Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

E DUCJ A VIVERIN… FURLANS E CONTENTS. La Principesse sul cesaron

............

Al jere une volte, tal cjistiel di Udin, un princip che, finîts i 35 agns, al scomençave a sintîsi un pôc vedran. Al jere strac di lâ ator par frascjis cui amîs e tornâ a cjase cjapant la strade par daûr, par no jessi fermât de polizie che i secuestrave il cjaval blanc.
Cussì al decît di maridâsi, ma jessint un princip, al vûl jessi sigûr di cjatâ une vere principesse furlane, cussì e domande a so mari, la regjine:
“Mame, cemût fasio a ricognossi une vere principesse furlane?”
“Lassimi fâ a mi, frut, o doprarai il sisteme dal cesaron sot dal materàs!”
La regjine e met un avîs in place Sant Jacum: “Sêstu une fantate di maridâ? Duar une gnot tal cjistiel: se tu dimostrarâs di jessi une vere principesse furlane, tu podarâs maridâ il princip!”.
Plui di cent fantatis a rispundin al avîs. Cemût che e dîs la cjançon, il cjistiel a Udin al è biel, e cualsisedi furlane e varès voie di une cjase cussì!
Cussì la regjine e invide dutis lis candidadis, ur ofrìs un tai di vin e dôs fetis di salam (e jere une regjine furlane, e veve simpri dôs fetis di salam par chei che a vignivin tal cjistiel) e lis sisteme dutis a durmî, une par cjamare, metint un cesaron sot di ogni materàs.
La matine dopo, la regjine e fâs sentâ il princip te sale e, une par une, e clame dutis lis fantatis par domandâ cemût che e jere lade la gnot.
E dutis: “benon, grazie!”, parcè che une furlane no si lamente mai, soredut se e je ospite. Dome une di lôr e rispuint: “O ai durmît propite mâl: al jere alc sot dal materàs che mi dave fastidi”!
Il princip i dîs a sô mari: “O ai capît! Chê chi e je la principesse: dome une principesse e pues vê une piel cussî delicade di nacuarzisi di un cesaron sot dal liet! Mi maridarai cun jê”!
Ma la regjine lu ferme: “Sêstu mat? Vuelistu maridâti cuntune pitime che no rive a durmî parcè che i da fastidi ancje un cesaron? Chê li e je une principesse, sì, ma triestine”!
“E alore no rivi a capî, mari: a ce covential il sisteme dal cesaron”?
Alore la regjine e cjape il princip e lu puarte jù te stanziis di servizi. E vierç la puarte de cusine e i dîs: “Vele: chê chi e je une vere principesse furlane”!
Te cusine e jere une des fantatis, che e veve cjatât il cesaron, e jere lade tal ort a cjapâ sù ancje cuatri patatis e cuatri cocins di metii dongje e cumò e jere daûr a meti sù un mignestron par disobleâsi de ospitalitât.
E cussì la principesse triestine e torne a Miramare, il princip si maride cu la vere principesse furlane, e ducj a viverin furlans e contents. ❚
Lis flabis di Bete di Spere

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +