Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

TERITORIS – AUSTRIE. I Cecs di Viene, une volte la minorance plui numerose

............

se
Za tal 1746 al è tacât l’insegnament dal cec al Theresianum, la innomenade academie militâr

Se in Austrie si fevele di minorancis, si pense ai cartei bilengâi in Carinzie: di altris minorancis però no si sa tant, ancje se Viene e je plene di nons di famee cecs. A jerin i cecs la minorance plui numerose tal timp de monarchie: tor il 1900, Viene e je stade la seconde plui grande citât ceche daspò Praghe.
Za tal 1746 al è tacât l’insegnament dal cec al Theresianum, la innomenade academie militâr: il stes imperadôr Josef  II al à decidût, agns dopo, di imparâ la lenghe ceche. Un decret imperiâl dal 1778 al à dade istruzion che, tal distret di Wieden a Viene, avîs e anunzis uficiâi a fossin bilengâi todescs-cecs.
Cul gnûf stât cecoslovac al è tacât il rientri dai cecs: il lôr numar al è lât jù di 250.000 che al jere tor il 1900, a mancul di 50.000, prime de Seconde vuere mondiâl.
Il logo de associazion
Il logo de associazion Komenský

100 agns dal gjinasi cec_ Il gjinasi Komenský “Schützengasse 31”, vuê la ultime e uniche scuele ceche, al è nassût 100 agns fa. La associazion culturâl ceche Komenský no je stade dome une des organizazions plui impuartantis in gjenerâl, ma ancje une des plui sioris te Prime Republiche.
Impastanade tal 1872, e je stade massime une istituzion sociâl, stant che la plui part dai cecs a lavoravin in condizions dificilis – vâl a dî, ogni dì 15 oris tes fabrichis di modons -: par chel ju clamavin “Ziegelböhmen”, o ben “cecs di modon”.
I modons a jerin une vore impuartants dal pont di viste economic: di fat, ducj i edificis magnifics e monumentâi de “Ringstraße” a son stâts costruîts cun modons di chestis fabrichis, come par esempli la innomenade Wienerberger.
Viodût che la popolazion di Viene tal Votcent e jere costituide pal 65% di imigrâts, i politics a vevin pôre che la citât e les a pierdi il sô caratar todesc. Cussì, cun leçs cuintri i cecs, e tache la assimilazion dai stes cecs. Protagonist di chel moviment al jere il sindic Lueger (dal 1897 al 1910). Su la base di donazions volontariis, la associazion Komenský e acuiste il prin edifici tal 1883.
Karl Lueger
Karl Lueger

Ancje se la plui part dai cecs e slovacs e jere rientrade te gnove Republiche Cecoslovache, lis scuelis cechis a àn sperimentât un clime liberâl te ere de Viene Rosse.
Cul sostegn finanziari de Republiche cecoslovache, a vegnin fat sù tal 1924-1934 cuindis edificis scolastics: l’ultin, e plui resint, al è stât costruît tra il 1933 e il 1935.
Plui di 5.000 students a son jentrâts tes diviersis istituzions Komenský, tant che scuelis maternis, elementârs, secondariis, fin aes scuelis professionâls.
Tal 1942, dutis lis scuelis cechis a son stadis sieradis e ducj i edificis confiscâts de Gestapo. Dopo de vuere (1964), une scuele sole e jere direzude de associazion Komenský.
Cul censiment dal 1971 a Viene, dome 8.000 personis a declaravin di fevelâ la lenghe ceche. Il condurâ de ultime scuele, che e contave dome tor dai 120 students, al jere in pericul.
In plui de scuele materne, de scuele elementâr e di chê secondarie trilengâl (cec, slovac e todesc) al è stât introdusût ancje il gjinasi. Vuê il numar dai students al cres di gnûf, e  atualmentri al è tor lis 300 personis.
Il sindic di Viene Häupl, presint ae celebrazion dai 100 agns, al à dit che la scuele ceche e je te storie la rispueste juste ae situazion sociâl de minorance ceche e un esempli positîf pal futûr plurilengâl di Viene.
Maria Restituta
Maria Restituta

La beade Maria Restituta, di origjin ceche, e je la patrone dai cecs di Viene_ I Cecs a àn dal 1928 tal Zentralfriedhof, il cimitieri centrâl di Viene, une sezion proprie: il cimitieri cec “Český hřbitov – Tschechischer Friedhof”. Dal 1998, un monument nus vise de beade Maria Restituta che e jere stade beatificade al 21 di Jugn dal 1998 di Pape Zuan Pauli II a Viene.
Sûr Maria Restituta (1894 – 1943), al secul Helena Kafková, e je la sante patrone dai cecs di Viene e e je stade la uniche muinie condanade a muart dai naziscj. Cressude a Viene tant che fie di imigrâts cecs, pôc prime de Prime Vuere Mondiâl e je jentrade tal ordin francescan e e à lavorât tant che infermiere in sale operatorie tal ospedâl di Mödling.
E veve un temperament dret, e in mert ae diete no rispietave l’assetisim: dopo une operazion particolarmentri dificile, e jere lade tal pub locâl a ordenâ une bire cul goulash.
Dopo la anession de Austrie, e veve tacât a fevelâ a viert cuintri il nazisim e a criticâ la incompentence dal chirurc SS Stumfohl. Tal 1942, e je stade arestade dai naziscj te sale operatorie.
Nancje tes interogazions de Gestapo no à rinunziât ae sô fede: ai 29 di Otubar dal 1942 e je stade condanade a muart su comant dal segretari personâl di Hitler Martin Bormann, e mês dopo sassinade cu la ghiliotine.
JANEZ ERAT

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +