Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

CURTIS E CHE SI TOCJIN. Timp di propuestis

............

Il Comitât pe autonomie e il rilanç dal Friûl, pôc timp fa, al à presentât propuestis concretis par sorpassâ in sens positîf la sentence negative de Cort costituzionâl taliane che, come che o savês, e à fat colâ trê impuartantis normis de leç regjonâl pe valorizazion dal furlan. Lu à fat te suaze de Declarazion firmade, tal Dicembar dal an passât, de Universitât dal Friûl, de Provincie e dal Comun di Udin e dal Comitât pe autonomie e il rilanç dal Friûl. Sotscrite ancje de Arcidiocesi di Udin, de Societât Filologjiche Furlane, dal Comitât pe difese de leç 482, de Confederazion des associazions slovenis, dal Istitût Pre Checo Placerean, de Associazion culturâl «El Tomat», dal circul culturâl sauran «Fulgenzio Schneider».
Chestis propuestis a vignaran presentadis in curt ai rapresentants furlans de Comission paritetiche Stât – Regjon Friûl-V.J. che e varà il compit di butâ fûr gnovis normis di atuazion dal Statût di autonomie speciâl de nestre Regjon. Che a varan la funzion di incressi i podês di intervent de Regjon in pro de lenghe furlane propit sui cantins de leç regjonâl fats colâ de Cort costituzionâl.
Inalore, di ce si tratial in chestis propuestis dal Comitât pe autonomie dal Friûl? Prime di dut si stabilìs che tes scuelis des localitâts furlanis – definidis su la fonde de leç dal Stât 482 dal 1999 –, la lenghe e la culture furlanis a son materiis di insegnament pai arlêfs, che i gjenitôrs a fasin domande al imprin di ogni cicli scolastic e no ogni an, come che vuê al è previodût, cul pericul che la int si stufi di presentâ domandis masse dispès. Si stabilìs, inmò, che il furlan al vegni doprât come lenghe di insegnament, adun cul talian e altris lenghis, daûr modalitâts stabilidis des scuelis, e che par cjapâ a vore, ta chestis scuelis, mestris e professôrs, chescj a varan prime di dimostrâ la cognossince de lenghe e de culture furlanis. Simpri daûr lis propuestis presentadis, il furlan al podarà jessi insegnât, adun cul talian, ancje tes scuelis maternis. Infin, une altre norme impuartante e stabilìs che la cognossince de lenghe furlane e permetarà la precedence tes assunzions tai ufizis de aministrazions publiche. Dut chest, lu ripetìn, simpri tes localitâts furlanis fatis buinis cu lis indicazions de leç 482. Mi auguri che la Comission paritetiche – e in particolâr i siei components furlans – si dedin pardabon di fâ par burî fûr al plui prest chestis normis gnovis dal Statût de nestre Regjon. Che a àn vude la prime autorevule indicazion, nete e sclete, te sentence de Cort Costituzionâl, ma ancje tai contignûts gjenerâi de leç statâl 482, tal articul 6 de Costituzion de Republiche taliane e in plui tes Declarazions de Union Europeane. Dutun cul gran sburt dal popul furlan intîr che, daspò vê dimostrade tante pazience, al à dirit, ae fin, di viodi rispietâts i siei dirits identitaris.
ARNALT BARACÊT

Stin dongje ae Patrie

Redazion
La seconde edizion de manifestazion “Stin dongje ae Patrie” e rapresente un moment di incuintri e di solidarietât cul mensîl “La Patrie dal Friûl”, gjornâl scrit fûr par fûr in lenghe furlane fintremai dal lontan 1946. Inte serade, che e sarà presentade dal diretôr Walter Tomada e di Serena Fogolini, si daran la volte musiciscj, […] lei di plui +