Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Invier plui cjalt de medie

Indrì Maiero

L’ultin Invier meteorologjic, lât indenant dal prin di Dicembar dal 2025 ai 28 di Fevrâr dal 2026, al è stât une stagjon cjaldone par dut il mont, no tant che i Inviers dal 2022-2023 o 2023-2024, ma al è paragonabil a chel dal 2019-2020, cuntune temperadure di plui di 0,5°C plui alte de medie 1991-2020, rote dome di doi moments frêts (ma istès parsore de medie) inte seconde part di Zenâr e ae fin di Fevrâr. La situazion des temperaduris sul Friûl e je stade avonde in linie cun chê mondiâl.
◆ Intal mês di Dicembar l’anticiclon al à dominât salt, cu la ecezion di precipitazions debilis tra 1, 2, 17 e 21 dal mês e buere ai 3, 4, 23 e 24. Lis temperaduris mediis a son stadis plui altis di 2,5°C rispiet al 1991-2020 e ai 13 di Dicembar si son regjistrâts records pal ultin deceni intes temperaduris massimis dal mês a Udin (Sant Svualt), 18,3°C, e Pordenon, 16,6°C. Intes fasis anticiclonichis si son dâts la volte moments di inversion termiche, cun criùris inte planure (ai 15, di buinore, si è rivâts ancje a -8°C inalgò), e fasis cjaldis lungjis sedi adalt che tal bas. La nêf e je stade scjarse, la neveade plui bondante e je rivade jenfri i 24 e i 25, cuntun ingrumament massim su lis pistis di 25 cm a Sauris e sul Plan dal Cjaval. Daspò dai 26 di Dicembar il timp al è tornât seren ma lis temperaduris a son ladis jù, regjistrant ancje cualchi record negatîf pai ultins dîs agns (Glemone -6,6°C, Pordenon -5,2°C, Gardiscje -5,5°C, Monfalcon -4,0°C).
◆ Il mês di Zenâr al è stât inte norme climatiche, cuntune temperadure medie jenfri i 3 e i 4°C inte Plane. Dut câs, la prime part dal mês e je stade pardabon frede, cun temperaduris in mont (par esempli a Fusinis) jenfri i -10°C e i -20°C plui di cualchi volte e temperaduris mediis di 2°C plui fredis de medie 1991-2020. La seconde part dal mês, invezit, e je stade in gjenar di 1°C parsore de medie, cun records di cjalt pai ultins dîs agns in tantis zonis de plane ai 17 dal mês (Talmassons 16,6°C, Bicinins 16,6°C, Gorc 16,0°C, Palaçûl 17,3°C, Pordenon 16,1°C, Vivâr 16,5°C, Fossalon 17,1°C). Ai 5 e 6 di Dicembar su Cjars, Triest e Marine e à soflât Buere scure, e al à molât jù ancje cualchi centimetri di nêf. Sul Cjars e je stade vereade (ploie che tocjant par tiere e glace) jenfri i 9 e i 10 dal mês. Precipitazions significativis a son rivadis dome cui 24-25, cul passaç di doi fronts ocidentâi, e ai 28, cuntun altri front, e a àn puartât passe mieç metri di nêf dai 700 m insù su lis Alps e dai 1000 m insù su lis Prealps, cun pontis di 1 m su la Cjanine, che e je stade par chest l’unic lûc cuntune coltre di nêf normâl, scjarse inaltrò.
◆ Fevrâr, preâ Signôr, al à dreçât il belanç di precipitazion de stagjon e ancje chel nivologjic in cuote. Vie pal mês, il passaç di fronts atlantics diferents al à menât dongje nêf bondante parsore dai 1500 m e la coltre di nêf si è puartade in medie. Ogni tant al à neveât fin a 500 m. Al à plovût e neveât dai 3 ai 7, dai 11 ai 13, dai 14 ai 18 e dai 19 ai 24 dal mês. La neveade dai 19 di Fevrâr e je stade la plui bondante. Ai 4 e 5 su la cueste e je stade aghe alte, inte ultime fase perturbade a son stâts cavalons a Lignan e Grau. Par cuintri, al à fat a man a man plui cjalt dulinvie pal mês, cui prins dîs dîs di 1°C plui cjalts de medie dai ultins dîs agns, i seconts di 2°C, i tierçs di 2,5°C. Rispiet ae medie 1991-2020 lis temperaduris di Fevrâr a son stadis di 3°C plui altis, cun record di cjalt par Fevrâr a Pontebe, 18,9°C di massime ai 27 dal mês. ❚

Gnovis / LA PATRIE DAL FRIÛL AL SALON DAL LIBRI DI TURIN 2026

Redazion
Dai 14 ai 18 di Mai no steit a cirînus, noaltris de “Patrie”: no sarin in Friûl, ma inaltrò.◆ No, no lìn in esili. Pal moment, jessi “furlans che no si rindin” nol è ancjemò une colpe. Salacor lu deventarà, ma pal moment o podin jessi “libars di sielzi” di lâ in “mission”. Une mission […] lei di plui +

GNOVIS / Il gnûf libri de Patrie: «Di scjas in scjas» di Agnul Floramo, su la storie dai taramots in Friûl. Presentazions a Majan, Pavie e Udin.

Redazion
Un libri su la storie dai taramots in Friûl nol esisteve. Il libri «Di scjas in scjas, i taramots inte storie furlane» di Agnul/Angelo Floramo al ripasse in mût clâr e cronologjic la storie dai taramots in Friûl, mostrant tant che il pericul sismic al sedi une presince costante inte nestre storie. La pene fortunade di Floramo e acompagne il […] lei di plui +

L’EDITORIÂL / I taramots che no si viodin

Walter Tomada
“Mê mari e veve 5 agns. E ricuarde che tai dîs dopo il taramot si viveve ducj insiemi e si davin ducj une man un cul altri. E prove tenarece e displasè pe int che no je plui, ma ancje tante braùre pe fuarce dimostrade de int furlane in cheste disgracie. Mê mari si vise […] lei di plui +