Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

IL GRANT LUNARI DAL FRIÛL. Setembar

............

RINGRAZIAMENT AL AUTÔR
Gjavât fûr di “Il grant lunari dal Friûl. Sants, fiestis e tradizions dal cicli dal an” (Pasian di Prât, 2012): o ringraziìn l’autôr pe disponibilitât e pe colaborazion ❚ ✒ Redazion

.
.

Setembar al è il novesim mês dal an. Il so non al ven di september, par vie che al jere il setim mês dal antîc calendari roman. Ultin mês dal Istât, Setembar al è simpri stât il timp de vendeme e de racuelte des pomis, di tante ligrie e di ancjetant lavôr, sot i cîi turchins cence fin e sot di un soreli dolç e clip, segnâl dal Istât che al sta par finî. Setembar al è dolcece. Nissun mês al rive a dâ cun serenitât ce che al ufrìs Setembar: cîi profonts e trasparents, lis monts rampidis cence il vêl dal scjafoiaç, la marine trancuile tant che un prât celest, culinis e cjamps indorâts siôrs di pomis, di ue e panolis e dapardut une grande trancuilitât de anime.
Dai cuadris de nature si pues viodi che il clime al sta cambiant, soredut dopo la montane di Sant Michêl che e nete cîl e tiere e e sbasse di bot la temperadure; cussì lis primis seradis di Setembar a puartin i prins sgrisui tal cîl che si discolore. La stagjon cjalde e sta vignint al mancul e lis zornadis tenaris e ducj i cuadris de nature a visin che la stagjon frede si sta svicinant; cumò la albe e je za tarde e la sere e rive une vore temperade e in anticip. Intant che la gnot, za frescje, si disfrede planc a planc tramont dopo tramont. Cussì e tache la sierade, l’atom dai nestris vielis. Ancje i colôrs de nature si smamissin e ducj i paisaçs a son vistûts di delicatecis, di suns e di sensazions plui dulinciosis, di profum di ue blancje e rosse ancjemò tacade su lis vîts e di chel dai ciclamins tai cjantons frescs dal bosc; e je une atmosfere di sium e di pâs che si sfante tai tramonts cence fin, traviersade dai ultins svoi di cisilis che a cjapin il cûr puartant la ansie di destinazions lontanis, di ricuarts morbits. Setembar al è il mês dai salûts dai turiscj e vacancîrs che a tornin ai lôr paîs, des splazis e des monts tornadis desertis. Dut chest par vie che il soreli si è sbassât un grum, scurtant cussì lis zornadis e slungjant lis gnots; cun di fat, continuant la sô corse in bas tal firmament, jenfri i 21 e i 23 di Setebar al tocje l’ecuinozi cuant che la durade dal dì e chê de gnot e je compagne. A chest pont l’Istât si è dal dut esaurît; e tache la pegre e languide sierade. La spinte vitâl de nature e je aromai di rive jù, lis sôs energjiis a van al mancul e lis sôs formis a deventin debilis; il lunc procès de vite si invie viers il timp de polse, te lungje spiete dal inviament di un altri cicli.
In mont aromai e je rivade la ore de sierade e i arments a vegnin tornâts a puartâ a val, intant che in marine al è finît l’Istât dai pescjadôrs. In campagne dilunc des roiis e dai riui, i brentiei e i mastei a vegnin jemplâts di aghe par sglonfâ e slargjâ lis dovis, sot dai batûts si prontin i turclis e tes cjanivis si metin lis botis. E je cheste la stagjon de gjonde pes vendemis e pe racuelte des ultimis pomis, cuant che lis culinis e lis campagnis si jemplin di int legre che e lavore tabaiant e cjantant par tirâ sù il risultât di un an di fadie e che e lavore tai curtîi e che e met lis racueltis tes cjanivis e tes sofitis.
Il lent declin dal soreli e la fin dal Istât a vegnin marcâts di fiestis e sants dal calendari rurâl che a fasin ancje tantis sueis agrariis: la Nativitât de Beade Vergjine Marie, la esaltazion de Crôs, la Beade Vergjine Adolorade e Sant Michêl. ❚
✒ Mario Martinis

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +