Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

CULTURE – IL FERÂL. Capî la muart par capî la vite

............

Zornadis di malinconie, di ricuarts e forsit di rimuars chês che nus spietin. A son lis zornadis dai sants e dai muarts, dai muarts che a son i nestris sants. Une ocasion straordenarie par cjalâ in muse la realtât, par relativizâ tantis robis che nus somein impuartantis e invezit a son stupidis e banâls, par meditâ sul valôr dal timp che un lari impietôs nus strafuìs dì par dì, ore par ore, moment par moment. E cheste scuele di vite e à come catedre la sapience e come bancs lis sepulturis de nestre int passade da la bausie a la veretât, da la precarietât a la stabilitât, da la tende provisorie a la cjase eterne, da la lûs cerclade di scûr de nestre esistence al scûr inceant di Diu e inluminât a dì dal grant don de fede.
In chescj dîs il gno pinsîr afetuôs e ricognossint al svuale tai cimitieris là che, come predi, o ai metude a durmî te scune de tiere tante int di ogni etât e cundizion: dal cimitieri di Visepente a chel di Val e Rualp e Treli par finî in chel di Vençon, là che o ai lis mês lidrîs.
Ma la malinconie si reonç pensant a ce gambiament che al è stât operât ancje in Friûl parfin tai cimitieris, trasformâts in lûc di sfide a cui che al à plui trist gust e mancul dignitât. Propit. O vin pierdût il sens de muart e par conseguence ancje chel de vite.
Se il lûc de veretât al è deventât une comedie, trop grande no saraie la comedie te senegjade dal mont?
Benedetis lis puaris sepulturis che mê mari, siore dome di fede, e furnive di muscli e di claputs a forme di crôs e cuntun mac di crisantemis di ort e un lusorut di pôcs centesins! Ma si saveve che e jere une zornade speciâl parcè che il grumussut di tiere al jere furnît come di fieste. Ma se la lûs e je impiade dut l’an e il mac des rosis nol cognòos ni sut ni ploie parcè che a son matis, ce sens aial celebrâ la zornade dai muarts?
I nestris muarts nus àn lassade robe vere: cjamps, cjasis, culture, valôrs, bêçs vêrs. Podìno puartâur un mac di rosis matis e cjalâju in muse?
Tachìn, par amôr di Diu, a deventâ seris almancul tal unic puest là che la veretât e la serietât a varessin di regnâ di paronis. Tachìn a capî il valôr dal timp, de vite, dal cîl, de tiere, des stagjons, dai afiets, dal lavôr, de amicizie, dal paîs, de libertât, de profonditât. Imparìn la scuele de vite sui bancs de muart.
Un regâl jo lu domandarès ai nestris muarts. Sore dal lumin che ur impiìn su la sepulture, di no lassânus mai cence il lusorut de fede e de sperance. Sore des rosis che ur metìn, di no lassânus mai cence lis rosis de virtût e il profum des buinis cualitâts. Sore de visite che ur fasìn, di fânus tornâ a cjase plui siôrs di sintiment, plui tacâts a la vite, plui impegnâts te storie piçule e grande.
E ur domandarès, a lôr che a vivin in Diu, di no lassânus colâ te muart prin de ore. A ‘nd è int che e passe plui timp cui siei muarts che no cun chei dal paîs e che e fevele plui cu la int di là che no cun chê di ca. O cognòs personis che a jessin di cjase dome par lâ li dentri. Nol è just nè seri jemplâ di vite il cimitieri e trasformâ paîs e borcs e curtîi in cimitieri.
I muarts a son la nestre arcje di santitât, il nestri capitâl di storie e di sapience, il nestri tesaur di esperience e di culture, lis nestris lidrîs platadis sot tiere. No si onore un tesaur dismenteantlu o svendintlu. No si onore la lidrîs lassant secjâ l’arbul.
pre Antoni Beline

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +