Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

AUSTRIE. Aluvion record in dute la Austrie

............

*Necessaris gnûfs concets di protezion tor la Danau
Colpide des inondazions in Europe centrâl ai prins dîs di Jugn e je stade pratichementri dute la Austrie, de frontiere svuizare dal Vorarlberg traviers il Tirôl, Salsburc fin a Viene, ma ancje tal sud te Stirie, dulà che lis stradis principâls a jerin impraticabilis par vie des scoladuris detritichis.
I grancj flums, soredut de Danau, a àn causionadis lis devastazions des citâts che si cjatin tor de aghe. Di consecuence, viodût che la concentrazion des comunicazions stradâls in Austrie si cjate dilunc i flums, par diviersis zornadis – e in diviers lûcs, ancje par setemanis – stradis e pas di mont a jerin sierâts. In dut, si calcole une pierdite di 2,2 miliarts di euros dome in Austrie. Responsabile dal disastri e je stade une concentrazion di ploie mai viodude prin propit tes regjons alpinis di Austrie e Bavarie: in diviersis regjons, al à plovût in 24 oris tant che al plûf in gjenar dut l’an.
*La Austrie, in confront cun altris zonis mondiâls, e je statistichementri mancul colpide des catastrofis naturâls
Lis inondazions a son il plui grant pericul naturâl tes Alps Orientâls e chest massime pes regjons che si cjatin tor la Danau. I dams causâts de aghe a son enormis. Za tal Lui dal 1954, e po dopo tal Avost dal 2002, i meteorolics a vevin regjistrade tal bacin idrografic de Danau une “aluvion dal secul”, che si pues comparâ cun chê di chest an.
*Aument di events estrems?
Lis inondazions, tant che altris events climatichis estrems, sono daûr a peiorâ? E je une domande che o vin di rispuindi in maniere positive. Dut câs, salacor il probleme plui grant al è l’om stes che al à trasformâts i flums in canâi artificiâi, cence che a vedin la pussibilitât di estindisi. Cussì, i responsabii de politiche in Austrie a pensin al gnûf concet di screâ zonis naturâls protetis tor la Danau e chei altris flums. Un esempli di cemût fâlu, e je la capitâl Viene che e je ben protete midiant dal slargjament de Danau che al fo fat dal 1972 fin al 1987.  Une aluvion de capitâl, ancje in cundizions ancjemò plui estremis, e je scuasit impussibile. Tant che sotprodot di protezion cuintri lis inondazions, e jere ancje screade une isule artificiâl di 21,1 km di lungjece e fin a 250 m di largjece tra Viene e la citât di Klosterneuburg, che vuê e je deventade la aree ricreative plui popolâr di Viene.
***
Zardin zoologjic di Schönbrunn a Viene: di gnûf “il miôr di Europe”
Il zoo di Schoenbrunn nol è dome chel plui antîc dal mont. Al è ancje il miôr in Europe, e chest – daspò il 2008 e il 2010 – pe tierce volte di file. Tal secont e tierç puest, chei di Lipsie e di Zuric. Bogns vôts in Austrie a àn ricevût ancje il zoo di Salsburc e chel di Innsbruck.
Prime di rivâ a cheste conclusion, l’espert britanic Anthony Sheridan al à visitât 440 zardins zoologjics in 23 paîs. La sô valutazion si base su 37 criteris: tra chescj, la zootecnie, la biodiversitât, la protezion des speciis, la ricercje, lis ufiertis pai fruts, la atmosfere e il numar di visitadôrs.
Convincente a Viene, dulà che a vuê si cjatin sù par jù 600 speciis di animâi, e je stade la cumbinazion di edificis barocs e la moderne pedagogjie zoologjiche. La conclusion di Sheridan: “Schönbrunn nol à nissun pont debil.”
*Storie di sucès
Il zoo di Schönbrunn, tal parc dal cjistiel di Schönbrunn, tal XII distret di Viene, al è stât impastanât tal 1752 dai Asburcs, e par chest al è il plui antîc zoo che al esist tal mont.
Za tal 1770 e tal 1781 a rivarin i prins grancj mamifars e predadôrs, lôfs e ors. Vincj agns daspò, tai timps des vueris napoleonichis, il zoo al è stât slargjât cun ors polârs, grancj felins carnivars, jenis, cangûrs e elefants indians. I animâi esotics a jerin in chel timp une atrazion no dome pai vienês ma ancje pai ospits stranîrs.
Tal 1991, dome 700.000 visitadôrs si interessavin al zoo: cumò si contin plui di doi milions e, di chei, il 32% a son turiscj. Miorade ancje la situazion economiche di 1,1 a 13,1 milions di euros. Cun cheste sume, adun cun 27 milions di euros che a vegnin dai donadôrs, a puedin cuvierzi ancje ducj i coscj e invistî inte ristruturazion e tai gnûfs grancj stabiliments pai ors polârs e pes zirafis che si vierzaran tal 2014.
*Lis bestiis che ur plasin di plui ai visitadôrs
Il panda zigant nol è l’animâl preferît dai visitadôrs dal zoo
I beniamins dal public a Schönbrunn a son i piçui suricats, e no i panda zigants. Ancje la diretore Dagmar Schratter e je stade sorprendude dopo lis elezions tal Novembar tal an passât, e lu spieghe cussì: “I suricats a son simpri atîfs e a son une vore ninins cuant che a zuin e si metin a sgjavâ busis tal savalon, o cuant che si alcin in pîts par cjalâ ator.”
✒ Janez Erat

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +