Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

AUSTRIE. Aluvion record in dute la Austrie

............

*Necessaris gnûfs concets di protezion tor la Danau
Colpide des inondazions in Europe centrâl ai prins dîs di Jugn e je stade pratichementri dute la Austrie, de frontiere svuizare dal Vorarlberg traviers il Tirôl, Salsburc fin a Viene, ma ancje tal sud te Stirie, dulà che lis stradis principâls a jerin impraticabilis par vie des scoladuris detritichis.
I grancj flums, soredut de Danau, a àn causionadis lis devastazions des citâts che si cjatin tor de aghe. Di consecuence, viodût che la concentrazion des comunicazions stradâls in Austrie si cjate dilunc i flums, par diviersis zornadis – e in diviers lûcs, ancje par setemanis – stradis e pas di mont a jerin sierâts. In dut, si calcole une pierdite di 2,2 miliarts di euros dome in Austrie. Responsabile dal disastri e je stade une concentrazion di ploie mai viodude prin propit tes regjons alpinis di Austrie e Bavarie: in diviersis regjons, al à plovût in 24 oris tant che al plûf in gjenar dut l’an.
*La Austrie, in confront cun altris zonis mondiâls, e je statistichementri mancul colpide des catastrofis naturâls
Lis inondazions a son il plui grant pericul naturâl tes Alps Orientâls e chest massime pes regjons che si cjatin tor la Danau. I dams causâts de aghe a son enormis. Za tal Lui dal 1954, e po dopo tal Avost dal 2002, i meteorolics a vevin regjistrade tal bacin idrografic de Danau une “aluvion dal secul”, che si pues comparâ cun chê di chest an.
*Aument di events estrems?
Lis inondazions, tant che altris events climatichis estrems, sono daûr a peiorâ? E je une domande che o vin di rispuindi in maniere positive. Dut câs, salacor il probleme plui grant al è l’om stes che al à trasformâts i flums in canâi artificiâi, cence che a vedin la pussibilitât di estindisi. Cussì, i responsabii de politiche in Austrie a pensin al gnûf concet di screâ zonis naturâls protetis tor la Danau e chei altris flums. Un esempli di cemût fâlu, e je la capitâl Viene che e je ben protete midiant dal slargjament de Danau che al fo fat dal 1972 fin al 1987.  Une aluvion de capitâl, ancje in cundizions ancjemò plui estremis, e je scuasit impussibile. Tant che sotprodot di protezion cuintri lis inondazions, e jere ancje screade une isule artificiâl di 21,1 km di lungjece e fin a 250 m di largjece tra Viene e la citât di Klosterneuburg, che vuê e je deventade la aree ricreative plui popolâr di Viene.
***
Zardin zoologjic di Schönbrunn a Viene: di gnûf “il miôr di Europe”
Il zoo di Schoenbrunn nol è dome chel plui antîc dal mont. Al è ancje il miôr in Europe, e chest – daspò il 2008 e il 2010 – pe tierce volte di file. Tal secont e tierç puest, chei di Lipsie e di Zuric. Bogns vôts in Austrie a àn ricevût ancje il zoo di Salsburc e chel di Innsbruck.
Prime di rivâ a cheste conclusion, l’espert britanic Anthony Sheridan al à visitât 440 zardins zoologjics in 23 paîs. La sô valutazion si base su 37 criteris: tra chescj, la zootecnie, la biodiversitât, la protezion des speciis, la ricercje, lis ufiertis pai fruts, la atmosfere e il numar di visitadôrs.
Convincente a Viene, dulà che a vuê si cjatin sù par jù 600 speciis di animâi, e je stade la cumbinazion di edificis barocs e la moderne pedagogjie zoologjiche. La conclusion di Sheridan: “Schönbrunn nol à nissun pont debil.”
*Storie di sucès
Il zoo di Schönbrunn, tal parc dal cjistiel di Schönbrunn, tal XII distret di Viene, al è stât impastanât tal 1752 dai Asburcs, e par chest al è il plui antîc zoo che al esist tal mont.
Za tal 1770 e tal 1781 a rivarin i prins grancj mamifars e predadôrs, lôfs e ors. Vincj agns daspò, tai timps des vueris napoleonichis, il zoo al è stât slargjât cun ors polârs, grancj felins carnivars, jenis, cangûrs e elefants indians. I animâi esotics a jerin in chel timp une atrazion no dome pai vienês ma ancje pai ospits stranîrs.
Tal 1991, dome 700.000 visitadôrs si interessavin al zoo: cumò si contin plui di doi milions e, di chei, il 32% a son turiscj. Miorade ancje la situazion economiche di 1,1 a 13,1 milions di euros. Cun cheste sume, adun cun 27 milions di euros che a vegnin dai donadôrs, a puedin cuvierzi ancje ducj i coscj e invistî inte ristruturazion e tai gnûfs grancj stabiliments pai ors polârs e pes zirafis che si vierzaran tal 2014.
*Lis bestiis che ur plasin di plui ai visitadôrs
Il panda zigant nol è l’animâl preferît dai visitadôrs dal zoo
I beniamins dal public a Schönbrunn a son i piçui suricats, e no i panda zigants. Ancje la diretore Dagmar Schratter e je stade sorprendude dopo lis elezions tal Novembar tal an passât, e lu spieghe cussì: “I suricats a son simpri atîfs e a son une vore ninins cuant che a zuin e si metin a sgjavâ busis tal savalon, o cuant che si alcin in pîts par cjalâ ator.”
✒ Janez Erat

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +