Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Ae Cort dai Conts, se la Rai e va indenant a cjolinus vie

Dree Valcic

✽✽ Ancje vuê a buinore, scoltant il Gazetin Julian, mi soi rindût cont che nus stan cjolint vie: cuasi doi minûts par un servizi che al contave la impuartance di une scuele che e doprave i schîs di plastiche, par svicinâ i fruts a cheste dissipline sportive, naturalmentri a Triest. O soi content par chei fantulins, ma ae maiorance dai scoltadôrs, pal plui furlans, la robe no podarès freâur di mancul. Al è dome un dai tancj esemplis, e forsit ancje tra chei mancul antipatics, di cuâl concet de programazion regjonâl che a vedin te Rai.
✽✽ Epûr, leìnt i gjornâi, al someave che alc al ves di cambiâ, ancje in graciis dal impegn metût de Assemblee de Comunitât linguistiche furlane (Aclif) che e domandave une presince plui fisse de nestre lenghe intai palinsescj radiotelevisîfs.
✽✽ Peraulis confuartantis a jerin rivadis de direzion di Saxa Rubra cu la promesse dal inseriment intal organic regjonâl di gnovis figuris professionâls intal ambit de programazion in furlan, e di aument dai fonts destinâts a chê. Pal moment, chestis domandis – daûr di ce che a disin i vertiçs Rai – al pâr che a sedin stadis sodisfatis, ma se o provassis a domandâ cui che a son i gnûfs colaboradôrs cjapâts sù, cun ce cualifiche e soredut se e sedi aciertade la lôr cognossince de lenghe e de culture furlane, si cjataressis devant di un mûr di gome.
✽✽ Ancjemò piês al larès fasint la domande se chestis figuris a sedin vuê a disposizion de sede udinese de Rai. Come che e imponarès la logjiche, viodude la motivazion che a son stâts cjapâts sù: di lôr si son pierdudis lis olmis. Cualchidun al dîs che a sedin daûr a fâ un cors di formazion a Triest. In ce, cun cui, dulà? Tant che gjornaliscj, tant che programiscj? Fra trop timp sarano operatîfs, stant che a risultin in servizi dal Mai di chest an?
✽✽ Come che no je olme dal responsabil di struture par ce che al tocje il furlan, che però al esist pal talian e pal sloven. E za chest le dîs lungje sul intindiment di creâle, cheste struture, e di rilançâ la sede udinese, cumò ridusude al minim, e che a Triest si augurin di studâ in maniere definitive.
✽✽ Ancje de bande economiche la situazion e je intrigose: domandâ a Rome une relazion sui fonts destinâts e concuardâts cu la Regjon par incressi la programazion in furlan, al vûl dî imerzisi inte fumate plui profonde che nancje lis interogazions parlamentârs a àn rivât adore di srarî.
E alore ce fâ devant di cheste paronance che e devente une cjapade pal nâs, no dome par ducj i furlans ma ancje pes istituzions regjonâls?
Forsit nol reste che domandâ ae Cort dai Conts di indagâ su cemût che a son stâts doprâts chescj fonts e se a son rivâts al obietîf che par chel a son stâts stanziâts. ❚

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +