Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

EDITORIÂL – La Catalogne e lis dôs stradis de Europe/Catalunya i els dos camins d’Europa

............



Come tribût ae Catalogne, o publichìn l’editoriâl parsore ancje in lenghe catalane. Sot, la version in lenghe furlane.

CATALUNYA I ELS DOS CAMINS D’EUROPA

La crisi espanyola a Catalunya és el reflex d’uns quants fenòmens polítics i socials: l’aspecte millor és la lliçó del poble català, que ha confirmat un altre cop de ser per tothom un exemple de pau, cohesió social, integració, organització i democràcia.

_Tot i així hem d’aprendre molt també dels fets pitjors.

_La incapacitat de resoldre problemes polítics, la falta de diàleg, l’estratègia de repressió i intimidació, fins i tot la violència contra la gent pacífica, són un símptoma extremament greu.

_És veritat que el sistema polític espanyol té una gran herència de franquisme (en canvi a Itàlia hi ha més una herència democristiana, amb totes les seves màfies i les seves trampes) i que ja abans del franquisme Espanya havia sembrat al món sistemes colonials fets només de corrupció

i predació (mirem fins i tot avui el nivell de democràcia i de desenvolupament de les antigues colònies britàniques i de les antigues colònies espanyoles a Amèrica) però hi ha alguna cosa més, que toca tota Europa.

_Rere l’horror de la reacció espanyola hi ha també una realitat nacional. L’estat nacionalista, nascut amb fonaments econòmics del segle XIX, tenia funcions específiques: autoritat màxima sobre moneda, impostos, exèrcit, dimensió apta a protegir una economia típica del Vuitcents, que necessitava poder distribuir els seus productes sense estar obligada cada pocs quilòmetres a passar fronteres/duanes com a l’edat mitjana.

_De tots aquests poders, a l’estat no li queda res: la moneda és europea, la política tributària a estats com Espanya la imposa Europa, la defensa és de l’OTAN (ja cal que arribem a un exèrcit europeu), l’economia real i de finances té o dimensions regionals, o bé internacionals/globals.

_L’única cosa que li queda a estats com Espanya i Itàlia és la xarxa clientelar antieconòmica i corrupta, que no produeix absolutament res. Un sistema que fa desaparèixer recursos enormes només per alimentar-se.

_Sense els diners de Catalunya (que sigui amb pacte fiscal o independència és el mateix), aquell sistema col·lapsaria: i és just que col·lapsi.

_Europa ha de triar entre dos camins difícils: o borrar del mapa els grans estats nacionals i trobar una harmonia democràtica entre Unió Europea i Regions Europees (i Catalunya serà sens dubte una d’elles); o assistir al col·lapse d’Europa mateixa i a l’augment de la violència inútil i predadora d’estructures, com Espanya i Itàlia, que ja són uns zombis de la història.
✒ Sandri Carrozzo
___________________________________________________________________________________

LA CATALOGNE E LIS DÔS STRADIS D’EUROPE

La crisi spagnole in Catalogne e je il spieli di tancj fenomens politics e sociâi: dal sigûr la robe plui biele e je la lezion dal popul catalan, che al à confermât ancjemò une volte di jessi par ducj un esempli di pâs, coesion sociâl, integrazion, organizazion e democrazie.
_Ma salacor o vin di imparâ tant ancje di ce che al è sucedût di plui brut.
_La incapacitât di frontâ problemis politics, la mancjance di dialic, la strategjie de repression e de intimidazion, infin adiriture la violence cuintri de int pacifiche a son un segnâl une vore grâf.
_E je vere che la Spagne e à un implant politic che in tante part al è erêt dal franchisim (intant che, par esempli, chel talian al è plui erêt de Democrazie Cristiane, cun dutis lis sôs mafiis e furbetâts) e che za prime dal franchisim e veve semenât ator pal mont sistemis coloniâi fats dome di coruzion e predazion (che si viodi ancjemò vuê il nivel di democrazie e di disvilup des ex coloniis britanichis e di chês ex spagnolis, in Americhe), ma al è alc di plui che al tocje dute la Europe.
_Daûr dal orôr de reazion spagnole e je une realtât razionâl. Il stât nazionalist, nassût su lis fondis de economie dal Votcent, al veve funzions specifichis: podê su la monede, su lis tassis, sul esercit, dimension juste a protezi une economie di scjale tipiche dal secul XIX, che e veve bisugne di distribuî i prodots cence passâ ogni altri moment par une frontiere/dogane di fate medievâl.
_Di ducj chescj podê nol reste nuie: la monede e je europeane, la politiche fiscâl in stâts come la Spagne e je imponude de Europe, la difese e je NATO (e o scugnìn rivâ a un esercit european), la economie reâl e finanziarie e à o dimensions regjonâls o internazionâls/globâls.
_La sole robe che ur reste a stâts come Spagne e Italie e je la rêt di clientelis antieconomichis e mafiosis, che no produsin plui nuie. Un sisteme che al fâs sparî risorsis fûr di misure, dome par sostignî se stes.
_Cence i bêçs de Catalogne (plui autonome o indipendente al è l’istès), chel sisteme al larès in colàs: e al è just che al sucedi.
_La Europe e je devant di dôs stradis dutis dôs griviis: o scancelâ de mape i grancj stâts nazionâi e cjatâ une armonie democratiche jenfri Union Europeane e Regjons Europeanis (e la Catalogne e sarà dal sigûr une di chês); o viodi a colassâ la Europe e a cressi la violence inutile e predadore in struturis, come Spagne e Italie, che aromai a son zombis de storie.
✒ Sandri Carrozzo

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +

Gnovis / Brâf Agnul! La to vôs e fâs onôr al Friûl

Redazion
O saludìn cun braùre e emozion il Premi Nonino Risit d’Aur che al è stât assegnât a Agnul Floramo, un inteletuâl di gale che i letôrs de “La Patrie dal Friûl” a cognossin di agnorums in dut il valôr des sôs ideis: difat al à scrit sul nestri gjornâl centenârs di articui e cun nô […] lei di plui +

L’EDITORIÂL / Parons vecjos e gnûfs de informazion

A i 24 di Mai dal 1946, juste trê mês dopo che pre Bepo Marchet e Felix Marchi a vevin fondade “La Patrie dal Friûl”, un grup di industriâi triestins al à screât a Udin un gjornâl cuotidian clamantlu “Messaggero Veneto”. In chê volte Carlo Tigoli, il diretôr, e ducj chei che lu àn finanziât, […] lei di plui +