Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Ancje chest an si fasin lis elezions dal “parlament furlan” e la consultazion no sarà dome digjitâl

............

.
.

L’an passât al à fat cetant fevelâ di se il referendum digjitâl pe indipendence e la votazion pal “parlament furlan” dulà che si àn elets 11 “parlamentârs” che a sentin in maniere ideâl inte assemblee. Chest an chei di Parlament Furlan, cussì si clame la associazion che e promôf la consultazion, a tornin a provâ: lis gnovis elezions si fasaran dal prin di Otubar fin ai 31 dal stes mês.
Cumò si podarà votâ ancje intai bossui fisics, ma dome in cualchi lûc: in principi i promotôrs a volevin distribuî i bossui intai bars e tes ostariis ma par cuistions di control dal vôt e par evitâ critichis sui vôts fals, a saran dome trê o cuatri ponts dulà votâ (dulà che i esercents a àn acetât di domandâ e di regjistrâ un document).
SI PONTE A UN AUMENT DAI VÔTS_«Nol sarà facil tornâ a fâ i numars dal an passât (plui o mancul 7000 vôts, n.d.r.)» al dîs Adrian Biason, un dai fondadôrs «parcè che chest an al è mancul ferment, l’an passât al jere une novitât e a jerin i câs in Scozie, in Catalogne e in Venit che nus vevin permetût di vê spazi sui media. Al sarà plui dificil, ma il nestri obietîf al reste chel di passâ i numars dal an passât.» La procedure di vôt e sarà tant plui semplice, sperant che chest al judi a cressi i numars: l’an passât a jerin stâts problemis tecnics che nus vevin penalizade la votazion. Un altri obietîf di Parlament Furlan al è chel di vê une sostanziose incressite des iscrizions, che vuê a son plui o mancul 1200.
Chest an i candidâts a son 27, 16 in plui dal an passât: il Parlament che si formarà al sarà duncje plui presint sul teritori e plui organizât. Ancje lis sentadis, che cumò a son cuatri voltis l’an, a deventaran dodis: une al mês.
DIALIC CUI PARTÎTS_Il Parlament al veve proponût a ducj i grups politics furlaniscj di meti un propri rapresentant; ducj si son esprimûts in maniere favorevule su lis ativitâts dal Parlament, e cualchidun si è iscrit ancje, ma nissun nol à esprimût candidâts. «Al è un segn che la unitât dai partîts e dai moviments e je ancjemò lontane» al dîs simpri Biason «ma o tornarìn a provâ l’an prossim. Intant o sin daûr a valutâ ciertis novitâts impuartantis pai mês prossims.» ❚
✒ Redazion

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +