Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

I CLASSICS. 20 (fin) – CUINTRISTORIE DAL FRIÛL La albe de nestre Patrie

............


Il taramot dal ‘76
Ai 6 di Mai dal ’76, a lis 9 e doi minûts sot sere, un taramot trement al à scjassât il Friûl massime su la prime linie des monts, si pues dî di Sacîl fint a Cividât. Glemone, Vençon, Osôf, Buie a son stadis disfatis, cence contâ i paisuts dulintor; Tarcint, Maian, Spilimberc, Tresesin, la Cjargne fracassâts. Un miâr i muarts, miârs i ferîts.
Tocje dî che l’ospedâl di Udin le à metude dute come che le àn metude dute tante altre int sorestants o no.
Altris, sicu il centenâr di miârs e plui di soldâts che a jerin in Friûl, stant a ce che a àn dite i gjenerâi, le àn metude un pôc mancul (a ‘nt varessin doprâts dîs mil.)
La int no si è metude a ciulâ o a criçâ a talian vie, ma e je restade suturne e cence lagrimis come che o fasìn simpri cuant che nus capite une disgrazie grande. I muarts a son stâts sapulîts cun tante dignitât, e i vîfs si son metûts a pensâ di justâ ce che al jere restât in pîts.
Cetante int furlane, taliane e todescje che a àn dade une man, un vistît, di mangjâ, un jutori a chei restâts dome cu lis mans. Nissun al pratindè cuissà ce tai prins doi mês; i furlans a protestarin cuintri il guvier regjonâl par vie des strassariis sul cont di scomençâ a justâ lis cjasis.
Ma in Avost e Setembar, cuant che si à viodût che i sorestants regjonâi no jerin bogns di mantignî ce che a vevin imprometût, al ven a stâi un lodar a ducj pal unvier, la int e pierdè la pazience fint a vosâ in muse al president dal guvier di Rome, che se no si moveve al jere miôr pensâ a la Austrie.
Cussì ai 13 di Setembar a lis 11 e 20 un altri taramot trement al finî di butâ jù ce che al jere restât. Ma il gnûf malan al veve vuardât i politics de rabie de int che e steve pierdint la pazience, e al veve butade jù la vore di centenârs di ex alpins fate cun afiet in tantis cjasis sdrondenadis.
Plui di un al à pensât che i furlans a vessin pierdût il coragjo di tornâ a scomençâ, massime cuant che dal 15 al 17 di Setembar e tocjà viodi cuasi dute la int de zone dal taramot a partî par lozâsi a Grau, a Lignan, a Bibion…tornarano? Cjaparano la valîs par cjatâ plui fortune pal mont?
Al passà un Atom e un Invier che nol lassave viodi sperance.
La Vierte e viodè a tornâ cuasi dute la int tai siei paîs, anzit tai siei borcs.
Cussì ca e là i soldâts o chei de Feuerwehr mucs o todescs a puedin jessi rivâts a dâ une man plui adore.
L’afiet pe lôr tiere nol veve bandonâts i furlans, che no molin il lôr Friûl par puar, plen di vueris e di taramots che al sedi.
Il furlan al reste tacât ae sô tiere, ma il taramot al à judade la int a sintîsi plui furlane: dopo il taramot il mont al à cognossût ancje i furlans, e nol è plui di sbassâ il cjâf a pandisi par furlans.
Il Friûl al tornarà a dreçâsi – o vin di sperâlu – :se 40.000 muarts furlans ta lis ultimis vueris, se plui di un milion di furlans stranfâts pal mont tal ultin secul no àn disfat il popul furlan, al è di jessi sigûrs che i plans dai urbaniscj e lis buzaris de politiche cui rudinaçs dal taramot no sapuliran il Friûl.
pre Josef Marchet e pre Checo Placerean

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +