Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

CURTIS E CHE SI TOCJIN. La leç pal furlan in Consulte

............

O sin in spiete che la Cort Costituzionâl, jenfri la fin di chest mês, e mandi fûr la sô sentence sul ricors dal Guvier Prodi cuintri la leç regjonâl pal furlan. Lis vôs che a circolin a pandin che forsit no varès di lâ mâl rispiet aes nestris sperancis di un judizi positîf. Ancje parcè che l’assessôr regjonâl competent al à bielzà metût lis mans indenant, disint che in chel câs, la Zonte e la maiorance di centri drete, cumò in carghe, a proviodaran subit a presentâ une propueste di leç che e varès di tornâ a permeti ai gjenitôrs dai arlêfs di sielzi l’insegnament o no de lenghe furlane  a scuele. Biel dissen al sarès chest chi! Come se, vuê come vuê, la leç regjonâl e obleàs i gjenitôrs e i lôr fîs a studiâ, scrivi e doprâ il furlan par fuarce!
Chest, dut câs, al è il pont di fonde dal contrast ae leç. Che, disìnlu clâr, no oblee propit nissun a nuie. Prime di dut parcè che la leç e jentre in funzion tai asîi e tes scuelis dai Comuns dulà che si tabaie par furlan. E dulà che al è stât decidût, cun delibere di pueste, dai Conseis comunâi e dai Conseis provinciâi interessâts. E in fin, simpri daûr de leç regjonâl impugnade dal Guvier Prodi, cuant che i gjenitôrs – daspò vê vût un avîs motivât des scuelis – pai lôr fiis a refudin, par iscrit, di dâ il lôr acet al insegnament de lenghe furlane. Al è ancjemò di tignî cont che pal an 2008-2009 i gjenitôrs interessâts des Provinciis di Gurize, Pordenon e Udin a àn bielzà fat rivâ al 70 par cent il lôr assens.  E no su la fonde dal cussì clamât «silenzi-assens», ma par vêlu clarementri declarât neri su blanc.
Duncje, a dispiet dal grant batibui cuintri il furlan di bande dal nazionalisim talian, la grande maiorance des fameis furlanis lu veve dit tai agns passâts e lu à tornât a dî ancje cumò che si sintin furlanis e che a vuelin che tes scuelis a jentrin pai lôr fîs sedi la lenghe, sedi la culture, e parcè no?, ancje la storie dal nestri popul! Argoments, di sigûr, ducj leâts tra di lôr.
Par chestis resons, ancjemò une volte o pandìn dut il nestri recressiment, dute la nestre proteste pe decision dal Guvier di  apelâsi ae Cort costituzionâl cuintri la nestre leç pal furlan. Ancje se, come che o sperìn, la sentence de Cort e sarà positive, al restarà segnât ben te storie che par difindi i nestris dirits cosituzionâi e europeans, o vin di continuâ a batisi fuart cuntun nazionalisim talian dûr a murî. Che al resist achì, in Friûl e a Triest, in particolâr, ma ancje a Rome. E che, dutun cu la nestre lenghe, al contraste ancje la autonomie e la identitât de Universitât furlane.
Chei ambients alì a van indenant a pensâ, come te ete dal fassisim e de monarchie, che la unitât de Italie e la lenghe taliane si difindin dome cu la repression e cul autoritarisim e disint simpri di no aes diviersis realtâts economichis, sociâls, culturâls e linguistichis de Italie. Dismenteantsi che, come che e disin la Costituzion de Republiche taliane e lis Convenzions europeanis, la unitât de Italie e de Europe si insaldin e si fasin plui fuartis dome cul plen rispiet des diviersitâts e dai dirits des minorancis che a convivin tai Stâts europeans.
Curtis e che si tocjin, inalore: chescj ambients dal nazionalisim talian a àn di capî ben che no molarìn mai la bataie pe nestre lenghe e pe nestre identitât di popul. Che a àn di podê cressi e lâ indenant par fâ un Friûl simpri plui unît, autorevul e che si guvierne di bessôl.
ARNALT BARACÊT

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +