A jerin une volte il marangon, il mosaicist, il tiessidôr. A jerin la pazience e la cure de lavorazion, a jerin i mestris di buteghe che a tramandavin il mistîr ai zovins cun estri, fantasie e sapience. Chest al jere une volte. E cumò, ce restial di chel mont? I ladins a àn conservât fin vuê chês tradizions preziosis e nus puartin intune realtât dulà che la manualitât frescje, la creativitât vivarose, la costance tal doprâ mans, cjâf e cûr a son ancjemò di cjase.
TES VALADIS DOLOMITANIS_ L’artesanât artistic tes valadis ladinis al tache a disvilupâsi ae fin dal Sietcent e ogni val e mostre une produzion specifiche.
In Val di Fasse e jere vignude a flôr soredut la figure dai “pitores”, ven a stâi i decoradôrs di mobilie in len e di “stues” (i tinei). Ancje la produzion di mascaris di len (clamadis “faceres”) e veve un rûl impuartant, tant al è che fintremai in dì di vuê a vegnin realizâts e vendûts, in mût particolâr in timp di Carnevâl, doi modei di mascaris: la “faceres da bel” e la “faceres da burt”, di meti intor o di picjâ sul mûr.
Tal Fodom si jere pandude soredut la lavorazion dal fier batût, stant che lis minieris dal Fursil a jerin li dongje.
In Val Badie, la realizazion des arcjis (cun ornaments rinassimentâi e cun decorazions di un colôr sôl in rilêf) e à rapresentât a lunc la ativitât artesanâl plui svilupade in cheste valade.
Cortine Dimpieç e jere cognossude pe decorazion in filigrane di arint, nassude par vie dal inflùs di oresins venezians, e e jere stade vierte fintremai une scuele di art in chest cjamp (preseade pe imitazion des rosis, massime stelis alpinis). Purtrop, dopo la prime vuere mondiâl la produzion no rivà a tignî bot.
La Val Gardene e reste ancjemò vuê famose in dut il mont pes sculturis in len. Ca la art dal intai e nas ator dal Cinccent tant che passetimp tai Inviers frêts; tal Sietcent e devente un mût par integrâ la puare economie agricule dal puest. Tal Sietcent si zontin ancje la piture e la doradure des oparis e lis primis realizazions di “chena” (zuiatui in len). In curt, i prodots a forin vendûts – ancje su incarghe – in dute Europe. E nassè cussì la figure dal vendidôr ambulant che al leve di paîs in paîs, praticant il “jì sun la stieres”, ven a stâi “lâ a vore tes cjasis”. Ve alore la emigrazion de Val Gardene e il disvilup dal cumierç e dai contats cun tantis nazions che a influençarin i sogjets des sculturis. Tal Votcent, la fondazion des scuelis par scultôrs e fo un pas impuartant par fissâ regulis di estetiche. In dì di vuê, in Val Gardene si cjatin ancjemò buteghis che a burissin fûr oparis profanis e sacris (nativitâts, pilis, agnui) e tocs di mobilie come taulis, cjadreis, spielis.
TAI GRISONS_ In Svuizare, la art popolâr e l’artesanât locâl che za a esistevin te ete di Mieç (soredut a Coira, cu lis corporazions di cjaliârs, tiessidôrs, sartôrs, pitôrs, vedreârs) ma che a jerin daûr a pierdisi, a son stâts salvâts tal Votcent par volê di diviers circui culturâi, in reazion ai cambiaments sociâi e al pandisi des industriis. Ve alore il recupar de lavorazion dal len (par fâ scunis, zuiatui, imprescj di cusine, orlois), de piere (famôs il spolert in lastre di piere di pile, clamât “Tavetscheröfen”), dai minerâi, de ceramiche, la tiessidure e il ricam soredut tai Grisons.
IN FRIÛL_ Lis ativitâts artesanâls principâls in Friûl a son ancjemò vuê tal setôr dai mosaics (a Spilimberc), dal fier batût, de tiessidure (specie in Cjargne, cun tavaiis, tendis, cuviertis, covertôrs e scarpets fats di vilût a rosis), dal len (cu la produzion di mascaris che a rapresentin figuris dal bosc come il Vencul e l’Orcul, tocs pe mobilie, sedonârs, grepiis, codârs, cossis, sculturis sacris), de ceramiche e dal modon (fogolârs e spolerts, par esempli), e dal aur (innomenadis lis crôs de oresinarie celtiche e lis fibulis, i braçâi e i pendacui di ispirazion langobarde). ■
Ilarie Colùs
Sindic jo mame / “La nestre int no à mai molât. Covente fâ, no lamentâsi, par saltâ fûr dal pantan”
Walter Tomada
Alessandro Marangoni: la Aclif e deventarà istituzion di riferiment pai furlans “La Assemblee dai sindics furlans e je une realtât necessarie. E cul timp e deventarà ancjemò di plui un pont di riferiment pe identitât de nestre int”. Al è sigûr di chest Alessandro Marangoni, prin citadin di Dartigne, che al crôt tant inte Aclif […] lei di plui +
(L)Int Autonomiste / Autodeterminazion e dirits pai popui, uniche strade di pâs
Dree Valcic
✽✽ No podìn sigûr fâ fente che la vuere in Ucraine no dedi une serie di problemis intrigôs ancje aes fuarcis che si riclamin ae autodeterminazion dai popui e al ricognossiment dai dirits des minorancis etnichis. Prin di dut, ce che al è daûr a sucedi al è la ultime dimostrazion che chei problemis no […] lei di plui +
L'editoriâl / Macroregjons, une oportunitât di racuei
Alessandro Ambrosino - Graduate Institute, Gjinevre
Lis strategjiis macroregjonâls a son la ultime “invenzion” UE par favorî la cooperazion teritoriâl. Trê di cuatri si incrosin in Friûl Intai ultins agns, la Union Europeane si è sfuarçade in maniere vigorose di vignî dongje di plui ai citadins e – su la fonde di chest cambi di rote – e à ricognossût une […] lei di plui +
Ricorence / Pier Pauli Pasolini om contraditori e segnâl di contradizion
Pre Toni Beline
Tal centenari de muart di Pier Pauli Pasolini o ripuartìn a tocs la tierce part dal libri scrit di Antoni Beline tal 1993 ‘Trilogjie tormentade’, che e rivuarde propit il poete di Cjasarse I. RISPIETÂ IL MISTERI DAL OMLa sience plui dificile e je la cognossince di se stes. E se al è grivi cognossi […] lei di plui +
Int di Cjargne / La sporte de spese a km zero a ‘La Polse’ di Chiara e Matteo
Marta Vezzi
Di cualchi dì al è stât screât un gnûf servizi intal spaç e ristorant di Chiara e Matteo “La Polse di Cougnes” a Zui, indulà che si pues cumò cjatâ e comprâ prodots locâi. “La idee e je nassude pal fat che za nô intal ristorant o doprìn avonde materiis primis dal teritori – e […] lei di plui +
Il numar in edicule / Jugn 2022
Dree Venier
Jugn 2022 – L’EDITORIÂL. La multiculturalitât e valorize il grant e il piçul / (L)INT AUTONOMISTE. Il pericul centralist al è tal Dna dai partîts talians / PAGJINE 2 – LA STORIE. Di Udin a Pesariis par promovi la mont e i prodots furlans / INT DI CJARGNE. Aziende Agricule Rovis Sabrina di Davài di […] lei di plui +