Lui al è il setim mês dal an. Tal antîc calendari roman, che secont la tradizion al veve dîs mês, Lui al jere il cuint mês dal an, e propit par chest si clamave Quintilis; dome tal an 44 prime di Crist al fo cambiât in Iulius in onôr dal ditatôr Juli Cesar che al jere nassût propit il cuart dì prime des idis di Quintilis. Prin mês dal Istât, Lui al pant la plenece de nature cjamade di vite cu la formazion e la bondance di semencis; l’Istât e je la stagjon des fuarcis gjeneradoris e maternis de tiere, de potenzialitât massime de energjie feminine intune atmosfere cjalde e umide, compagne a chê tal utar de mari. La linfe vegjetâl si è difondude in ducj i tiessûts de nature che cumò e pant il so plen svilup, rivât ae colme sot de potente fuarce dal soreli, dopo che chest al à tocjât il pont plui alt tal cîl di setetrion.
Ducj i paisaçs, des monts ae coline, tal plan fin al mâr, tor misdì a son fer e a polsin madûrs sot de coltre dal cjalt, dal scjafoiaç, dai rais une vore cjalts dal soreli che al infoghe e ogni forme di vite, te sô plenece, e sta sot di un ripâr, te ombrene dal sflandôr sverdeant e fresc de vegjetazion. Al è il timp de riscuvierte di sorzints di bosc e di spissui, di olis e di risultivis, di rois e di riui, che lis lôr aghis a scorin vie platadis jenfri i vencs, i olnârs e i noglârs des planuris, des fontanis che si sintive il cjacareç libar di dì e di gnot, des vascjis, dai sfueis, lûcs segrets di fantasiis e zûcs di fantacins. Une volte lis splanadis verdis si jemplavin de fadie e dai cjants di om e feminis che prime a falçavin il forment e po a seavin la jerbe, cuant che si jevave sù un umôr umit che al imberlive ancje il calôr de atmosfere. Intant lis cialis a lavin indevant a fâ il lôr davoi sui ramaçs dai pôi, dai rôi e dai cjastinârs, lis sisilis a segnâ zîrs larcs batint tal cîl turchin e i svuarbecjavai, une vore svelts a svolâ di une cise a chê altre, intant che i bôs e il cjaval devant dal cjar a scoreavin cu la code i moscjons che si tacavin su la lôr schene. Di cualchi desene di agns in ca, in Lui a tachin ancje lis feriis e tante int dopo vê finît il cicli de produzion tes fabrichis e tai uficis e partìs pes vacancis, tant che i lûcs pe vacance de mont e dal mâr a tornin a jemplâsi.
Dopo la polse dal solstizi di Jugn, il soreli al à tacât il so viaç contrari, tornant indaûr dilunc dal firmament celest che cheste inversion di tindince si pues viodi za a voli crot tal rapuart lûs-ombrene; cun di fat, za ai prins di Lui si pues visâsi che lis zornadis a tachin planc planc a scurtâsi, che ogni dì la albe e intarde e che il tramont al rive cualchi minût prime. Cussì, ai 21 di Lui, rispiet al mês prime (date dal solstizi), il soreli si jeve sù aes 4.41, vâl a dî 10 minûts in ritart, e il tramont al capite aes 19.51, o ben 11 minûts in anticip.
Cu la jentrade dal segn zodiacâl dal Leon, secont la tradizion furlane e rivave ancje la temude canicule, che a vuastave lis aghis e a savoltave i elements, intant che il grant sut al podeve fâsi sintî za ae metât dal mês, tor la fieste de Madone dal Cjarmin, une volte tant venerade tes glesiis dal Friûl, adun cui Sants dal mês Ermacure, Madalene e Ane e Jacum. ❚
✒ Mario Martinis
Musiche / Carniarmonie: trentedôs stagjons di armoniis te mont furlane
Alessio Screm
Il festival che al met in rêt midiant de musiche Cjargne, Valcjanâl e Cjanâl dal Fier A son trentedoi agns che la Cjargne e je protagoniste di armoniis musicâls estivis, graciis al festival de mont Carniarmonie, la prime vere rassegne musicâl che e à pandût une maniere di fâ culture che cumò e je cetant […] lei di plui +
La tiere e la grepie / Lis âfs (ancje chês cjargnelis) a svolin ancjemò sui cjamps dal Friûl
Adriano Del Fabro
Al cres il numar dai apicultôrs e dai bôçs, cundut des tantis dificoltâts che il setôr al à vût, che al à e che al è daûr a frontâ A son stâts agns dificii, tal passât, pes âfs (Apis mellifera) e pai apicultôrs. Prime preocupâts e in difese pai atacs dal acar Varroa; dopo i […] lei di plui +
La rassegne / Avostanis 2023, un viaç a scuvierzi ce che al reste de sacralitât
A son 32 agns che i Colonos a rindin l’Istât furlan un laboratori di sperimentazion creative e di riflession cence confins. Intal curtîl dal vecjo complès colonic di Vilecjaze, “Avostanis” e je deventade une rassegne che no si pues mancjâ par capî ce che si messede inte culture contemporanie no dome di chenti: culì a […] lei di plui +
Int di Cjargne / Magjie a Cjarsovalas
Marta Vezzi
Un dai lûcs dai Pagans in Cjargne Cjarsovalas, il paisut dai Pagans, al è sore Val e Rualp, frazions dal Comun di Darte, a 1.350 metris sul nivel dal mâr. “Al è un dai lûcs indulà che o puarti di plui la int – e conte Fides Banelli, mestre in pension che a fâs ancje […] lei di plui +
L’Editoriâl / Cuant vignaraie la “adunade” dai furlans?
Walter Tomada
Tropis vitis aial il Friûl? Al sarès biel se a’ndi ves siet, come i gjats: o cetantis di plui, come i protagoniscj di tancj videozûcs che ur plasin ai nestris fantats. Magari cussì no, dut câs, un popul nol è mai bon di vivi dôs voltis: se i tocje disparî, al sarà par simpri. Se […] lei di plui +
Festival di Poesie Alpine / Autôrs di Ladinie, Grisons e Friûl a confront
Gabriele Zanello
Tal incuintri di Bressanon ancje lis vôs di Gigi Maieron, Nelvia Di Monte, Gianluca Franco, Francesco Indrigo, Luigina Lorenzini e Antonella Sbuelz Tra lis comunitâts furlane, ladine e rumance a esistin relazions identitariis e culturâls une vore antighis, che massime tai agns Setante e Otante a àn vût un moment di gnove sfloridure ancje sul […] lei di plui +