Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

AGRICOLTURE. Lis pomolutis di bosc a fasin fieste a “Vasinas”

............

Vasinis, frazion dal comun di Trasaghis, e sta proprit in chê zone che no je plui la aree di Glemone e no je ancjemò Cjargne: la frazion di Vasinis e je deventade une vore famose pes sôs pomis di bosc, che a cressin spontaniis sù pes monts parsore il paîs, tant che al è stât nomenât “Il Paîs de frambue e de cernicule”. Une volte, di sigûr plui di cumò, a jerin pardabon tancj chei che a vignivin sù ancje di lontan par cjapâ sù frambuis e cerniculis, parcè che cheste ativitât e jere une maniere par vuadagnâ e vê un redit ancje piçul. Si sa che intal 1871 e par cuasi un secul, la frambue e à fat la fortune di une imprese di Glemone, che e jere cognossude in dute Italie pal so prodot: il sirop di frambue. Chest sirop al à vût une vore di premis e di ricognossiments.
Propit par chest a Vasinis ogni an a fasin rivivi cheste tradizion mediant de Fieste de Frambue e de Cernicule, che si ten tal secont fin setemane di Avost.
La ocasion e je la miôr par lâ a viodi ducj i bielissims lucs ator di Vasinis, soredut il Lâc di Cjavaç, clamât ancje dai Trê comuns, propit parcè che al tocje il comun di Trasaghis, di Cjavaç e di Bordan. O stin fevelant dal plui grant lâc de Regjon: e esist ancje une liende che e conte che il lâc si sedi formât cu lis lagrimis dal cîl coladis jù come ploie.
Li dongje al merte fat un salt a Bordan, il paîs des paveis: chest parcè che a son deventadis tal timp famosis lis paveis che a stan sui monts parsore il paîs. A Bordan si cjate ancje la Cjase des Paveis, une sorte di museu di chestis piçulis besteutis che a vegni di dut il mont, par no fevelâ po di ducj i dissens piturâts sui mûrs des cjasis, di ducj i colôrs e di dutis lis formis. ■
Cinzia Collini

A torzeon pal Friûl / “Der Voschank”, il spetacul des mascaris sauranis

Sara Traunero
La tradizion dal “Kheirar” e dal “Rölar” e cjape dentri dut il paîs Mascaris bielis e mascaris brutis, cun musis intaiadis intal len e cu lis liniis plui diferentis, a son lis protagonistis assoludis di une ricorence tant curiose che antighe: al è il Carnevâl di Sauris, intal dialet sauran locâl cognossût ancje tant che “Der Voschank”.L’aspiet […] lei di plui +

A torzeon pal Friûl / La maravee di scuvierzi il Carnevâl rosean

Diego Navarria
Cuatri amîs inmagâts de origjinalitât di lenghe, musiche e bai dal Cjanâl incjantonât jenfri lis Musis e la mont Cjanine In ce aventure che mi soi butât! Dut par lâ daûr di mê madone! Cumò, aes trê dopomisdì, achì in machine o sin in cuatri: jo, Mario Dean, 46 agns, professôr di talian tal Marinelli, […] lei di plui +

Libris simpri bogns / Emilio Nardini, “Par vivi”, Udin, 1921

Laurin Zuan Nardin
“Apene finidis di lei lis poesiis dal cont Ermes, il dotôr Cesare, fra i batimans dal public, al si ritire daùr l’uniche quinte preparade a zampe dal… palc scenic. Ma, pal bessologo, che il devi recità il brâf atôr di san Denel, Giovanin Tombe, ‘e ocòr une scene, e il dotôr Cesare la proviot cussì:…” […] lei di plui +

Interviste / Numb il cjan scjaladôr (e il so paron Thomas)

Dree Venier
Di un probleme ae çate al record in mont: interviste cun Thomas Colussa, che cul so Numb al sta pontant al record di altece lant sul Mont Blanc O vevi za intervistât Thomas Colussa, 40 agns, un pâr di agns indaûr. In chê volte al jere un “furlan a Milan” e al faseve il personal […] lei di plui +