Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Ae Cort dai Conts, se la Rai e va indenant a cjolinus vie

Dree Valcic

✽✽ Ancje vuê a buinore, scoltant il Gazetin Julian, mi soi rindût cont che nus stan cjolint vie: cuasi doi minûts par un servizi che al contave la impuartance di une scuele che e doprave i schîs di plastiche, par svicinâ i fruts a cheste dissipline sportive, naturalmentri a Triest. O soi content par chei fantulins, ma ae maiorance dai scoltadôrs, pal plui furlans, la robe no podarès freâur di mancul. Al è dome un dai tancj esemplis, e forsit ancje tra chei mancul antipatics, di cuâl concet de programazion regjonâl che a vedin te Rai.
✽✽ Epûr, leìnt i gjornâi, al someave che alc al ves di cambiâ, ancje in graciis dal impegn metût de Assemblee de Comunitât linguistiche furlane (Aclif) che e domandave une presince plui fisse de nestre lenghe intai palinsescj radiotelevisîfs.
✽✽ Peraulis confuartantis a jerin rivadis de direzion di Saxa Rubra cu la promesse dal inseriment intal organic regjonâl di gnovis figuris professionâls intal ambit de programazion in furlan, e di aument dai fonts destinâts a chê. Pal moment, chestis domandis – daûr di ce che a disin i vertiçs Rai – al pâr che a sedin stadis sodisfatis, ma se o provassis a domandâ cui che a son i gnûfs colaboradôrs cjapâts sù, cun ce cualifiche e soredut se e sedi aciertade la lôr cognossince de lenghe e de culture furlane, si cjataressis devant di un mûr di gome.
✽✽ Ancjemò piês al larès fasint la domande se chestis figuris a sedin vuê a disposizion de sede udinese de Rai. Come che e imponarès la logjiche, viodude la motivazion che a son stâts cjapâts sù: di lôr si son pierdudis lis olmis. Cualchidun al dîs che a sedin daûr a fâ un cors di formazion a Triest. In ce, cun cui, dulà? Tant che gjornaliscj, tant che programiscj? Fra trop timp sarano operatîfs, stant che a risultin in servizi dal Mai di chest an?
✽✽ Come che no je olme dal responsabil di struture par ce che al tocje il furlan, che però al esist pal talian e pal sloven. E za chest le dîs lungje sul intindiment di creâle, cheste struture, e di rilançâ la sede udinese, cumò ridusude al minim, e che a Triest si augurin di studâ in maniere definitive.
✽✽ Ancje de bande economiche la situazion e je intrigose: domandâ a Rome une relazion sui fonts destinâts e concuardâts cu la Regjon par incressi la programazion in furlan, al vûl dî imerzisi inte fumate plui profonde che nancje lis interogazions parlamentârs a àn rivât adore di srarî.
E alore ce fâ devant di cheste paronance che e devente une cjapade pal nâs, no dome par ducj i furlans ma ancje pes istituzions regjonâls?
Forsit nol reste che domandâ ae Cort dai Conts di indagâ su cemût che a son stâts doprâts chescj fonts e se a son rivâts al obietîf che par chel a son stâts stanziâts. ❚

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +