Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

CULTURE – CONTECURTE. Une conte par Nadâl, e une domande

............

Provìn a imagjinâ di jessi une altre volte là, sù sul Golgota, e di sintî une vôs che prime nus spieghe l’antefat (come che la crodince e à volut contânus) e dopo il fat (che al inzorne l’antefat secont une volontât che il fi dal Creadôr si è proponût come variant par judânus): un sacrifici gjenerôs, proviodût par meti in sene une gnove storie denant dal mont, par liberâlu de soference dal sintiment di colpe, rinovât tai secui cuintri l’uman destin, e la reson che nus tormente, e i pinsîrs imberdeâts ator dal sens di vivi, e la muart – che nus spiete di subite da la vierte de infanzie, slargjant i voi sul destin.
Lui, il predicjadôr, tornât achì une seconde volte par judânus, che si è inclaudât di bessôl, prime i pîts, e chê man a çampe dopo, denant di nô e martielant i clauts cuintri la crôs, e tal ultin nus domande di bati l’ultin claut, fûr par fûr, traviers chê man che nus lasse benedîts cul segn de Crôs. E alore, cristians – agns daûr i mês, tra cualchi dì Nadâl –, parcè no inclaudâlu subite sul tronc dal arbul, chel frutut rivât dal cîl daûr di une comete, prime che al deventi om misericordiôs par perpetuâ la umane soference par dibant (o isal miôr lassâlu inte stale cun sô mari vergjine e un pari che nol è so pari, e continuâ a ornâ lis ramascjis di balutis maludint il mont che al va indenant istès)?
di Frank Spada

Int di Cjargne / Magjie a Cjarsovalas

Marta Vezzi
Un dai lûcs dai Pagans in Cjargne Cjarsovalas, il paisut dai Pagans, al è sore Val e Rualp, frazions dal Comun di Darte, a 1.350 metris sul nivel dal mâr. “Al è un dai lûcs indulà che o puarti di plui la int – e conte Fides Banelli, mestre in pension che a fâs ancje […] lei di plui +

L’Editoriâl / Cuant vignaraie la “adunade” dai furlans?

Walter Tomada
Tropis vitis aial il Friûl? Al sarès biel se a’ndi ves siet, come i gjats: o cetantis di plui, come i protagoniscj di tancj videozûcs che ur plasin ai nestris fantats. Magari cussì no, dut câs, un popul nol è mai bon di vivi dôs voltis: se i tocje disparî, al sarà par simpri. Se […] lei di plui +

Festival di Poesie Alpine / Autôrs di Ladinie, Grisons e Friûl a confront

Gabriele Zanello
Tal incuintri di Bressanon ancje lis vôs di Gigi Maieron, Nelvia Di Monte, Gianluca Franco, Francesco Indrigo, Luigina Lorenzini e Antonella Sbuelz Tra lis comunitâts furlane, ladine e rumance a esistin relazions identitariis e culturâls une vore antighis, che massime tai agns Setante e Otante a àn vût un moment di gnove sfloridure ancje sul […] lei di plui +