Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

ATUALITÂT – IL SIVILOT. Triest al sberle e il Friûl al sta cidin

............

I politics furlans no contin nuie. Se cualchidun al fos ancjemò dubiôs su cheste veretât, al bastarès cjalâ in ce maniere che si compuartin cuant che i lôr coleghis triestins si metin a fâ casin par difindi il vantaç de citât. Cuiets, interès de citât cuant che a van dacuardi cui lôr, naturalmentri.
Se il grup triestin, dispès une vore trasversâl, si met a sberlâ, a menaçâ divisions, i nestris se fasin tes braghessis e a son pronts a cambiâ di colp idee.
Une sotanance psicologjiche prime di dut, cressude tai ultins agns parimentri al vignî sù di une gjenerazions che e à pierdût ogni contat cui interès dal Friûl.
Ma no dome chê. La impression di une regjie platade tal golf che e va indenant tant che un cjar armât e je simpri plui fuarte.
Cjalìn ce che al sta sucedint su la cuestion dal puart, sbalotât une di sì e chê altre ancje no de buere, ma de trussade tra grups di podê, cun riferiments internazionâi. Ma che a àn in bocje simpri la unitât regjonâl, e no àn mai metût sul plat la domande: «Cuâl isal l’interès gjenerâl dal teritori, su cheste cuestion?».
Di rispuindi a une altre domande: «Aes impresis furlanis, ai siei cumierçs, trop covential?» no si sumiin nancje.
Ma il groput di Camber e socis si sint fuart e al à reson a fâ ce che al fâs, viodût che ogni volte i furlans a tirin jù i bregons.
E po dopo, e je la Seganti che e zuie il so zûc ma – come che e à dimostrât cui bêçs gjavâts a Friuli doc ma no ae Barcolane e ae Bavisele – simpri in funzion antifurlane.
Cussì al va il mont di chestis bandis. Volêso une dimostrazion di trop regjonalistis che a son lis istituzions triestinis? Provait a cjalâ i barcons dal municipi e disêtmi se o vês mai viodude svoletâ la bandiere de Regjon Friûl – Vignesie Julie!
L’OM DI BURI

A torzeon pal Friûl / “Der Voschank”, il spetacul des mascaris sauranis

Sara Traunero
La tradizion dal “Kheirar” e dal “Rölar” e cjape dentri dut il paîs Mascaris bielis e mascaris brutis, cun musis intaiadis intal len e cu lis liniis plui diferentis, a son lis protagonistis assoludis di une ricorence tant curiose che antighe: al è il Carnevâl di Sauris, intal dialet sauran locâl cognossût ancje tant che “Der Voschank”.L’aspiet […] lei di plui +

A torzeon pal Friûl / La maravee di scuvierzi il Carnevâl rosean

Diego Navarria
Cuatri amîs inmagâts de origjinalitât di lenghe, musiche e bai dal Cjanâl incjantonât jenfri lis Musis e la mont Cjanine In ce aventure che mi soi butât! Dut par lâ daûr di mê madone! Cumò, aes trê dopomisdì, achì in machine o sin in cuatri: jo, Mario Dean, 46 agns, professôr di talian tal Marinelli, […] lei di plui +

Libris simpri bogns / Emilio Nardini, “Par vivi”, Udin, 1921

Laurin Zuan Nardin
“Apene finidis di lei lis poesiis dal cont Ermes, il dotôr Cesare, fra i batimans dal public, al si ritire daùr l’uniche quinte preparade a zampe dal… palc scenic. Ma, pal bessologo, che il devi recità il brâf atôr di san Denel, Giovanin Tombe, ‘e ocòr une scene, e il dotôr Cesare la proviot cussì:…” […] lei di plui +

Interviste / Numb il cjan scjaladôr (e il so paron Thomas)

Dree Venier
Di un probleme ae çate al record in mont: interviste cun Thomas Colussa, che cul so Numb al sta pontant al record di altece lant sul Mont Blanc O vevi za intervistât Thomas Colussa, 40 agns, un pâr di agns indaûr. In chê volte al jere un “furlan a Milan” e al faseve il personal […] lei di plui +