembar

............

RINGRAZIAMENT AL AUTÔR
Gjavât fûr di “Il grant lunari dal Friûl. Sants, fiestis e tradizions dal cicli dal an” (Pasian di Prât, 2012): o ringraziìn l’autôr pe disponibilitât e pe colaborazion ❚ ✒ Redazion

.
.

Setembar al è il novesim mês dal an. Il so non al ven di september, par vie che al jere il setim mês dal antîc calendari roman. Ultin mês dal Istât, Setembar al è simpri stât il timp de vendeme e de racuelte des pomis, di tante ligrie e di ancjetant lavôr, sot i cîi turchins cence fin e sot di un soreli dolç e clip, segnâl dal Istât che al sta par finî. Setembar al è dolcece. Nissun mês al rive a dâ cun serenitât ce che al ufrìs Setembar: cîi profonts e trasparents, lis monts rampidis cence il vêl dal scjafoiaç, la marine trancuile tant che un prât celest, culinis e cjamps indorâts siôrs di pomis, di ue e panolis e dapardut une grande trancuilitât de anime.
Dai cuadris de nature si pues viodi che il clime al sta cambiant, soredut dopo la montane di Sant Michêl che e nete cîl e tiere e e sbasse di bot la temperadure; cussì lis primis seradis di Setembar a puartin i prins sgrisui tal cîl che si discolore. La stagjon cjalde e sta vignint al mancul e lis zornadis tenaris e ducj i cuadris de nature a visin che la stagjon frede si sta svicinant; cumò la albe e je za tarde e la sere e rive une vore temperade e in anticip. Intant che la gnot, za frescje, si disfrede planc a planc tramont dopo tramont. Cussì e tache la sierade, l’atom dai nestris vielis. Ancje i colôrs de nature si smamissin e ducj i paisaçs a son vistûts di delicatecis, di suns e di sensazions plui dulinciosis, di profum di ue blancje e rosse ancjemò tacade su lis vîts e di chel dai ciclamins tai cjantons frescs dal bosc; e je une atmosfere di sium e di pâs che si sfante tai tramonts cence fin, traviersade dai ultins svoi di cisilis che a cjapin il cûr puartant la ansie di destinazions lontanis, di ricuarts morbits. Setembar al è il mês dai salûts dai turiscj e vacancîrs che a tornin ai lôr paîs, des splazis e des monts tornadis desertis. Dut chest par vie che il soreli si è sbassât un grum, scurtant cussì lis zornadis e slungjant lis gnots; cun di fat, continuant la sô corse in bas tal firmament, jenfri i 21 e i 23 di Setebar al tocje l’ecuinozi cuant che la durade dal dì e chê de gnot e je compagne. A chest pont l’Istât si è dal dut esaurît; e tache la pegre e languide sierade. La spinte vitâl de nature e je aromai di rive jù, lis sôs energjiis a van al mancul e lis sôs formis a deventin debilis; il lunc procès de vite si invie viers il timp de polse, te lungje spiete dal inviament di un altri cicli.
In mont aromai e je rivade la ore de sierade e i arments a vegnin tornâts a puartâ a val, intant che in marine al è finît l’Istât dai pescjadôrs. In campagne dilunc des roiis e dai riui, i brentiei e i mastei a vegnin jemplâts di aghe par sglonfâ e slargjâ lis dovis, sot dai batûts si prontin i turclis e tes cjanivis si metin lis botis. E je cheste la stagjon de gjonde pes vendemis e pe racuelte des ultimis pomis, cuant che lis culinis e lis campagnis si jemplin di int legre che e lavore tabaiant e cjantant par tirâ sù il risultât di un an di fadie e che e lavore tai curtîi e che e met lis racueltis tes cjanivis e tes sofitis.
Il lent declin dal soreli e la fin dal Istât a vegnin marcâts di fiestis e sants dal calendari rurâl che a fasin ancje tantis sueis agrariis: la Nativitât de Beade Vergjine Marie, la esaltazion de Crôs, la Beade Vergjine Adolorade e Sant Michêl. ❚
✒ Mario Martinis

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +