Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

CURTIS E CHE SI TOCJIN. Sfueis di informazion: int indaûr

............

Ogni tant in Italie, sui grancj sfueis di informazion, al partìs un grant sbroc sui proviodiments di leçs statâi e regjonâi pe tutele des minorancis storichis di Italie. Lis dôs ultimis voltis a son stadis une tal 1999, cuant che il Parlament, daspò agns e agns di duris bataiis, al à fat buine la leç 482, e chê altre tal 2007 – 2008,  cuant che il nestri Consei regjonâl al à aprovade la sô leç in materie. Stessis liendis di simpri, duncje. Secont lôr, chescj provediments a saressin cuintri il talian e cuintri la unitât di Italie e a fasaressin tornâ indaûr la societât furlane e taliane interiis. A van indenant disint ancjemò che invezit il talian e – miôr – l’inglês, a judaressin i zovins, la Italie e il Friûl a stâ ben in Europe e tal mont. Par ultin, a àn simpri dit –  e lu disin ancje cumò – che chestis lenghis minoritariis no coventin, che a costin un slavin di bêçs che a varessin di jessi doprâts par dut il rest des necessitâts de int, e no strassâts. In sumis, come che in tancj di noaltris o vin rispuindût, par lôr la identitât dai piçui popui e lis lôr lenghis, che a stan par jessi scjafoiadis, no contin nuie. Lis tegnin sot i tacs !
Propit cumò che la Italie e je daûr a preparâsi a memoreâ in grant stîl il 150esim inovâl de sô unitât statâl sot de monarchie sabaude, al è ben vê presint che bielzà di in chê volte a jerin un grum di personaçs a pro di une struture statâl centralizade (come che e je di fat vignude indenant). Altris personaçs a prudelavin invezit la necessitât di implantâ pe Italie une struture federalistiche che e tignìs cont des diviersitâts economichis, sociâls, culturâls e statuâls dai tancj teritoris che a lavin a costituî la Italie di chê volte. Purtrop cheste struture federalistiche di Stât no je stade sielte de monarchie e des classis dirigjentis di fin 1800. Cussì o sin rivâts fin ae ultime espression centralistiche e autoritarie dal fassisim che, par esempli, par imponi la lenghe taliane tant che lenghe nazionâl dal Stât monarchic e fassist, e dave la multe ai fruts e aes lôr fameis che, tes scuelis achì in Friûl, a olsavin tabaiâ cualchi volte par furlan o par sloven.
E je stade la Costituzion de Republiche, votade in Parlament a grande maiorance tal 1946 des fuarcis democratichis, che e à stabilît che la Republiche e je une e indivisibile ma ancje che e à di pupilâ lis minorancis linguistichis e di ricognossi e tutelâ lis autonomiis di Comuns e di Provinciis. No dome: cheste Costituzion republicane e à metût in pîts ancje lis 20 Regjons storichis e etnichis di Italie, cun podês legjislatîfs a dutis e di plui a chês ricognossudis speciâls come la nestre, par intervignî al miôr tes realtâts cussì diviersis di Italie. Cun cheste Costituzion, la Italie no varès di jessi  plui ni centraliste, ni sclave dal nazionalisim talian.
Ma il nazionalisim e il centralisim  – che si compagnin simpri – a àn resistût, e a resistin vuê, al plen rispiet des normis costituzionâls, sostignudis aromai ancje de Union Europeane. Disìnlu clâr: i centraliscj e i nazionaliscj a cjalin indaûr, a son i vêrs nemîs de unitât taliane e europeane. Parcè che vuê cheste unitât si difint e si puarte indenant no cul vecjo nazionalisim centralistic ma dome tal rispiet de diviersitât linguistiche, te sô valorizazion e tal rispiet e te valorizazion des autonomiis regjonâls, comunâls e provinciâls. In peraulis puaris, cul federalisim, sedi a nivel statâl che a nivel regjonâl. Dome cussì, la int di cheste tiere si sintarà in plen, prime di dut  furlane, ma ancje taliane e europeane.
ARNALT BARACÊT

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +