Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

AI 32 DI MAI. Un gjornâl pes feminis furlanis

............

Di gjornâi pes feminis a son plenis lis ediculis: gjornâi par scuvierzi ce che a fasin i VIP, gjornâi di ricetis, gjornâi par vistîsi ae mode, gjornâi par stâ in forme e gjornâi par gucjâ. E cuant che e ven dongje la fieste des feminis, a fevelin di lôr ancje i gjornâi che no son scrits di pueste: ce regâl isal chel just par une femine? Ce si puedial fâ intune serade cun lis amiis?
Ma sino sigûrs che i conseis che a dan a ledin ben propit par dutis lis feminis? Secont me, un gjornâl scrit pes feminis furlanis al fevelarès intun altri mût.
Viodìn: i esercizis par stâ in forme. I gjornâi in gjenar ti fevelin di oris e oris in palestre, ma no san che une femine furlane no à cussì tant timp di pierdi. Miôr cirî cualchi moviment di fâ intant che si lavore: tirâ sù e tirâ jù i pîts sot de scrivanie in ufici, par esempli, o ben picjâ il disgoteplats masse  adalt, cussì si scuen saltâ dutis lis voltis che si metin i plats a suiâ.
La diete? Masse facil: risot cui urtiçons dutis lis setemanis. Cussì, in plui che mangjâ jerbis che a fasin simpri ben, la femine e fâs il sfuarç di lâ a cjapâju sù pai cjamps, i urtiçons, e intant che e sparagne sul cont dal frutarûl e pare jù ancje un pocjis di caloriis.
Mi fasin sen di ridi ancje i conseis su “cemût fâ deventâ mat il to om”. Se l’om al è furlan come la femine, par savê cemût fâlu content no covente jessi un gjeni: tu i compris un computer, o un zûc eletronic, o un imprest par lavorâ tal ort e l’om al devente il plui content dal mont.
Ma la robe che plui di dutis mi lasse stranide cuant che o passi i gjornâi pes feminis, a son lis istruzions par rilassâsi: bagns cui sâi e cu lis cjandelis, massaçs, tisanis, esercizis di respirazion e cuissà cualis altris invenzions. Robis di mats. A esistaran ancje feminis furlanis che a àn voie di butâ vie oris in palestre, a esistaran ancje chês che a fasin di mancul dal frico e dal muset (no jo, o podês stâ sigûrs!) par deventâ plui magris, a esistaran ancje chês che no san ce fa par fâ content il morôs, ma no stin a contâ balis: une femine furlane che a rivi, in cualsisei mût, a stâ rilassade cence fâ nuie ancje nome par cinc minûts, jo o ai ancjemò di cognossile.
BETE DI SPERE

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +