Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

IL GRANT LUNARI DAL FRIÛL. Setembar

............

IL SORELI, LA ATMOSFERE, LA NATURE
Il soreli, bandonât l’emisferi boreâl, al passe l’ecuatôr celest tal ecuinozi de Sierade (22 di Setembar), cuant che la durade dal dì e de gnot e je avuâl e e va indevant a sprofondâ tal cîl dal emisferi austrâl. Moviment e perturbazions atmosferichis che a segnin il passaç de stagjon cjalde a chê frede. Dopo lis bordadis meteorologjichis dal ecuinozi, il clime al tache a fâsi simpri mancul clip e plui temperât, cun zornadis celestis, frescjis e ancjemò soregladis e seris tenaris e turchinis. La nature e tache planc a planc a inmatunîsi e a tirâsi indaûr, i paisaçs si fasin plui dolçs e delicâts. E tache la languide Sierade.
VORIS DAL CICLI AGRARI
Prime part des vendemis, de racuelte di pomis e altris prodots de tiere (come lis cocis), che a viodin impegnâts ad implen coltivadôrs e tancj aiutants. Tai orts al ven controlât il stât des cuvierziduris des jechis (rêts, têls e altris protezions) in spiete des seminis de Sierade; lis feminis a semenin ancjemò salatis, lidrics, rucule, ravanei, valeriane, cauliflôrs, cevolis e spinazis. Tal zardin chest al è il timp plui adat par semenâ gnûfs tapêts di jerbe; il contadin al viôt ancje di sistemâ agadôrs pal miôr disgotâsi des aghis meteorichis in plui, dai ultins sflaçs di jerbe tai cjamps e de coltade di fin Istât dai terens. Tal zovin di lune si traplantin primulis, campanulis, violârs, malvons e digjitâi. Dentri de fieste de Nativitât di Marie (8-IX) i arments a tornin dai cjampeis, ativitât che e pues intardâsi dome fin ae fieste di S. Michêl (29-IX), date segnaletiche de racuelte des coculis e des cjastinis. ❚
Mario Martinis
______________________________
RINGRAZIAMENT AL AUTÔR
Gjavât fûr di “Il grant lunari dal Friûl. Sants, fiestis e tradizions dal cicli dal an” (Pasian di Prât, 2012): o ringraziìn l’autôr pe disponibilitât e pe colaborazion ❚ ✒ Redazion

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +