Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

IL GRANT LUNARI DAL FRIÛL. Lui

............

IL SORELI, LA ATMOSFERE, LA NATURE
Il soreli al sflandore alt tal cîl setentrionâl, ma dì dopo dì al tache a la jù e a scurtâ lis zornadis. I paisaçs e i cuadris de nature a son i plui vivarôs e madûrs, dispès sometûts al grant cjalt e al scjafoiaç; i animâi a stan tal ripâr des frascjis e de ombrene, cemût che al tache a fâ ancje l’om pe polse dal Istât des voris prime des vendemis. De metât dal mês al pues fâsi sintî il sec, che la tradizion meteorologjiche furlane lu slargje par po sù po jù un mês, fin ae metât di Avost. Par so cont, cu la jentrade dal segn zodiacâl dal Leon e par dute la sô durade (23.VII-22.VIII) si à il timp de Canicule, event meteorologjic pericolôs e nefast, secont la tradizion, pes coltivazions, la nature (tiere, aghis, semencis, ferments, vin e v.i.), i animâi e l’om.
VORIS DAL CICLI AGRARI
Si finìs la seseladure dal forment e ancje la batidure. Il contadin al pues alore polsâ sot de ombrene des piergulis biel che il soreli de Canicule al fâs madurî pomis, ue e panolis. Il cjaldon al fâs sintî i siei efiets su lis coltivazions e se la stagjon si presente une vore sute al covente proviodi, di buinore e sot sere, o ben lontan des oris plui cjaldis, a molâ aghe tes jechis, miôr se cun aghe za cjapade su in vascjis e cistiernis di pueste. Il contadin, che mai al polse dal dut, al pues tacâ cul displantâ jerbatis o barascjam che a impedissin la penetrazion dai rais dal soreli su lis pomis e duncje ‘ndi podarès ralentâ la madurazion; al controle il riprodusisi di foncs e mufis dapît des plantis, al va indevant a protezi lis vîts cun periodichis sborfadis di sulfât di ram. Tai zardins si fâs la cerpidure dai rosârs rampighins, si cimin lis rosis, si regolin i tapêts di jerbe e lis cisis cun arbuscj e rosis. Tai orts lis feminis a semenin cucins, cesarons, fasûi, vuainis, salate, latuiis, lidrics, rucule, valariane, ravanei e fenoi. ❚
Mario Martinis
______________________
RINGRAZIAMENT AL AUTÔR
Gjavât fûr di “Il grant lunari dal Friûl. Sants, fiestis e tradizions dal cicli dal an” (Pasian di Prât, 2012): o ringraziìn l’autôr pe disponibilitât e pe colaborazion ❚ ✒ Redazion

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +