Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

I CLASSICS – 3. A SANT JACUM, là che al finìs il mont

............

Procession infinide
Mi visi che un an o stevi contemplant sorepinsîr un dai miei tancj presepiuts e la mê atenzion e je stade gafade dai pastôrs, i unics in moviment in chê Gnot Sante. O ai butât jù a crût e cul cûr dolorant chescj pinsîrs:”In chei pas suturnis dai pastôrs o viôt la procession dai puars, la trasmigrazion dai popui che a àn traviersade la gnot infinide de storie par cirî un toc di pan, une cuarte di sotet, un fregul di dignitât, une once di libertât. O gnot eterne dai puars e dai disperâts, uniche vere gnot e uniche che e merte di jessi inluminade de lûs liberant e consolant di Crist! O pas benedets dai puars, che di simpri o cjaminais cence mai fermâsi, parcè che inesauribil e je la fam e sêt di justizie e di dignitât che us sburte! I siôrs si fasin menâ; i predis a preferissin stâ sentâts a studiâ o inzenoglâts a preâ. Dome i puars a cjaminin simpri. Par scjaldâsi e par cirî. Signôr, no sta cjastiâ i puars cul gjavâur la sperance e la gole di cirî. Dome viôt di lôr, parcè che a son simpri a riscli. Chel che al è tal scûr, al va pardut là che al cjate lusôr, come lis paveis che a svolin viers la lûs e a restin brusadis. Signôr, no sta cjastiâ la eterne ilusion dai puars cun eternis delusions” (Cirint lis olmisdi Diu…).
No crôt di pecjâ di cjampanilisim o di vitimisim se o met, in cheste infinide procession, ancje il popul furlan, cu lis sôs tragjediis personâls e coletivis, naturâls e procuradis. O pensi a tante int parade fûr di cjase par rimpins di robe, par assis e suspiets, par ingratitudin e tristerie. Int che e à scugnût frontâ il frêt e la venture parcè che no vevin bêçs di paiâ il fit o parcè che une disgracie daûr chê altre ju veve parâts a remengo. Int che si è cjatade cence cjase, cence robe, cence prospetivis, cence lusôr dentri di se e denant di se. Se a podessin fevelâ lis pedradis dal Friûl e lis mulatieris e i trois de Cjargne! Cualchi volte o pensi a chê peraule tremende di Crist, dite te sô jentrade a Jerusalem, cuant che i fariseus a volevin fâ tasê i dissepui: “Us dîs che se a tasessin lôr, si metaressin a berlâ i claps” (Lc 19, 40). Denant dal cidinôr volût o imponût o acetât dal nestri popul, o sint ogni tant come un berli cosmic: il berli des monts, des culinis, dai boscs, dai prâts, des stradis, dai curtîi, des stalis e des cjasis. Parfin i simitieris a varessin di metisi a berlâ e il lôr berli nol sarès sigurementri mancul fuart e impressionant de trombe dal agnul. In chest cjaminâ milenari o scuen meti par fuarce i emigrants, jo che o ven di une tiere di migrazion incrosade. No si pues scrivi la storie dal Friûl cence tocjâ il penâl tal sanc che la nestre int e à lassât tes stradis glaçadis e tes nêfs, sui cantîrs, tes barachis, de prime procession di cramârs dal Sîs-Sietcent fintremai ae procession di chest secul a vuadagnâsi la bocjade vie pes Francis o in Svuizare o di là de imensitât dal ocean. La nestre int che e partive, puartantsi daûr un pugnut di tiere dal simitieri par vê colegance almancul cul mont plui cjâr, chel dai muarts, no veve mancul merit e mancul fede di chei che a partivin a fortune di Diu par Sant Jacum di Galizie. A cheste tragjedie secolâr, o scugnìn zontâ lis profugancis par colpe di vueris e di invasions, di taramots e di altris flagjei, che a àn obleât il nestri popul a cjaminâ simpri, cu la conseguence di une cierte malcuietece e di straneitât adiriture a cjase sô. O ai ancjemò tai voi la mê int di Cjargne, che si disperave tal partî e tal tornâ. Tal partî parcè che e scugnive frontâ un mont forest; tal tornâ parcè che si sintivin simpri plui forescj intun mont che nol jere plui lôr e che al leve indenant cence di lôr. Personalmentri o ai memorie dai ucefuarfis di Resie e dai puars che a vignivin a cjase mê, puars tra puars, a cirî un sotet. Mi visi di mê mari che ur suiave la monture dongje dal spolert e ju compagnave te stale, a distirâsi tal fen o tal patùs, propit come i pelegrins galizians, ricuardâts tes cronichis. O ai ancje memorie dai cjargnei che, subit dopo de prime e de seconde vuere, a vignivin jù in Friûl a baratâ lops cun blave. La Jacumine di Rualp, soterade a 85 agns, mi contave che e veve di partî pal Friûl a cirî blave cuant che, a colp, si è inmalade la sô frute di pôcs mês. Se e steve a viodi de frute, salacor nol varès zovât nuie e ducj a varessin patide fam dut l’an; se e partive cu la compagnie, e scugnive bandonâ la frute. E à scugnût risolvisi di lassâ la frute tes mans di sô madone e di partî. Prin di lâ, e à preparât, sul casson de robe, la monture de frute, in câs di une disgracie. Cuant che, dopo cuindis dîs e je tornade dongje, scanade e cjamade, la frute e jere za stufe di jessi sot tiere. Se no son pelegrinaçs chescj!
pre Antoni Beline

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +