Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Gaeltacht, lis “isulis” li che si fevele il gaelic de isole irlandese

............

Lis zonis de Irlande li che si fevele tant che marilenghe il gaelic irlandês, prime lenghe uficiâl de Republiche, a son definidis cuntune peraule gaeliche “Gaeltacht”. A son une vore piçulis rispiet al teritori irlandês, e a cjapin dentri une popolazion di uns 85.000 di lôr.
A son stadis delimitadis tai agns Cincuante e a son protezudis dal Department of Community, Rural & Gaeltacht Affairs, dutun cul Ministeri pe Lenghe Gaeliche. Une sorte di “risierve naturâl linguistiche” in sumis, ma ancje cussì parfin tal Gaeltacht i locutôrs dal gaelic a son simpri plui in minorance.
In dutis lis zonis dal Gaeltacht lis indicazions stradâls e i nons des viis a son scritis dome in irlandês (ancje se cheste sielte in cualchi câs e à provocât fuartis polemichis di bande dai abitants, che la eliminazion dal inglês e prejudicarès il turisim). Il stes al vâl par documents publics e targhis memoreativis. Ma altris insegnis, tant che par esempli chês dai ristorants, a son al contrari cuasi dutis dome par inglês.
Tal rest de Irlande, in dutis lis scuelis si insegne il gaelic in omaç ae tradizion e ae ondade nazionalistiche che e à puartât ae indipendence de isule intal 1921; ma intai agns 70 l’irlandês al è stât gjavât fûr dai esams finâi obligatoris. Di decenis, duncje, i arlêfs a son obleâts a studiâ irlandês, ma a scuegnin da râr dâ une serie dimostrazion des lôr cognossincis linguistichis.
I tescj di dutis lis leçs a van emanâts in lenghe irlandese, che e fâs test in câs di ambiguitât. Inte prassi, però, chest nol ven aplicât. Pal plui, pes sentencis al ven consultât dome che il test inglês, e cualchi volte la redazion in irlandês e ven publicade dome intun secont moment.
In rapuart al numar dai feveladôrs, la leterature irlandese e je une vore vivarose. A son diviers festivai e premis leteraris. Inte plui part des ediculis e librariis si puedin cjatâ libris in irlandês, ancje se metûts vie dispès intun cjanton separât. ❚
✒ Dree

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +