Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

I vivârs dal Friûl no àn pôre di nissun

Adriano Del Fabro

I numars dal Ersa a confermin un primât storic

Un dai primâts svantâts de nestre regjon al è chel de produzion vivaristiche dedicade ae vît. Lu certifiche ancje il report resint dal Ersa che nus dîs cemût che in Friûl al sedi concentrât il 59% di dute la produzion taliane. A vegnin daûr il Venit cun “dome” il 16% e dopo il Piemont (6%), la Pulie (6%), la Toscane (5%) e la Sicilie (5%)..
I rasiçs dal Friûl-Vignesie Julie
La vît e je coltivade in Friûl de ete dai Romans. Fin te seconde metât dal Votcent no son stâts segnalâts problemis fitopatologjics particolârs, cuant che de Americhe a rivarin patogjens (oidi) e insets fitofagjis (filossare) che a àn rivoluzionât la gjestion dal vignâl. La filossare de vît (Daktulosphaira vitifoliae), in particolâr, e je stade gjestide sul imprin doprant vîts americanis resistentis e, po dopo, costituint vîts bimembris cun pît american (resistent, stant che chest inset al prejudiche propit lis lidrîs). La produzion di rasiçs incalmâts in regjon si è mostrade cualificade e e à puartât al disflorî de ativitât vivaristiche e viticule, tacant dai agns Vincj dal Nûfcent (in particolâr a Raussêt e contors, cu la nassite dai Vivârs Cooperatîfs-Vcr, intal 1933).
Intal 2022 in Friûl a son stadis regjistradis 30 impresis ativis intal setôr, valôr stabil intal ultin deceni. A son stâts validâts 99,4 milions di rasiçs, in cressite dal 12,5% a pet dal 2012.

Un cjar caric di rasiçs


◆ In relazion aes varietâts, cun riferiment al panorame regjonâl, Glera (che di chê si oten il vin Prosec) e je stade chê plui produsude intal 2022 (11,4 milions di rasiçs, +76,7% a pet dal 2012). Par ce che al tocje chês altris varietâts plui impuartantis, a son risultadis in cressite Chardonnay (5,2 milions, +26,8%), Merlot (3,9 milions, +7,0%), Sauvignon (2,4 milions, +8,7%) e Ribuele zale (0,9 milions, +527,6%), intant che a son caladis chês dal Pinot grîs (3,6 milions, -41,6%) e dal Cabernet sauvignon (1,9 milions, -33,0%).
◆ In cualchi câs si pues valutâ la espansion di une varietât sedi de cressite dal numar di rasiçs sedi de estension des relativis varietâts vinifaris. Par esempli, intal 2021 in Friûl la Ribuele zale autoctone e à regjistrât un aument des superficiis dal 414,9% a pet dal 2013 e intal stes arc temporâl la produzion di rasiçs e je cressude dal 353,8%. Par Glera, invezit, lis superficiis a son cressudis fin al 2018, par stabilizâsi su valôrs tor i 6.700 etars, intant che la produzion di rasiçs e à regjistrât une cressite fin al 2017, une flession fin al 2020 e une riprese dal 2021. Si à di tignî presint che cheste varietât e je coltivade in Friûl e in Venit, stant che il vin Doc Prosec al è produsût intes provinciis di Belum, Gurize, Padue, Pordenon, Trevîs, Triest, Udin, Vignesie e Vicence.
◆ Pal Pinot grîs (la varietât plui coltivade in F-VJ), invezit, intal ultin deceni al è stât un sbassâsi de produzion di rasiçs cuntun plateau des superficiis dedicadis. Dal sigûr, no si à di dismenteâ il fat che i rasiçs produsûts in regjon a puedin ancje jessi destinâts a chês altris regjons o espuartâts intai Paîs forescj. I Vcr, par esempli, che a produsin 80 milions di rasiçs ad an, a espuartin un tierç fûr de Italie.
◆ Intal 2022 lis superficiis dopradis pai implants di plantis maris a son rivadis a 2.665 etars, in cressite dal 33,7% a pet dal 2014. In particolâr, lis superficiis a PMP (plantis maris puarteincalm) a son stadis di 1.836 etars (+22,1%), intant che chês a PMM (plantis maris calmis) a 829 etars (+69,4%). ❚

Int di Cjargne / Magjie a Cjarsovalas

Marta Vezzi
Un dai lûcs dai Pagans in Cjargne Cjarsovalas, il paisut dai Pagans, al è sore Val e Rualp, frazions dal Comun di Darte, a 1.350 metris sul nivel dal mâr. “Al è un dai lûcs indulà che o puarti di plui la int – e conte Fides Banelli, mestre in pension che a fâs ancje […] lei di plui +

L’Editoriâl / Cuant vignaraie la “adunade” dai furlans?

Walter Tomada
Tropis vitis aial il Friûl? Al sarès biel se a’ndi ves siet, come i gjats: o cetantis di plui, come i protagoniscj di tancj videozûcs che ur plasin ai nestris fantats. Magari cussì no, dut câs, un popul nol è mai bon di vivi dôs voltis: se i tocje disparî, al sarà par simpri. Se […] lei di plui +

Festival di Poesie Alpine / Autôrs di Ladinie, Grisons e Friûl a confront

Gabriele Zanello
Tal incuintri di Bressanon ancje lis vôs di Gigi Maieron, Nelvia Di Monte, Gianluca Franco, Francesco Indrigo, Luigina Lorenzini e Antonella Sbuelz Tra lis comunitâts furlane, ladine e rumance a esistin relazions identitariis e culturâls une vore antighis, che massime tai agns Setante e Otante a àn vût un moment di gnove sfloridure ancje sul […] lei di plui +