Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Une Regjon in fum

Walter Tomada

Doberdò, Povici, Raut, Prepot: puescj che par solit no gjoldin dal lusôr de ribalte des cronichis, a àn viodût impiâsi lis lûs des telecjamaris dome parcè che tai lôr boscs si è discjadenade la fuarce dal fûc, mai cussì alt e penç cu la sô fumere di cuant che i oms di chenti a àn memorie.
Isal chest il destin de mont furlane? Deventâ interessante dome cuant che e va in cinise?
◆ La lezion straordenarie de nature che nus fâs sintî a clâr trop che o sin piçui in face ae sô possance. Ma cheste lezion le scoltarìno? Al è clâr che la manute di cualchi disgraciât e je forsit responsabile des flamis che a àn brusât centenârs di etars, ma la colpe no je dome di un piroman. E je ancje de nestre atenzion (che no je) par tieris dismenteadis che si jemplin dispès di arbui e baraçs in maniere incontrolade e salvadie. Bandonâ la mont nol fâs cressi il control dal teritori e la prevenzion di chescj fenomens. Che a scancelin tocs di paisaç e di nature, ma soredut a metin a risi la vite de int. Cheste volte lis cjasis a son stadis sparagnadis, ma il fûc si è puartât vie la vite di Elena Lo Duca, une des tantis personis che come volontaris a son simpri in prime linie a cirî di dâ une man par frontâ lis emergjencis.
◆ Nol pues jessi cussì alt il presit de lôr solidarietât: si à di fâ di dut par evitâ il sacrifici di cui che al jude la comunitât. Covente intervignî par cheste part di Friûl che no à peraule e no à pês tes decisions, ma e à tancj problemis: idrogjeologjics, energjetics, demografics, sociâi. Ma la nature nus mande segnâi ancje te plane. La falde de aghe si sta sbassant e nô ce fasìno? Intant che il meteo de nestre regjon al somee simpri di plui ae Sicilie, o continuìn a sburtâ viers de culture de blave…
◆ La lezion no covente a nuie. Intant che la mont e bruse e la plane si scjafoie tal sut, la Regjon e prepare un assestament faraonic: 800 milions di euros, une ploie di bêçs mai viodude che e varès di coventâ a frontâ i problemis di produzion di energjie e di transizion ecologjiche cun iniziativis concretis e che a cjalin al avignì. Invezit si prepare un slac di bonus cence logjiche, di “regâi” ai Comuns amîs e di oparis pardabon cence sintiment: dai implants par tornâ sù tes pistis di schi su monts là che nol nevee plui, a stradis tant che la Palme-Manzan che a rivin in ritart di 30 agns e cumò no coventin plui a nuie.
◆ Cussì, intant che a plovin carantans, la Regjon e va in fum.
E al orizont no si viodin pompîrs… ❚

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +