Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

ATUALITÂT. La Ete dai Cjastelîrs / Oms di tiere

............

Ta chestis setemanis si à sintût a fevelâ une vore de ete dai Cjastelîrs, ma za di cualchi mês il regjist Massimo Garlatti-Costa al à pront un documentari sedi in lenghe furlane sedi in lenghe taliane che al conferme la impuartance di cheste ete. Lu vin sintût juste che al è tornât di pôc di Rome li che “Oms di tiere” (te version par talian che e dure 26 minûts, n.d.r.) al à partecipât al “Capitello d’Oro” un festival cinematografic une vore impuartant pal cjamp dal cine archeologjic “La culture dai cjastelîrs in Friûl e à lassât olmis une vore impuartantis, i reperts archeologjics a contin un nivel une vore indenant di svilup, che nus puarte a une gnove concezion de nestre protostorie: no plui une ete scure e spierdude tal timp ma une scune di civiltâts evoludis” al dîs Garlatti-Costa presentantnus il so ultin lavôr e al continue “I cjastelîrs furlans a àn di jessi considerâts par ce che a son: monuments dal nestri passât, testemoneancis di une storie straordenarie e impuartante, ma che, in grande part, e à ancjemò di jessi contade. Dome cun studis simpri plui sistematics e profondîts o podarìn jessi parons di une part cussì significative de nestre storie”.
Di fat, la finalitât di chest documentari de Raja Films e je chê di dâ un element di plui par svicinâ la int a cheste pagjine de nestre storie inmò pôc cognossude.
La opare si disvilupe su la tradizion documentaristiche de scuele anglosassone, li che il stes Garlatti-Costa si è formât, cuntun viaç fat dal presentadôr Loris Vescovo che al compagne il spetadôr a la discuvierte di cheste antighe civiltât.
Vie pal documentari a son intervents ancje des professoris Paola Guida Càssola e Susi Corazza de Universitât dal Friûl che a àn lavorât une vore ta chest cjamp dant un contribût fondamentâl te scuvierte e te cognossince dai Cjastelîrs furlans. Cun di plui riscostruzions storichis, ilustrazions grafichis e tridimensionâls e visitis sui puescj li che a son i rescj inmò visibili a judin il spetadôr a jentrâ miôr te ete dai “Oms di tiere” vivûts passe 4.000 agns indaûr.
Par plui informazions: www.rajafilms.com
Christian Romanini

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +