Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Comunitât Linguistiche Furlane, Maurmair al fâs il bis

Redazion

I 138 Comuns furlanofons a àn sielzût di riconfermâ il sindic di Voleson Darzin a cjâf dal ent

Il sindic di Voleson Darzin Markus Maurmair al è stât riconfermât a cjâf de Assemblee de Comunitât Linguistiche Furlane. A Udin, a Palaç Belgrât, i rapresentants dai 138 Comuns aderents a àn ancje dât fiducie une altre volte al diretîf che al è formât di Daniele Sergon (sindic di Caprive), Ornella Comuzzo (assessore di Tavagnà) e Alessandra Vanone (assessore di Tresesin). Uniche ecezion il vicepresident Alessandro Marangoni (sindic di Dartigne) che al è deventât president de Comunitât Montane dal Glemonàs: par chest al à lassât, e a sostituîlu al è stât sielzût Gianluca Casali, sindic di Martignà.
◆ Un ricognossiment de validitât de gjestion dal trieni 2019-2022, caraterizât de capacitât di cressite che chest consei al à savût mostrâ: tal 2015, cuant che al è nassût, al cjapave dentri 86 Comuns e cumò in 7 agns si è rivâts a 138. In assemblee, il president al à fat savê che a son ladis une vore indevant lis tratativis cul Comun di Pordenon, che al larès a completâ la triade dai cjâf lûcs cun Udin e Gurize, e al rindarès la Assemblee ancjemò plui rapresentative di dute la comunitât furlane.
◆ Ae sentade de Assemblee a son rivâts, in rapresentance de Regjon, ancje il president dal Consei Pier Mauro Zanin e l’assessôr Pierpaolo Roberti, e ducj i doi a àn sotlineât trop che a son stadis incisivis lis azions a tutele de lenghe furlane e dal so ûs inte publiche comunicazion (in particolâr di bande de Rai) e de publiche aministrazion puartadis indevant in sinergjie cu la Regjon, tant che al à dit il president ARLeF Eros Cisilino. Chest al à fat cressi in maniere impuartante i stanziaments pe programazion radio e tv dedicade al furlan inte convenzion pal servizi public radiotelevisîf. Par intant la Aclif e à sburtât a meti in vore il telegjornâl “Lis Gnovis” su Telefriuli, che al à vût bon acet dal public.
◆ Maurmair al à mostrât di volê lâ indevant cul confront cu lis realtâts di chês altris Regjons a statût speciâl là che aministrazion e lenghis a cjaminin a pâr a pâr, e ancje cu la opare di pression su lis istituzions scolastichis par fâ rispietâ e atuâ lis normis previodudis tes areis là che si cjate une minorance linguistiche (in chest câs il furlan): la leç e permet di sbassâ a 10 il numar minim di arlêfs che a coventin par formâ lis classis, numar che cence deroghe al è di 15. Cheste deroghe no ven nancje domandade parcè che i dirigjents scolastics no le cognossin, dulà che invezit e podarès permeti di tignî vierts ples intîrs che se no a saressin destinâts a sierâ.
◆ Te suaze des iniziativis in cantîr, al è impuartant marcâ la atenzion che il diretîf al risierve ai zovins, inmaneant un progjet che al cjaparà dentri i Conseis comunâi dai fruts, par stimolâ i aministradôrs di doman a cognossi di plui la lôr tiere, la lôr storie, la lôr lenghe. ❚

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +