Il soreli, la atmosfere, la nature
Tai prins dîs dal mês di Fevrâr il soreli si cjate a mieze strade jenfri il solstizi di Unvier e l’ecuinozi de Vierte e al va indevant te sô corse viers il nord slungjant di un grum la durade dal dì.
Di un pont di viste atmosferic, Fevrâr al è il mês plui variabil di ducj, par vie che al pues puartâ ancjemò il grant frêt cun glace e nêf (Fevrâr piês di dut), o ben pandi zornadis clipis e plasevulis (a S. Valentin al cjante l’odulin) e il disglaçament di riu e torents. Dentri de tiere al tache a movisi il fûc de vite gnove e la nature e pant i segnâi dal disveâsi cul saltâ fûr de jerbe (Fevrarut, ogni jerbe il so cjavut), cu lis primis rosis (primulis e violis) tai ripârs soreglâts e cui svoi dai uciei za in amôr tai cîi limpits.
Voris dal cicli agrari
E va indevant la polse des voris agrariis, ma il contadin al tache a verificâ tal batût il stât dai imprescj e a viodi di ogni pussibile necessitât (massime a sistemâ e a justâ la cjase e la stale in spiete di tacâ di gnûf lis voris in campagne). In ocasion de Madone Cereole, o ben dal divisori dal Unvier, al va indevant cuntun control de situazion des scortis, sigurant che a sedin consumadis dome de metât, par podê rivâ cun chei altris prodots ingrumâts (prodots de tiere, mangjantive conservade fin ae fin dal Unvier, vin pai oms, blave e cereâi pai animâi de stale e dal curtîl, legnam, torbe e cjarbon pal riscjaldament). Chei che no lu àn za fat in Otubar e Novembar, cumò a fasin la cuinçadure des vîts, fasint però atenzion aes zulugnis noturnis e aes ultimis glaçadis. Tai cjamps, tai podês e tai orts, dopo une biele netade dai fonts di plante fûr gjavant barascjam e sterps, si fâs la svangjadure, par sigurâ lûs e aiar ae tiere, e la coltade dai terens cun ledan. Tai orts parâts lis feminis a semenin selinos, cevolis, ravanei, pomodoros, bledis, carotis, cesarons, savôrs, basili, pevarons, melanzanis e si plantin rosmarin, salvie, tim e mazorane. Tai zardins a vegnin fatis lis cuinçaduris des plantis e il tai des menadis, a vegnin regolâts e solçâts cisis, arbuscj e simpriverts. Te cjanive il contadin al ten simpri di voli la maturazion dai vins e il lôr travâs tes zornadis limpidis e frescjis, al da aiar ai locâi li che si tegnin i vins, la cjar purcine insacade, i formadis e i altris prodots conservâts pal lunc Unvier. E va indevant la cuinçadure des vîts tes zornadis plui favorevulis, cu la colte e la risistemazion dai pâi di sostegn. ❚
Gnovis / Presentazion dal libri di Erika Adami “Feminis furlanis fuartis”
Redazion
La Patrie dal Friûl e presente il libri “Feminis furlanis fuartis”. Storiis di feminis furlanis dal dì di vuê, pôc o par nuie cognossudis, diferentis par etât, divignince, esperiencis formativis e professionâls. Lis lee la fuarce che a esprimin tal cirî di realizâsi cun tignince, tai cjamps plui svariâts. Cun braùre pes lidrîs e tal […] lei di plui +
Event / Stin dongje ae Patrie – fotos de serade
Redazion
Joibe ai 30 di Novembar al Teatro San Giorgio – Udin (Borc di Graçan) si è tignude la seconde edizion de manifestazion “Stin dongje ae Patrie” che e rapresente un moment di incuintri e di solidarietât cul mensîl “La Patrie dal Friûl”, gjornâl scrit fûr par fûr in lenghe furlane fintremai dal lontan 1946. Inte […] lei di plui +
Pirulis di musiche e di storie / Un pitôr musicâl di San Denêl tal inovâl de sô muart: Giulio Urbanis (1540 – 1613)
Alessio Screm
Stant che tal articul chi sore o ai scrit di iconografie musicâl, la pirule di storie e di musiche di chest mês si intive a celebrâ un pitôr furlan che al à dât cetant in fat musiche piturade, e di lui si celebrin chest an i cuatricent e dîs agns de sô nassite. Lui al […] lei di plui +
Il cjastelîr plui grant di simpri / Sot des pleis de tiere: ae scuvierte de origjin dal çuc di Udin
Serena Fogolini
Daûr di une liende, di un proverbi o di une conte popolâr si plate simpri une fonde di veretât Al sarà forsit par cheste reson che cualchi mês indaûr, jessude la gnove di studis sientifics che a dimostravin la artificialitât dal çuc di Udin, nissun di noaltris si è maraveât plui di tant. Dal rest, […] lei di plui +
Lenghe / A Cormons si fevele dal furlan te informazion
Dree Valcic
L’impuartance dai mieç di comunicazion par la difusion de lenghis minoritariis. Cun Emanuele Galloni, Guido Germano Pettarin, Andrea Valcic. Al à moderat Wiliam Cisilino. lei di plui +
Musiche / Carniarmonie: trentedôs stagjons di armoniis te mont furlane
Alessio Screm
Il festival che al met in rêt midiant de musiche Cjargne, Valcjanâl e Cjanâl dal Fier A son trentedoi agns che la Cjargne e je protagoniste di armoniis musicâls estivis, graciis al festival de mont Carniarmonie, la prime vere rassegne musicâl che e à pandût une maniere di fâ culture che cumò e je cetant […] lei di plui +