Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

La plui grande iniziative mondiâl in supuart de lenghe si davuelç tal Paîs Basc: Korrika

............

Ai 19 di Març i citadins bascs a lancin la iniziative plui siore che un paîs al pues fâ pe sô lenghe. In centenârs di miârs a parteciparan ae manifestazion che e passe il testemoni di man in man cence interuzions; testemoni che al è deventât simbul de lenghe stesse. Passe 11 dîs e 10 gnots, une fieste de lenghe che e va indevant par plui di 210 oris e che e traviersarà di corse la plui part dai paîs e des citâts Baschis, par un totâl di 2300 km. Il Paîs Basc al è logât te part basse dal stât francês e te part nord di chel spagnûl, in Europe.
––
I organizadôrs a metin dentri tal testemoni un messaç segret che al è let ae fin de manifestazion, daspò di jessi passât par miârs di mans. Al è un grant onôr puartâ il testemoni di len cul simbul dai bascs e cussì, diviersis associazions e organizazions “a comprin” chilometris in supuart de lenghe basche. La AEK, la organizazion che si ocupe dal insegnament de lenghe basche pai adults e je la responsabile de organizazion di chest event di crowd-funding grandonon e de gjestion dai bêçs cjapât sù.
––
La lenghe basche e je in pericul di scomparî. Vuê plui o mancul un milion di personis le fevelin e, daûr dal UNESCO, il pericul che a sparissi al è plui alt in determinadis areis. Intune part dal Paîs Basc la lenghe e je uficiâl, ma no lu è te plui part dal teritori basc. La Korrika e ten dongje dut chest teritori intune atmosfere di fieste. La int che e supuarte la sô lenghe e organize cetancj gjenars di events diferents cuant che la Korrika e travierse il so paîs e citâts.
––
Cheste iniziative cussì come la AEK che la organize, a son nassudis par volê de int. La Korrika si davuelç ogni doi agns e cheste e je la edizion numar 19. In gracie dal so sucès, altris comunitâts di lenghe minoritarie a àn començât a organizâ events simii tai lôr paîs. In Catalogne, Irlande, Bretagne, Gales, Galizie e te Val di Aran si cor in supuart de lenghe proprie.
✽ ✽ ✽
Parcè la lenghe basche aial bisugne de Korrika?
La lenghe basche e à vivût un grant declin, soredut tai ultins trê secui. Ridût vie cui che al fevelave par basc, multis e pachis par chei che a fevelavin la uniche lenghe che a cognossevin, a son dome pôcs esemplis di chel che i bascs a àn scugnût sopuartâ. Cun di plui al jere il fatôr de pression psicologjiche che e à zuiât un rûl impuartant su lis personis par fâur cambiâ la lenghe. La plui part dai linguiscj e concuarde sul fat che lis politichis linguistichis metudis in vore di Spagne e France cuintri de lenghe basche a vedin vût un impat diret.
L’anel al è probabilmentri il simbul plui fuart de opression patide de lenghe basche. Fevelâ par basc a scuele al jere proibît, e cuant che un insegnat al sintive un frut/une frute che lu fevelave, al veve di dâi l’anel. I fruts a vevin di passâ l’anel a chei altris che a fevelavin par basc. Chest ju à fats deventâ informadôrs e cui che al veve l’anel ae fin de setemane al vignive punît, dispès in maniere fisiche. Une vore di bascs e odeavin la lôr lenghe ancje par colpe dal anel e no le àn insegnade ai lôr fîs ancje par colpe des soferencis che l’anel ur à fat patî. In gracie des testemoneancis al è stât dimostrât che tal Paîs Basc la pratiche dal anel e jere comun, e che e je durade par almancul doi secui. Cetancj bascs che le àn patide a son ancjemò vîfs.
La lenghe basche e jere proibide dilunc de ditature franchiste, durade passe 40 agns. Poliziots in borghês a controlavin ce lenghe che e fevelave la int par strade, cul fin di punî chei che a fevelavin par basc. A àn cancelât cuasi dal dut la lenghe basche de vite publiche, cu la scuse che e jere une lenghe contrarie ae modernizazion.
Tai agns ’50 la int e à començât a creâ struturis clandestinis e tai agns ’60 si è començât a insegnâ il basc tes cjasis privadis. Al nassè un gnûf moviment in supuart de lenghe. Tai agns ’70, intun clime politic pront a saltâ par aiar, miârs di citadins bascs a forin alfabetizâts te lôr lenghe in gracie des scuelis de AEK (AEK: Organizazion basade su la comunitât pal insegnament de lenghe basche), creadis dal moviment in supuart de lenghe basche. Une volte finide la ditature, tal 1980, cualchi visionari al saltà fûr cu la idee di organizâ la Korrika par cjapâ sù fonts.
––
Daspò di 35 agns, la lenghe basche no je ancjemò uficiâl te plui part dal teritori dulà che e je fevelade. In cualchi aree lis scuelis publichis no dan la pussibilitât di vê un insegnament curicolâr in lenghe basche, cu la consecuence che miârs di fruts ogni an a àn di fâ miârs di chilometris par podê frecuentâ lis scuelis baschis di altris citâts. Tes areis dulà che il basc al à un status di uficialitât a son stâts fats impuartants pas indevant ma, cun dut achel, il guvier spagnûl al va indevant a denunziâ ai tribunâi i conseis citadins che a doprin la lenghe te lôr ativitât. Cun di plui la int basche no pues dismenteâsi di chê zornade dal 2003, cuant che la polizie spagnole e à sierât l’unic gjornâl publicât par Basc. L’”Egunkaria” al jere un gjornâl finanziât in gracie di une racuelte publiche di fonts. Il so consei di aministrazion al è stât arestât e torturât de polizie spagnole. In France dome la lenghe francese e à il status di uficialitât e lis scuelis che a dopravin il basc tant che lenghe veicolâr pal insegnament, a son stadis denunziadis tai agns passâts. Cun di plui ancje un paîs che tal Zenâr stât al à indicât la lenghe basche tant che sô lenghe uficiâl, al è stât puartât devant de cort.
✽ ✽ ✽
“Difondi la lenghe basche e partecipâ ducj ae Korrika”
In acuardi cui esperts, metât des 7000 lenghis feveladis tal mont a spariran in chest secul. Al è ancjemò un grant lavôr di fâ te normalizazion la lenghe basche tal Paîs Basc, ma la lenghe in se e je ancjemò vive.
“Euskara, la lenghe basche, al è il nestri unic teritori libar.” “Une lenghe no sparìs parcè che cui che no le sa no le impare, ma parcè che cui che no le sa no le fevele.” “Al è pardabon biel sintîti favelâ par basc.” Chestis a son un pocjis di frasis scritis su lis maiutis, tai locâls e tes stradis dal Paîs Basc. La Korrika e je une iniziative enorme che e domande il supuart di miârs di volontaris che, tant che popul basc, a son braurôs di fâlu.
Cun cheste manifestazion miârs di citadins bascs a invistiran lis lôr energjiis par dâ supuart ae lôr lenghe, a incressaran la lôr fuarce e a continuaran a vê la lôr personâl vision dal mont. ❚ ✒ Articul scrit in origjinâl di Lander Arbelaitz par ARGIA, voltât par furlan di Federica Angeli.

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +

Gnovis / Brâf Agnul! La to vôs e fâs onôr al Friûl

Redazion
O saludìn cun braùre e emozion il Premi Nonino Risit d’Aur che al è stât assegnât a Agnul Floramo, un inteletuâl di gale che i letôrs de “La Patrie dal Friûl” a cognossin di agnorums in dut il valôr des sôs ideis: difat al à scrit sul nestri gjornâl centenârs di articui e cun nô […] lei di plui +