Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

CURTIS E CHE SI TOCJIN. Solidarietât necessarie

............

Mi àn domandât ce che o pensi, tant che autonomist furlan, de insistence in chescj dîs di cierts esponents politics che, te nestre Regjon e in Italie, se cjapin di brut cui imigrâts extracomunitaris, clandestins e no, par dineâur lis curis dai miedis, par imponi tassis sul permès di restâ in Italie a vore, o dipuesits particolârs par vierzi la partide IVZ (Impueste Valôr Zontât, vâl a dî – par talian – la I.V.A, N.d.C.), cuant che a vuelin meti in pîts une lôr dite produtive o di servizis.
Tant che citadin de Republiche taliane e de Union europeane e tant che autonomist furlan o pensi che cheste int, plene di puaretât e di fam di lavôr, e vebi di vê la nestre solidarietât umane plui sincere fin tant che e sarà obleade a cirî lavôr e un avignî fûr di cjase sô. Par chest, prin di dut, o varìn di dâur une man in mût che tai lôr paîs si fasin sù lis condizions  miôrs di vuê e no vebin di sufrî il dam dal dislidrisament de lôr tiere. La nestre solidarietât umane e civîl e va intant dade achì, ricuardantsi che le vin domandade tai timps passâts a altris Paîs e a altris popui pai nestris lavorents, cuant che in Italie e in Friûl nol jere pussibil lavorâ e vivi cun dignitât. Chest nol vûl che i forescj, achì di nô, no vebin di rispietâ – come che che o vin di fâ ancje noaltris – lis leçs e lis regulis de convivence civîl. La violence e la criminalitât a àn di jessi combatudis di ducj: furlans, talians e extracomunitaris.
O vin tra l’altri di vê presint che se chescj forescj a àn dibisugne di noaltris, al è ancje vêr che lis nestris impresis, un grum di nestris fameis e la nestre economie in gjenerâl, a àn dibisugne dal lôr impegn di lavorents. Impegn che al prodûs ricjece e che su chê, tant lôr che nô, o vin di paiâ tassis al Stât, ai Comuns, e contribûts ai ents previdenziâi. Il nestri rispiet viers di lôr al à di volê dî ancje rispiet des lôr tradizions culturâls, des lôr lenghis, des lôr religjons. Compagn al à di jessi di bande lôr viers di noaltris.
Dal  rest, la bataie dai furlans pal ricognossiment plen de nestre identitât di popul, de nestre lenghe, de nestre storie e de autonomie e dal autoguvier dal Friûl, no je di sigûr ni cuintri la Italie o i meridionâi, ni cuintri Triest e i triestins. E cussì no je e no pues jessi cuintri i extracomunitaris che o vin di invidâ simpri di plui a jessi nestris amis e a operâ insiemit, tal rispiet vicendevul, par convivi al miôr in Friûl, in Italie e in Europe.
E inalore, curtis e che si tocjin. I furlans a àn di memoreâ che simpri, tal passât, di secui in ca, a àn savût vivi in pâs e amistât no dome cui popui dai Stâts confinants, ma ancje – in Friûl – cun int che e veve in chê volte, ma ancje vuê, lenghis, culturis e tradizions diviersis di noaltris. La sfide dai furlans di cumò – fuarts de lôr storie e de lôr identitât – e je duncje chê di convivi al miôr cui forescj di vuê. O crôt e o speri che le vinçarìn dal sigûr.
ARNALT BARACÊT

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +