Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Indipendence de Scozie, gnûf referendum ai 19 di Otubar dal 2023; Stât francês, tirade di orelis de Onu su dirits e tutele

Marco Stolfo

«La cuistion de indipendence no si pues cancelâle. Si à di decidile in maniere democratiche». Al è ce che e à declarât la prime ministre de Scozie, Nicole Sturgeon, cuant che e je intervignude tal Parlament scozês ai 28 di Jugn stâts pe presentazion dai contignûts dal dissen di leç che al previôt un gnûf referendum pe autodeterminazion. La iniziative dal guvier – e à marcât Sturgeon – e va daûr dal program che cun chel il Partît nazionâl scozês al veve vinçût lis elezions dal 2021.
◆ L’intindiment al è chel di clamâ i scozês al vôt pai 19 di Otubar dal 2023 par domandâur di esprimisi in cont dal avignî de Scozie e de sô indipendence. La reazion di Londre no je stade positive. Cun di fat, la posizion dal premier britanic Boris Johnson – daûr di ce che al à fat savê un so puartevôs – e je chê che «nol è il moment di fevelâ di un referendum» pe indipendence in Scozie. Cundut a chel, dal numar 10 di Downing Street a fasin savê che a vignaran studiâts ducj i detais de propueste fate indenant di Sturgeon. La prime ministre e à marcât che chê dal vôt e je la uniche maniere democratiche par frontâ e risolvi la cuistion e «la democrazie scozese no pues jessi ostaç ni di Boris Johnson ni di cualsisedi altri cjâf dal guvier britanic». Viodarìn ce che al nas.
◆ Par intant – dopo des presidenziâls di Avrîl, cuant che Emmanuel Macron al veve rivât a tornâ a concuistâ il Palais de l’Élysée, cu la vitorie tal secont turni cuintri de rapresentante dal Rassemblement National (RN), Marine Le Pen – vie pal mês di Jugn i citadins dal Stât francês a son stâts tornâts a clamâ a votâ pe Assemblée Nationale. Ancje in chest câs, tai doi turnis des elezions politichis, compagn che pes presidenziâls e in linie cuntune tindince gjenerâl in dute la Europe, in tancj di lôr (passe il 52%) a àn vût miôr astignîsi. Al contrari di ce che a pensavin e di ce che a speravin lui e chei plui dongje di lui, la liste dal president Macron no à rivât a vuadagnâ la maiorance assolude e il sisteme politic francês al à cjapât sù une fisionomie tripolâr, stant che la plui part des 577 sentis inte Assemblée a son stadis cjapadis dai centris “macronionans” di Ensemble (245), de coalizion di çampe vuidade di Jean-Luc Melénchon (131) e de liste de diestre nazionaliste dal RN (89). Inte Assemblee e je ancje une piçule rapresentance des fuarcis politichis che a son espressions di minorancis e nazionalitâts. Pe coalizion Régions et Peuples Solidaires (R&PS), che e veve presentât 93 candidâts, tra Alsazie e Lorene, Bretagne, Corsiche, Francje Contee, Ocitanie, Paîs Basc setentrionâl e Catalogne Nord, a son stâts confermâts i parlamentârs cors Jean-Félix Acquaviva, Michel Castellani e Paul-André Colombani e chel breton Paul Molac, che adun cuntun trop di deputâts indipendents e di rapresentants di Réunion, Mayotte e Guadalupe si son dâts dongje tal grup parlamentâr Libertés, Indépendants, Outre-Mer et Territoires.
◆ A proposit di Stât francês, juste ae fin di Jugn e je stade fate indenant a Parîs une osservazion dal ufici pes Proceduris speciâls des Nazions Unidis in cont de leç di promozion des cussì clamadis “lenghis regjonâls”, fate buine un an indaûr e po emendade in maniere pesante de bande dal Tribunâl costituzionâl intes parts che a tocjin scuele e ûs public. Il document, firmât dai esperts di minorancis, dirits culturâi e dirit ae istruzion, Fernand de Varennes, Alexandra Xanthaki e Koumbou Boly Barry, al marche cun lengaç diplomatic il fat che inte sô version definitive chê leç «e pues fâur cuintri ai dirits di fonde des minorancis dal Stât francês», cemût che a vevin denunziât i rapresentants di chês comunitâts e cun lôr la Rêt Europeane pe Avualance Linguistiche (ELEN). ❚

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +