Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

I vivârs dal Friûl no àn pôre di nissun

Adriano Del Fabro

I numars dal Ersa a confermin un primât storic

Un dai primâts svantâts de nestre regjon al è chel de produzion vivaristiche dedicade ae vît. Lu certifiche ancje il report resint dal Ersa che nus dîs cemût che in Friûl al sedi concentrât il 59% di dute la produzion taliane. A vegnin daûr il Venit cun “dome” il 16% e dopo il Piemont (6%), la Pulie (6%), la Toscane (5%) e la Sicilie (5%)..
I rasiçs dal Friûl-Vignesie Julie
La vît e je coltivade in Friûl de ete dai Romans. Fin te seconde metât dal Votcent no son stâts segnalâts problemis fitopatologjics particolârs, cuant che de Americhe a rivarin patogjens (oidi) e insets fitofagjis (filossare) che a àn rivoluzionât la gjestion dal vignâl. La filossare de vît (Daktulosphaira vitifoliae), in particolâr, e je stade gjestide sul imprin doprant vîts americanis resistentis e, po dopo, costituint vîts bimembris cun pît american (resistent, stant che chest inset al prejudiche propit lis lidrîs). La produzion di rasiçs incalmâts in regjon si è mostrade cualificade e e à puartât al disflorî de ativitât vivaristiche e viticule, tacant dai agns Vincj dal Nûfcent (in particolâr a Raussêt e contors, cu la nassite dai Vivârs Cooperatîfs-Vcr, intal 1933).
Intal 2022 in Friûl a son stadis regjistradis 30 impresis ativis intal setôr, valôr stabil intal ultin deceni. A son stâts validâts 99,4 milions di rasiçs, in cressite dal 12,5% a pet dal 2012.

Un cjar caric di rasiçs


◆ In relazion aes varietâts, cun riferiment al panorame regjonâl, Glera (che di chê si oten il vin Prosec) e je stade chê plui produsude intal 2022 (11,4 milions di rasiçs, +76,7% a pet dal 2012). Par ce che al tocje chês altris varietâts plui impuartantis, a son risultadis in cressite Chardonnay (5,2 milions, +26,8%), Merlot (3,9 milions, +7,0%), Sauvignon (2,4 milions, +8,7%) e Ribuele zale (0,9 milions, +527,6%), intant che a son caladis chês dal Pinot grîs (3,6 milions, -41,6%) e dal Cabernet sauvignon (1,9 milions, -33,0%).
◆ In cualchi câs si pues valutâ la espansion di une varietât sedi de cressite dal numar di rasiçs sedi de estension des relativis varietâts vinifaris. Par esempli, intal 2021 in Friûl la Ribuele zale autoctone e à regjistrât un aument des superficiis dal 414,9% a pet dal 2013 e intal stes arc temporâl la produzion di rasiçs e je cressude dal 353,8%. Par Glera, invezit, lis superficiis a son cressudis fin al 2018, par stabilizâsi su valôrs tor i 6.700 etars, intant che la produzion di rasiçs e à regjistrât une cressite fin al 2017, une flession fin al 2020 e une riprese dal 2021. Si à di tignî presint che cheste varietât e je coltivade in Friûl e in Venit, stant che il vin Doc Prosec al è produsût intes provinciis di Belum, Gurize, Padue, Pordenon, Trevîs, Triest, Udin, Vignesie e Vicence.
◆ Pal Pinot grîs (la varietât plui coltivade in F-VJ), invezit, intal ultin deceni al è stât un sbassâsi de produzion di rasiçs cuntun plateau des superficiis dedicadis. Dal sigûr, no si à di dismenteâ il fat che i rasiçs produsûts in regjon a puedin ancje jessi destinâts a chês altris regjons o espuartâts intai Paîs forescj. I Vcr, par esempli, che a produsin 80 milions di rasiçs ad an, a espuartin un tierç fûr de Italie.
◆ Intal 2022 lis superficiis dopradis pai implants di plantis maris a son rivadis a 2.665 etars, in cressite dal 33,7% a pet dal 2014. In particolâr, lis superficiis a PMP (plantis maris puarteincalm) a son stadis di 1.836 etars (+22,1%), intant che chês a PMM (plantis maris calmis) a 829 etars (+69,4%). ❚

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +