Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

LIBRIS SIMPRI BOGNS. Lis feminis, la vuere, i fîs, la sperance

............

Marie Fanin, Dario Regattin, Il tasê da feminis, Reane 2017
«Ah, il tasê da feminis… / E no podêlu vaî / il fi piardût / consolade di duti li maris / dal paîs, / che duti li maris dal paîs / e vevin piardût / un fi, / duti li feminis un spôs, / un pari, un fradi, un morôs».
E scomence cussì la prime des nûf lirichis di Marie Fanin, che ator di lôr al è costruît chest libri a plui mans. Cun di fat, in plui de poetesse di S. Zorç di Noiâr, a àn partecipât Dario G. Regattin pes musichis (par piano e une o dôs vôs di sopran), Deborah Saidero pes traduzions in inglês (lis poesiis a son in trê lenghis), Mariagrazia Cicuto pai dissens (dîs acuarei) e Michele Schiff par une presentazion une vore penze che e trate di etimologjiis (ricuardâ al à dentri la peraule “cûr”, sopuartâ al ven a significâ “metisi sot par puartâ” e vie indevant), di storie de musiche che e fâs dutun cu la storie de civiltât, di tecniche de piture…
Il libri (che al à un formât di trente par vincjeun, par fâi puest aes partiduris des musichis) al è nassût di un spetacul cul stes titul (poesiis recitadis e cjantadis) che al à vudis esecuzions a S. Zorç, a Çarvignan e a Cividât a cjaval fra il 2015 e il 2016. Duncje intal centenâr de prime vuere mondiâl. Cun di fat, il teme centrâl al è chel de vuere o, miôr, des consecuencis des vueris. Lis vueris, nus dîs la poesie di Marie, a fasin muarts e distruzion ancje daspò che a son finidis, e ancje lontan dai fronts dulà che si davuelzin.
Lis venis des feminis che la vuere ur à robât i lôr afiets a deventin di glace, di fier, tant che, cuant che a muerin, no rivin a lâ sù fin in paradîs, par vie che a pesin masse.
E po a son i fîs de vuere, fruts nassûts de violence dai stupris, e po a son ancje i mats di vuere, vitis savoltadis che, inte Storie, a finivin simpri par lâ a pesâ su lis spalis des feminis. Ma, intal mieç di cheste denunzie mareose, ve lis oasis: cuatri filastrocjis, ninenanis par fruts, cuasi a sugjerî che chê e sarès, e varès di jessi la juste dimension pe vite des feminis (e parcè no? ancje dai oms): braçolâ un frut, insegnâi a vivi e a volê ben. Une peraule le merete ancje la lenghe di Marie, il furlan di S. Zorç, cun tancj biei vocabui che aromai a son fûr di usance: imbuide, sidin, dolzemêl, cezis, rantighe, laune. ❚
Laurin Zuan Nardin

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +