Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Francesco Indrigo, “Foresc’”, Rome, 2023

Laurin Zuan Nardin

“Walter al è stat il prin a zȋ via. / Subit dopu la pension. / Al à tacat cu ’na tussignela, ’na roba / di puc, il siò miedi a j veva dat il siròp. / Cuant ch’a si è mitut a spudâ grusis di sanc, / al à capit. E plan a plan a j son zus dovor / cheatris. Pauli il suet, il Virgi, Agnul vedran / e il Doro e Ceci. Duciu’ cuancius cui palmons / fodràs di gusielis di amianto”.

Che chest Walter nol sedi lât vie par fâ lis feriis lu capìn ancjemò prime che i vegni fûr la tos. Chê brute tos, biel regâl dal amiant. Che, in cubie cul so copari eternit, al è un pôc il protagonist di chest libri di trente lirichis che al vinçût la XX edizion dal premi Ischitella. L’amiant al è nomenât cinc voltis, l’eternit siet. E nol mancje un eternot che in Piemont ur àn dedicât un parc aes vitimis di chestis brutis bestiis.
◆ Lis denunziis cuintri dal degrât ambientâl, par solit, o sin usâts a cjatâlis intes inchiestis dai gjornâi, intai saçs dai sienziâts. Culì lis cjatìn in poesie. Cuntune ande narative che e lasse in bande la metriche, Indrigo al cjape di pet i mâi de nestre societât. No dome l’intosseament dal amiant, ma ancje lis fabrichis dismetudis e invadudis di ramacis e uciei, altris fabrichis che a impestin parfin lis verzis dal ort, il cjan muart gomitant dopo di vê bevût intune ‘paciarela scura’. E i mâi no son dome chei dal incuinament. A spietâ un crust in file devant de Caritas a son neris e blancs sotegant insiemi / che la miseria a no è razista; e dentri inta la grava a son afghans, sirians, pakistans ingrumâts in barachis di fortune, fatis ancje cun lastrons di ce? Po ben: di eternit, no? E par no dî des bombis che a cjatin un ospedâl a Gaza, li che un miedi al strenç un frut a pene nassût.
◆ In cheste desolazion piturade cuntun sintiment mareôs, a sclopin però ancje moments di pure poesie: la siore Lidia che, par no disturbâ, no i domande plui nuie al santut che e ten inte borsete; il poete che al spiete so pari che al varès di rivâ cu la coriere, ancje se a son trentenûf agns che nol è plui; diu che al ven a sentâsi in taule li dal poete; il comunist malât che al sivile la cjançon dal Mai; la jerbe che e pree in zenoglon la sêt di un cîl sglonf di nûi. Par finî cul siôr anzian che i cibiscje inte orele al poete che a è sot i rudinas dai bastions / di Troia ch’a è soterada la veretât. ❚

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +