Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Friulia svendude

............

“La operazion puartade a tiermin des dôs finanziariis regjonâls e je vuê un altri tassel che al permet al Venit di lâ indenant tal tornâ a cjapâ la strade dal rilanç industriâl”. E chest, a nô, ce nus interessial? Nus interesse, nus interesse. Parcè che al è propit cussì che al tache il comunicât stampe de Regjon Venit li che il president Luca Zaia, ai 17 di Jugn passâts, al à comentât la operazion di fusion di Friulia Sgr e Veneto Sviluppo, cu la nassite de gnove societât “Friulia e Veneto sviluppo Sgr” (scurtât in Fvs Sgr), che di chê il Venit al varà il 51% des cuotis.
Al va indenant Zaia: “A son fonts par cirche 100 milions di euros che cumò si puedin doprâ par alimentâ inmò plui progjets di implant gnûf e di rilanç in setôrs strategjics de economie dai teritoris des nestris dôs regjons, de agroindustrie al manifaturîr, des start up aes gnovis tecnologjiis. La Regjon Venit e je sigure che chest al sedi un dai veicui plui utii par fâ svilupâ e par sostignî lis strategjiis di cressite par dimension e competitivitât des nestris impresis e un metodi ancje propositîf par meti in acuardi l’intervent public cun iniziativis privadis cumò frazionadis sul teritori, smirant e rivant a tirâ dongje invistidôrs nazionâi pronts a contribuî cu lis lôr capacitâts ae riprese competitive dal nestri sisteme industriâl”. Stant che Zaia al è president de Regjon Venit, si pues scrupulâ che cuant che al dîs “nestri” si riferissi propit al sisteme industriâl venit e no a un “nestri” slargjât. Pal rest, atrai invistiments privâts e sedis di aziendis e je une des pocjis risorsis che – in timps di riduzion continue dai trasferiments dal Stât – e permet aes Regjons di aumentâ la butade economiche e duncje i fonts disponibii par erogâ servizis e par tignî in pîts la machine aministrative, e par gjenerâ altris ocasions di cressite. Par carateristichis storichis e carateriâls dai operadôrs economics – no stin platâsal -, la intese e somee che e rapresenti un “piçul jutori” plui pai imprenditôrs venits che par chei furlans.
A son dopo cierts elements di rifleti. Friulia Sgr e jere stade segnade tant che pussibil gjestôr dai fonts pension regjonâls, sot studi di timp e che, ancje di resint, cierts rapresentants dal mont finanziari locâl a àn sostignût che e je rivade la ore di inviâju. Se i fonts a fossin gjestîts pardabon di Friulia Sgr (cumò Fvs Sgr), o laressin a pericul di finanziâ cui bêçs furlans la cressite dal Venit o, dut câs, di leâ chescj sparagns al andament de economie dai nestris vicins. Duncje o varessin di sperâ che la economie venite e vadi ben… ancje a discapit di chê dal Friûl? E, dut câs, o tignìn simpri presint che il soci di maiorance al reste la Regjon Venit…
Al è dopo un altri aspiet no trascurabil: il rapuart resint de sede Bankitalia di Triest sul andament de economie regjonâl intal 2013 al à evidenziât cemût che lis bancjis locâls a vedin rivistît in maniere tradizionâl un rûl di rilef in Friûl-VJ. “dilunc dal periodi di crisi – si lei – i prestits erogâts des bancjis locâls a àn mostrât une dinamiche cuasi in maniere fisse superiôr di chê di altris intermediaris”, ancje a cost di cuintricolps negatîfs sui propris belançs (cjale ae vôs incais e soferencis)… Ma il rapuart diret cu la economie dal teritori al à permetût di gjestî al miôr ancje situazions delicadis. No dismenteìn, invezit, che al è stât propri cuant che si sin imbarcjâts in aventuris in altris teritoris mancul cognossûts che a son stadis ripuartadis sdramassadis su sdramassadis: il câs dal Mediocredito dal Friûl-VJ – che lis sôs pierditis in grande part a derivin di operazions “infeliçs” fûr regjon, ma chei i siei coscj a pesin cumò sui citadins dal Friûl-VJ che a àn di paiâ la ricapitalizazion – al varès di vênus insegnât alc. O forsit nol è ancjemò suficient?
Alc di positîf, però, in cheste intese, si lu podarès cjatâ: di là di stimolâ la iniziative dai privâts, dai imprenditôrs, al met in competizion doi teritoris. Che par atrai invistiments a varan di jessi un plui apetibil di chel altri. Chest al vûl dî jessi in stât di ufrî miôr infrastruturis e servizis, cundizions plui favorevulis dal credit, burocrazie mancul scjafoiadice e plui sclagne, tassazion plui smirade a agjevolâ la cressite e il disvilup (une fiscalitât di vantaç o ce?), poie ai invistiments in ricercje, istruzion e culture. In pocjis peraulis, un progjet di cressite che al dipendarà des sieltis politichis e de capacitât di cui che nus aministre di no vierzi la stale e lassâ che i bûs a vadin a passonâ a Asiago impen che sul Montâs… ❚
Linux

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +