Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Ancje chest an si fasin lis elezions dal “parlament furlan” e la consultazion no sarà dome digjitâl

............

.
.

L’an passât al à fat cetant fevelâ di se il referendum digjitâl pe indipendence e la votazion pal “parlament furlan” dulà che si àn elets 11 “parlamentârs” che a sentin in maniere ideâl inte assemblee. Chest an chei di Parlament Furlan, cussì si clame la associazion che e promôf la consultazion, a tornin a provâ: lis gnovis elezions si fasaran dal prin di Otubar fin ai 31 dal stes mês.
Cumò si podarà votâ ancje intai bossui fisics, ma dome in cualchi lûc: in principi i promotôrs a volevin distribuî i bossui intai bars e tes ostariis ma par cuistions di control dal vôt e par evitâ critichis sui vôts fals, a saran dome trê o cuatri ponts dulà votâ (dulà che i esercents a àn acetât di domandâ e di regjistrâ un document).
SI PONTE A UN AUMENT DAI VÔTS_«Nol sarà facil tornâ a fâ i numars dal an passât (plui o mancul 7000 vôts, n.d.r.)» al dîs Adrian Biason, un dai fondadôrs «parcè che chest an al è mancul ferment, l’an passât al jere une novitât e a jerin i câs in Scozie, in Catalogne e in Venit che nus vevin permetût di vê spazi sui media. Al sarà plui dificil, ma il nestri obietîf al reste chel di passâ i numars dal an passât.» La procedure di vôt e sarà tant plui semplice, sperant che chest al judi a cressi i numars: l’an passât a jerin stâts problemis tecnics che nus vevin penalizade la votazion. Un altri obietîf di Parlament Furlan al è chel di vê une sostanziose incressite des iscrizions, che vuê a son plui o mancul 1200.
Chest an i candidâts a son 27, 16 in plui dal an passât: il Parlament che si formarà al sarà duncje plui presint sul teritori e plui organizât. Ancje lis sentadis, che cumò a son cuatri voltis l’an, a deventaran dodis: une al mês.
DIALIC CUI PARTÎTS_Il Parlament al veve proponût a ducj i grups politics furlaniscj di meti un propri rapresentant; ducj si son esprimûts in maniere favorevule su lis ativitâts dal Parlament, e cualchidun si è iscrit ancje, ma nissun nol à esprimût candidâts. «Al è un segn che la unitât dai partîts e dai moviments e je ancjemò lontane» al dîs simpri Biason «ma o tornarìn a provâ l’an prossim. Intant o sin daûr a valutâ ciertis novitâts impuartantis pai mês prossims.» ❚
✒ Redazion

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +