Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Provinciale45

Dario Buttazzoni

Un viaç par imagjinis su ôr dal cunfin di Drencje

Par dut il mês di Avost, il Circul Fotografic Furlan al metarà in mostre a Drencje il risultât di une esplorazion di cinc artiscj che a àn documentade la bielece di chest teritori salvadi e dismenteât. Il president dal Circul Dario Buttazzoni nus spieghe il parcè de Mostre “Provinciale45” che e restarà vierte fintremai ai 27 di Avost inte vecje scuele elementâr dal plui piçul dai Comuns dal Friûl.
◆ Lis stradis e i lôr nons a vegnin metûts cuasi simpri dongje dai numars, in maniere semplice ma frede; in realtât la lôr nature primarie e à a ce fâ cul viaç e cu lis destinazions. E il viaç al evoche daurman une sdrume infinide di pinsîrs e di emozions interiôrs; al è normâl parcè che la vite di ognidun di noaltris e je segnade dai viaçs e dai percors che a deventin metaforis de vite, e dai siums, des sperancis, des fadiis e dai dolôrs che e puarte cun se. A contin dai aspiets che a dan forme ae umanitât, a contin storiis di amicizie, di libertât, di amôr e di muart.
◆ E cussì, ancje se par pôcs mês – di Otubar dal 2022 al Jugn di chest an – sîs fotografs dal Circul Fotografic Furlan a son stâts impegnâts intun viaç fotografic cul obietîf di documentâ il comprensori teritoriâl dal Comun di Drencje. Chest viaç al è deventât un incuintri cu lis personis e cun culturis e tradizions diviersis e lontanis di chês dal rest de nestre regjon; e al è deventât cussì la scuvierte di une tiere, de sô nature, de sô architeture spontanie e de sô spiritualitât. Il viaç al è stât curt, e par sigûr nol baste par contâ secui di une storie segnade di tragjediis intal passât lontan e in chel plui resint: ma o vin podût ancje tornâ a rivivi la vite di ogni dì, segnade dai ritmis des zornadis e des stagjons, dal lavôr faturôs tai cjamps e intes stalis, des fiestis religjosis e paianis, dal isolament gjeografic di une aree di frontiere e dal dramatic spopolament provocât de vite moderne.
◆ Lis fotografiis di cheste mostre a son testemoneance di chest percors che ducj a puedin fâ dilunc de Strade provinciâl 45, traviersant lis frazions che a componin il Comun di Drencje. A son imagjins che a cirin di rapresentâ, cence retoriche false, chest teritori, la bielece che ti creve de sô nature, i lûcs de Prime vuere che lu àn segnât in maniere dramatiche. E po lis cjasis, lis stalis e i toblâts, purtrop dispès bandonâts e in ruvine: e ancjemò i lûcs di agregazion, i monuments, i lûcs di cult, i capitei votîfs e i crucifìs che a contornin lis stradis.
◆ A son imagjins che a vuelin jessi un piçul e umil tribût e contribût ae storie di chescj lûcs dismenteâts e no valorizâts come che a mertaressin, un invît a visitâju, un sburt a abitants e istituzions par che cheste zone e altris a fasin madressi un cambiament, lant in direzion contrarie de modernitât dispès esasperade che e caraterize i timps che o vivìn. ❚

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +